Javier Gilabert: “Cal invertir més en ciència”

Javier Gilabert, investigador de la Universitat de València i cofundador de l’empresa Neuropharmatest, instal·lada al Parc Científic, ha rebut el Premi Talent Jove de la Comunitat Valenciana en la modalitat de Ciència. Tot i la seua edat, trenta-dos anys, és doctor per la Universitat de València, està realitzant un postdoctorat i ha participat en projectes científics nacionals i internacionals.

3 de february de 2016

Actualment es troba immers en l’estudi d’anàlisis preclíniquesen molècules que actuen sobre el sistema nerviós central.

–El sistema nerviós central és l’epicentre del teu estudi. Com definiries aquest treball que ha estat guardonatamb elPremi Talent Jove?

–El premi és a la carrera investigadora i se li ha donat molta importància a Neuropharmatest, l’empresa que vaig crear junt ambJuanNacher fa un temps per adonar-li eixida i aplicar tot el que vam desenvolupar. Quant a la carrera investigadora, inclou congressos i recerques,quasi totes les quals vaig fer ala Universitat de València,on continue treballant i on tenim instal·lada l’empresa. A més, treballe al Cibersamamb professors de la Universitat.

–Quins objectius té la recerca que realitzesala Universitat de València?

–Enprimer lloc, parlem de recerca bàsicaamb la qualintentem entendre el funcionament biològic de les malalties mentals. D’una banda, els estudis de models animals iels estudis en humans ens han permés conéixer com l’estrés afecta el desenvolupament de malalties mentals comara la depressió o l’esquizofrènia. Hem aprofundit en els signes quetenen aquests pacients i com s’alteren les diferents estructures cerebrals. En segon lloc, el desenvolupament i la comprovació d’aquests models il’equiparació en humans ens permetendesenvolupar nous fàrmacsper amillorar lasimptomatologia de la malaltia.

–S’ha arribat a conclusionso encara és prompte?

–La recerca bàsica és molt poc cridanera,ja que es troba en un nivell molt tècnicontrobes dades molt específiques, cosaque no és gens revolucionària. Respecte a la recerca traslacional, es realitza des d’un nivell molt bàsic i preclínic, és a dir quan trobes una molècula que pot tindre capacitat de millorar sobre el sistema nerviós. Nosaltres realitzem l’estudi en animals, després ha depassar a estudis clínics,passardiferents fases,imés tardde les molècules que pensem que poden tindre algun efecte a les molècules que poden comercialitzar-se hi ha un gran camí.

–Què suposa serunTalent Jove?

–És important obtindreaquest tipus de reconeixement, ja que el treball científic és molt ingrat perquè és difícil trobar resultats a curt termini, és una carrera de fons. Que hi haja aquest tipus de premis i reconeixements està molt bé iajuda a donar a conéixer que calinvertir més en ciència i en biotecnologia a nivell nacional i regional, perquè tenim moltbons investigadors que desenvolupen grans activitats i que se n’han d’anar fora a buscar-se la vida amb problemes econòmics i contractes molt roïns.

–Tu has estat forad’Espanya.

–He estat fora fent estades en diversesuniversitats iformant-me amb cursos. També m’han oferit treballar en altres universitats i,encara que el meu present està ací, és possible que el meu futur estiga lluny de València, hauré de buscar-me la vida fora d’Espanya perquè ací és impossible, encara que tingues contractes de pocs anys, no saps sipots trobar finançament, per això començar cada cert temps en un altre lloc suposa començar de zero.

–És necessari conéixer el treball científic d’altres centres i universitats?

–Totalment. Pensa que no s’investiga una malaltia a València, s’estudiala malaltia en general i per això has de saber el que estreballa en altres llocs, has d’acudir a congressos, fer cursos, conéixer altres laboratoris, tècniques i avanços,i pera això cal moure’s.

–La sort en una carrera científica existeix?

–Com en totes les professions,la sort és un factor importantíssim, però la formació que jo he rebut ala Universitat de València ha sigut molt bona, encara que hi ha una falta d’estabilització i de possibilitats per aconseguir-la.

–El que comentes, ho saben els becaris que comencen?

–La veritat és que sempre sóc franc amb ells. Crec que el factor sort és un noranta per cent, ja que si estàs en el moment adequat potsobtindreuna beca o un contracte que t’estabilitza durant una temporada, però l’estabilització a llarg termini és difícil en tots els llocs i un ha debuscar-se la vida en altres places.

–En quin moment es trobaNeuropharmatest?

–La idea era la següent: tots els models animals que teníem eren factibles d’aplicació per al desenvolupament de nous fàrmacs i detestar en assajos preclínics. Ho presentem a diversos concursos i guanyem premis que ens donencapacitat econòmica per afundar l’empresa i constituir-la. Tots aquests reconeixements serveixen d’impuls per a l’empresa,per aratificar que el plad’empresa és viable i donar-laa conéixer en el sector, proporcionantal client una garantia i un suportcientífic per a dur a terme els objectius. Ens trobem en una fase inicial d’estabilització de l’empresa.

–El terme ciència és equivalent a estudiar en anglés?

–No sé en altres carreres, encara que crec que en un futur serà fonamental. En aquesta àrea ésnecessariperquè tot el que escrivim i estudiem està en anglés, perquè et dirigeixes aun públic mundial dominat per l’anglés. Si no sapsanglés, en aquest campestàsout.

–Què entenem pel termejovequan ens endinsem en una àrea científica?

–Quan vam rebre el Premi TalentJove, jo era el major de tots els premiats perquèel premi eraen ciència,on has de tindreun recorregut que en els nostres camps implica obtindreuns resultats que requereixen molts anys. Obtindreun premi a la carrera científica amb

Other News