Aquest informe és el segon que la Xarxa Vives elabora sobre la qüestió, després de l’informe «La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives. Situació actual i reptes futurs» coordinat per Tània Verge (Universitat Pompeu Fabra) i Teresa Cabruja (Universitat de Girona) i publicat al 2017. En l’informe actual han participat 20 universitats de la Xarxa Vives, 4 universitats més que en l’estudi de 2017.

Segons les autores de l’informe, “contemplar la perspectiva de gènere tant en la política d’estudis com en la formació universitària és el desafiament més transformador a què s’enfronten actualment les universitats. En incorporar la perspectiva de gènere, les universitats contribueixen a impulsar el principi d’igualtat entre dones i homes a través de la pràctica docent. Un alumne sensibilitzat i amb formació específica és capaç d’identificar els biaixos i la discriminació de gènere. Aquesta formació els converteix en agents del canvi ja que, una vegada superada la seua formació universitària, aplicaran aquests coneixements transversals als seus respectius àmbits laborals”.

En aquest sentit, les autores han destacat que en el context actual “Nacions Unides ha identificat l’educació i la igualtat de gènere com a dues polítiques ‘palanca’. Els avanços en aquests dos àmbits acceleren, a la seua vegada, l’assoliment del conjunt d’objectius inclosos a l’Agenda de Desenvolupament 2030. Les universitats esdevenen així institucions estratègiques en el desenvolupament global si concilien la formació que ofereixen amb la promoció de la igualtat de gènere, també pel que fa a la política d’estudis”.

El gènere s’inclou progressivament als currículums però encara amb un enfocament restrictiu

Durant els darrers anys, els plans d’estudi de diferents titulacions han incorporat el gènere de manera progressiva. Així, el 85% de les universitats inclouen la competència de gènere en algun dels seus graus, encara que només el 31% l’han introduïda com a competència comuna a tots els graus que imparteixen. Tot i els avanços, només el 16% dels graus que ofereixen les universitats de la Xarxa Vives ofereixen assignatures de gènere en els currículums.

Tradicionalment, la inclusió de gènere als graus estava concentrada en un nombre reduït d’assignatures i majoritàriament optatives. Aquesta tendència s’ha revertit, atés que l’obligatorietat de les matèries ha augmentat un 31% des de l’informe de 2017. En el cas dels postgraus, la tendència és similar amb un augment de matèries obligatòries del 14% respecte al 2017. Finalment, pel que fa als estudis de doctorat, 9 de les 20 universitats participants a l’estudi, el 45%, imparteixen un programa especialitzat en gènere, el que suposa només un 2% de l’oferta de programes de doctorat.

La formació a docents: un recurs ineludible per a introduir la perspectiva de gènere en la docència universitària

El 95% de les universitats de la Xarxa Vives disposen de pla d’igualtat per a canalitzar l’agenda de gènere en la docència universitària i, en els últims cinc anys, el 70% de les universitats han oferit formació amb perspectiva de gènere destinada al personal docent i investigador. Durant el curs 2019-2020, les universitats de la Xarxa Vives van desplegar 84 accions formatives amb perspectiva de gènere destinades al professorat.

Cal destacar així mateix la col·lecció promoguda per la Xarxa Vives de Guies per a una docència amb perspectiva de gènere. Aquesta iniciativa aplega fins a data de hui recursos docents per a 22 disciplines i ha rebut el reconeixement de l’Institut Europeu per la Igualtat de Gènere (EIGE), que l’ha inclosa com a exemple de bones pràctiques a la seua Guia d’Eines per la Igualtat de Gènere en l’Acadèmia i la Recerca (GEAR).

Propostes i actuacions

Entre les propostes d’actuació que planteja l’informe adreçades a accelerar les polítiques d’igualtat en el context universitari, hi ha la necessitat d’incrementar la formació de gènere en els estudis de grau de manera obligatòria i una major presència de programes de mentoria dirigits a alumnes universitàries. A més, María José Rodríguez Jaume i Diana Gil González apunten la necessitat d’implementar una estratègia educativa sistemàtica i dirigida al professorat, perquè la transversalització de gènere en el procés d’ensenyament-aprenentatge s’incorpore de manera efectiva.

Pel que fa a l’àmbit del reconeixement, les autores de l’informe recomanen visibilitzar els discursos sobre gènere i igualtat en les fites protocol·làries del curs universitari, garantir la coordinació acadèmica i científica amb equilibri de dones i homes, així com enfortir les posicions ètiques en igualtat real de les universitats com a institucions socialment responsables i avançar en la transparència universitària amb enfocament de gènere.

La Xarxa Vives posa en marxa l’Observatori d’Igualtat de Gènere

Coincidint amb la publicació de l’informe, la institució ha posat en marxa l’Observatori d’Igualtat de Gènere de la Xarxa Vives, que té com a finalitat l’elaboració d’estudis sistemàtics i periòdics, basats en dades i amb perspectiva comparada, en matèria d’igualtat per raó de gènere a les universitats. L’Observatori naix amb vocació de generar coneixement útil per a les universitats en la definició de les seues estratègies i polítiques d’igualtat.

Amb l’objectiu de visibilitzar la informació aportada pels informes i fer-la accessible a la comunitat universitària, als diferents agents amb competències en matèria d’igualtat i a la societat en general, la Xarxa Vives d’Universitats ha publicat al seu web un seguit d’indicadors interactius relatius a la presència de les dones i del gènere en diferents col·lectius de les comunitats universitàries (alumnat, PAS i PDI), així com a la presència del gènere en els estudis. La interactivitat de l’espai permet comparar les dades entre els diferents períodes de temps analitzats, descarregar les dades i fer-les navegables des de qualsevol dispositiu.