Jordán Galduf, envoltat d’amics, cedeix el relleu “d’estimar Europa” al jovent

La passió, l’emoció, la nostàlgia i una contundent mirada cap al futur protagonitzaren els discursos de Jordán Galduf així com els de tots els seus acompanyants en la taula, col·legues de l’Acadèmia amb una àmplia i reconeguda projecció social: la filòsofa Adela Cortina i l’economista Francisco Pérez, director de recerca de l’IVIE. Tots tres van ser rebuts pel degà de la Facultat, Francisco Muñoz, qui va obrir i cloure un acte que responia a la rotunda “vocació europeista” de la casa i que anava a servir per a “continuar parlant d’Europa”.

Així, amb constants referències a les paraules de Jordán Galduf en el seu dietari, en la conversa s’abordà la “idea d’Europa” des de moltes i diverses perspectives: econòmica, política, geogràfica, demogràfica, cultural… “De què tracta aquest llibre? -es va preguntar Francisco Pérez, prologuista de la publicació-. Tracta d’Europa com a oportunitat per als joves malgrat la incertesa que presenta el mapa actual, perquè està preparada per a donar resposta als nous desafiaments des de la pau, la llibertat, la seguretat i el benestar”.

“Històricament, no podem sinó fer un balanç positiu del projecte d’Europa i cedir el relleu a les noves generacions perquè continuen lluitant pel continent europeu i des d’ací pel conjunt de la humanitat”, va afirmar.

‘Amar Europa. Dietario de vivencias europeas’ (Barlin Libros, 2024) és un recull de les experiències de l’autor com a part activa del projecte d’Europa en què ha treballat des de l’entorn acadèmic envoltat d’altres col·legues intel·lectuals. “El llibre naix d’un impuls (en llegir les memòries d’un autor anglés) i d’una preocupació (no pessimista) de com es troba Europa, una Europa que necessita que la coneguem i que l’estimem com a cultura, amb valors humanistes i universals”, va dir Galduf.

Una cultura sobre la qual Adela Cortina es va detindre època a època des que Europa deixà de ser un ens geogràfic fluctuant per a esdevindre això: “una unitat cultural”. Al seu juí, el procés de creació d’Europa arranca en l’Edat Mitjana i abasta el territori que llavors es coneixia com “la cristiandat”; un procés que continua al llarg dels segles a través de l’Humanisme de Vives, el Renaixement i la Il·lustració de Kant… “Europa és una cultura de valors fonamentals per a la mateixa Europa i per a tot el món”, va emfatitzar.

El professor Jordán Galduf, que defineix Europa en el seu llibre, una publicació adreçada sobretot a la joventut perquè prenga les regnes d’aquesta gran idea, va reconéixer la necessitat de plasmar un llegat, el d’haver viscut la construcció d’Europa “de manera molt emotiva” i en “diferents àmbits del saber”.

Va recordar el seu pas pel Centre de Documentació Europea de la Universitat de València com a director, i al seu torn, els seus homòlegs: Manuel Sanchis, Cecilio Tamarit i el desaparegut Josep Sorribes. Va dedicar-li uns minuts a les memòries de Dulce Contreras i també de la professora Pilar Tamborero Sanjuán, a qui li ofereix aquest entranyable assaig; i, per damunt de tot, va transmetre la seua passió per Europa a un aforament ple de companys, amics, col·legues…, entre els quals Vicent Soler, Jesús Conill, Víctor Fuentes, Pau Rausell i un llarg etcètera, que van recolzar el treball d’una vida i van donar sentit a una altra raó de ser: professor, investigador i comunicador per a transferir el coneixement de la llibertat a tota la societat.