Fuensanta Doménech: “Necessitem ‘feedback’ de la comunitat educativa”

  • April 6th, 2016
 
Fuensanta Doménech

El Servei d’Informàtica de la Universitat de València té nova directora. Fuensanta Doménech ha sigut nomenada pel rector Esteban Morcillo i des de l’11 de març exerceix el càrrec amb la missió de gestionar i mantindre els recursos informàtics de la institució acadèmica, així com la seua actualització constant en un dels camps on la contínua modernització és una norma fonamental.

Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València, accedeix al lloc després d’ocupar la subdirecció i posteriorment direcció de projectes en l’Àrea de Sistemes, Aplicacions i Bases de Dades.

–Com afronta el nou càrrec?

–Com un repte, especialment amb la intenció d’aconseguir que el Servei d’Informàtica siga un referent a la Universitat de València.

–A partir d’ara quins seran els objectius del Servei d’Informàtica?

–Els objectius del Servei d’Informàtica són posar a la disposició de l’estudiantat, del PAS i del PDI les eines necessàries perquè la tecnologia i l’administració aplicada a les tecnologies de la informació i de la comunicació siguen una realitat, com a administració electrònica i docència virtual. En definitiva, tot el que ens està demanant la societat.

–Des del seu punt vista i en una contínua evolució dels serveis que ofereix la informàtica, quina rellevància adquireix aquesta matèria en l’àmbit universitari?

–La informàtica el que ha de fer és servir-nos. Si ens ha de ralentir, burocratitzar més l’administració o no arribar a l’usuari perquè no l’entenem, o per qualsevol altre impediment, no serveix. O la informàtica arriba a l’usuari des del punt de partida o no haurem aconseguit el nostre objectiu.

–Amb l’objectiu que la comunitat universitària evolucione en aquest sentit, hi ha cursos des del Servei de Formació Permanent. Cal continuar aquesta línia?

–Cal començar a conscienciar sobre el que és l’administració electrònica. El fet de tindre un usuari i una contrasenya que et dóna dret a l’accés, perquè eres un treballador o un funcionari públic, et dóna també responsabilitats i has de ser conscient que aquesta contrasenya, per exemple, no s’ha de publicar, en definitiva ens hem de conscienciar de la responsabilitat que tenim accedint a serveis com ara els núvols o serveis virtuals, i el que això representa. El mal ús és perillós i no som conscients del tema, la qual cosa ara ens sembla que no té importància, o el que pensem que encara no ha arribat i creiem que ja arribarà, sense donar-li importància i sense saber que ja està ací, eixe canvi, és un punt a favor per a ser més conscients.

–Parlem d’una continuació en termes de treball, però en un univers informàtic en constant evolució?

–En qüestions com ara l’Aula Virtual, treballarem en breu amb Moodle, es canvia la plataforma. Treballarem amb píndoles formatives relacionades amb l’Esquema Nacional de Seguretat i, evidentment, també amb formats totalment exportables perquè els usuaris puguen compartir informació amb el mateix format i aconseguir una interoperativitat, ja no sols entre nosaltres sinó amb la resta d’administracions. El que fem i continuarem fent amb les matrícules o amb l’administració electrònica és validar amb la Policia Nacional les documentacions per a comprovar dades, ens connectem i veiem si tens alguna discapacitat que fa que la teua matrícula siga minimitzada, ens connectem i veiem si tens alguna beca concedida que t’impedisca demanar-ne una altra. Tot això mitjançant serveis d’interoperativitat. La CRUE també està treballant per a compartir programari entre universitats. Per exemple, ara estem en la fase de signar un conveni amb les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana per a desenvolupar una aplicació que ens gestione les qüestions relacionades amb òrgans col·legiats. Crec que cap de les cinc universitats, ni les de la resta d’Espanya, som tan rares per a necessitar cadascuna un tipus d’aplicació diferent amb el mateix objectiu. L’interessant és l’aprenentatge entre universitats per a continuar sumant.

–Segons el seu paper, quin és el canvi tecnològic a què s’enfronta la Universitat de València?

–Estem en un projecte de canvi tecnològic que permetrà que, si ara ens trobem davant de dos mons dispars en termes tecnològics de bases de dades i sistemes operatius, intentarem que siga un i que a la llarga treballem amb el programari lliure, per abaratir costos en primer lloc, però també i especialment important per a estar al mateix nivell que la resta d’universitats i ser compatibles amb elles. Si fórem l’única universitat amb un sistema operatiu únic, seríem una illa. Aquesta situació et genera un cost en formació i serà un canvi que costarà perquè l’aprenentatge és més complicat quan els treballadors coneixen la seua tasca o àrea amb els ulls tancats, però és necessari. Ho hem d’aconseguir perquè la gent que vaja entrant es trobe un clima d’acció adequat.

–Les noves generacions que entrarien a treballar es trobarien així amb millors possibilitats de progrés?

–Tant de bo es creen noves places, però hem de pensar que aquestes noves generacions es trobaran una base de treball consolidada per a continuar treballant. Hem de començar amb canvis a través d’estudis sobre qualitat del nostre servei i de gestió de projectes, i veure quina metodologia és l’adequada perquè puguem treballar bé, però sobretot oferir un servei òptim.

–La comunitat universitària és conscient de tot el que està explicant?

–Jo crec que no. L’estudiantat veu que la wifi no arriba o que ha caigut l’Aula Virtual, cosa que és certa, però hi ha alguna cosa més darrere. Ara un estudiant t’arriba amb un portàtil, un mòbil i una tablet, tres connexions wifi d’un mateix usuari. Aquest fet incita a crear un projecte d’ampliació de punts d’accés a la wifi, però aquesta ampliació ens la menjarem en dos o tres anys, perquè cada vegada es requereix més un ample de banda major. Tenim serveis que ja són vint-i-quatre hores els set dies de la setmana i els nostres treballadors no tenen aquests horaris de treball, encara que a vegades hàgem de treballar fins i tot dissabtes i diumenges quan alguna cosa falla, això és molt significatiu perquè va a un ritme major l’evolució informàtica del que en ocasions es pot abastar. Un detall important és que des que entrem a la Universitat estem utilitzant sistemes informàtics, per exemple per a fitxar o per aparcar als pàrquings.

–Això implica un intent de potenciació del Servei d’Informàtica?

–Per descomptat. Treballarem perquè la gent veja com és la nostra tasca, per a donar a conéixer-la i, sobretot, per arreplegar feedback, que serà molt important, és a dir escoltar el que hem de millorar i agrair les opinions dels usuaris.

–Un punt d’inflexió per a la comunitat universitària va ser l’aplicació mòbil de la Universitat.

–Hem de continuar treballant perquè l’accés als serveis universitaris siga únic, per a evitar distraccions, que no siga un caos i, sobretot, per a dirigir la comunitat en l’ús de les noves tecnologies, que siga fàcil i no un impediment. La millora ha de ser contínua i no pensar que només funciona una cosa.

–Finalment, parlem d’algun referent actual informàtic que siga vital per a la institució.

–El Portal de Transparència. És una obligació legal i ho hem de complir, però pense que el fet de ser transparents, publicar el que es fa i, a més, que la gent en siga conscient és molt important. A part de fer coses, hem de publicar-les, ja que si aconseguim transparència tindrem èxit. Costarà molt d’esforç i treball a curt termini, però a mitjà i llarg termini ens ajudarà a tots.