Es tracta d’un model que és capaç de processar grans volums d’informació –procedents de fonts oficials, com l’Institut Nacional d’Estadística (INE)– i desagregar-la en unitats menors mitjançant l’ús de dades públiques complementàries (usos del sòl, dades LIDAR, dades cadastrals…), fet que la converteix en una eina de gran valor per a la gestió pública.
 
Un dels principals avantatges d’aquest nou model és que pot aplicar-se quan les seccions censals dels municipis varien. “Fins al moment, aquests canvis implicaven la pèrdua de la informació associada a les regions anteriors, amb les conseqüències que aquest fet comporta per a la correcta presa de decisions. Amb el nostre model, podem utilitzar sense problemes tota la sèrie historicoestadística de la zona, i aquest fet repercuteix també en una millor i més objectiva gestió del municipi”, apunta José Manuel Pavía, investigador del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València. 

La principal diferència respecte a altres mètodes utilitzats actualment rau precisament en la seua desagregació espacial, ja que va molt més allà de les unitats cartogràfiques menors amb informació estadística disponibles en què avui es divideix el territori (seccions censals). D’aquesta manera, es fa possible un coneixement més complet de zones habitades i establir polítiques de gestió urbana més adequades i racionals, cosa que permet que la presa de decisions dels governs siga més objectiva.

El treball ha sigut publicat en la revista 'Geographical Analysis', on apareixen valorats i validats fins a 17 mètodes de desagregació diferents. 

“Associades a les seccions censals hi ha molta informació estadística, l’anàlisi de la qual és utilitzat per articular les diferents polítiques de gestió de les ciutats. I si som capaços de dividir el territori en espais molt més petits i repartir-hi la seua població, podrem conèixer millor quins són les seues característiques o les seues necessitats dotacionals. I, a partir d’aquestes dades, prioritzar unes accions o altres en benefici d’aquesta zona concreta del municipi i els seus habitants”, explica Isidro Cantarino, investigador del Departament d’Enginyeria del Terreny de la Universitat Politècnica de València.

Model flexible

Entre les seues múltiples aplicacions, els investigadors assenyalen també que pot utilitzar-se per fer models de mobilitat de la població, evolució del vot i fins i tot estudis epidemiològics.