–Quins són els objectius que teniu pel que fa a la docència de graus i postgraus?

–Un dels problemes que patim en aquesta facultat a nivell de docència és que tenim huitanta alumnes per aula, quan moltes altres han baixat a cinquanta. Ens agradaria que la Universitat reconeguera l’esforç que hem fet aquests anys i que poguérem anar cap a un situació més homogènia amb la resta de facultats. Volem mantindre la qualitat dels nostres graus i postgraus, millorar en innovació educativa i en la formació didàctica del professorat i avançar en el percentatge de docència en valencià. A més, ens agradaria oferir algunes assignatures en anglés per aconseguir una projecció internacional més gran en la nostra facultat.

–I pel que fa a la investigació?

–Algunes de les nostres àrees d’investigació són punteres, i volem mantindre aquest nivell. Des de la facultat volem facilitar projectes tant d’investigació com de difusió i de transferència que siguen transversals, en els quals puguen participar tots els departaments de la facultat i fins i tot alguns departaments de fora. Amb aquest sistema, que liderarem, no només aconseguim la transversalitat del coneixement, sinó també crear esperit de facultat, que és un tema que ens importa molt en aquest deganat.

–Quins plans teniu per atraure alumnat i potenciar les eixides professionals dels vostres graduats?

–Tenim una bona demanda en les nostres titulacions. I tenim contactes dins del sistema educatiu per atraure alumnat: fem xarrades en instituts, ens donem a conéixer a través de les olimpíades de geografia i d’història, etc. Des d’aquesta facultat estem molt compromesos en la lluita per les humanitats i les ciències socials. La dinàmica educativa a l’Estat espanyol en els últims anys ha estat anar eliminant-les. I hem de mantindre-les, no només com a facultat, sinó com a model de societat que volem. Cal donar-los la importància que tenen, i això també contribuirà a l’atracció d’alumnat. Pel que fa a les eixides professionals, cada any fem unes jornades per a mostrar les possibilitats que hi ha, amb la participació de persones del món acadèmic però també del món laboral i les institucions públiques.

–Quina és la situació de les infrastructures de la Facultat de Geografia i Història?

–Tenim alguns problemes a resoldre. Hem de renovar la sala d’actes, la Joan Fuster, que ja ens ha donat un ensurt amb la caiguda de part del sostre i necessita a més millores de llum i so, ja que moltes de les activitats que fem allí es retransmeten a través d’internet i cal adequar-la tecnològicament. També mirarem de millorar en estalvi d’aigua, amb aixetes de botó als lavabos que no estiguen en marxa tant de temps, i la mobilitat de l’alumnat, perquè tot i que pràcticament no tenim barreres arquitectòniques, sí que hi ha alguns espais de difícil accés. En general, continuarem la tasca de manteniment que necessita la gran infrastructura d’aquesta facultat.

–En el vostre programa incloíeu mesures específiques sobre el servei de cafeteria.

–Sí. En aquests moments bona part de la població és vegetariana o vegana, i volem que l’oferta de menús incloga aquesta possibilitat. Ja no és una anècdota, és una necessitat per a una quantitat important del nostre alumnat, que ara mateix no menja ací precisament per això.

–Quins plans teniu per a l’aplicació de noves tecnologies a la facultat?

–Totes les aules estan ja dotades de canó i internet, però volem ampliar els espais d’informàtica per a ús de l’alumnat, i també ens cal instal·lat més preses de llum a les aules, perquè molts estudiants vénen amb els seus portàtils. Continuarem usant les noves tecnologies i les xarxes socials per a la difusió, que ens va molt bé tant per a informar l’estudiantat com per arribar a la societat valenciana, i intentarem estar al dia en tot moment.

–Com vos afecta la situació del professorat associat?

–En algunes àrees, com ara Història de l’Art, tenim un percentatge elevat de professorat associat. Aquesta figura va nàixer amb un perfil molt interessant: un professional de l’empresa pública o l’empresa privada que ve a impartir alguna assignatura en la qual té experiència. Però la realitat és una altra, i hi ha gent que només té aquestes classes, amb un sou per davall del mínim interprofessional. Caldria mantindre la figura del professorat associat, i crear-ne una altra de professorat docent, amb contractes de temps complet i una retribució adequada.

–Teniu en ment noves mesures d’igualtat en aquesta facultat?

–En aquesta facultat hem tingut moltes dones que han estat capdavanteres en la reivindicació dels drets de la dona en l’àmbit universitari. Per a nosaltres és un tema normalitzat, tenim paritat en les comissions i en l’equip hi ha dues vicedeganes, tot i que m’haguera agradat que en foren més. Més que una campanya específica, crec que el que cal és estar vigilants i complir la normativa ja existent, que és molt clara.

–Com penseu projectar la facultat cap a la resta de la comunitat universitària i de la societat valenciana?

–En aquesta facultat, tant pel que fa a la docència com a la investigació, estem en contacte amb altres àrees de coneixement, i això és molt enriquidor, hi ha intercanvi entre ciències. A més, fem moltíssimes activitats que es poden obrir a la resta de la comunitat universitària i a la societat valenciana: jornades o conferències, teatre, cinefòrums, presentacions de llibres, etc. Un dels objectius d’aquest deganat és tornar a la societat el que la societat ens està donant. Som una universitat pública, valenciana i de qualitat, i la societat valenciana ha de poder gaudir d’aquestes activitats. La transferència del coneixement no ha de ser només cap a altres àrees d’investigació o cap al món de l’empresa, sinó també cap als nostres conciutadans. En aquest sentit s’emmarca també l’èxit dels nostres itineraris en La Nau Gran, que tenen una gran demanda. Volem projectar la nostra facultat cap a la resta de la comunitat universitària i a tota la societat valenciana.

–Això com es fa?

–En primer lloc, a través de les xarxes socials, però també a través del nostre alumnat de La Nau Gran, amb els mitjans de comunicació amb els quals contactem perquè es facen ressò del que fem, i pel boca-orella. I, per descomptat, amb la col·laboració d’altres entitats de la Universitat, com La Nau. La Universitat de València, que és pública, ha d’estar també a l’abast de la gent.

–Quan s’acabe la vostra tasca com a degà, què vos agradaria que fóra el balanç del vostre mandat?

–Que hem treballat per una universitat pública, valenciana, de qualitat i universal. I que ho hem fet, sobretot, compartint i integrant, sense sectarismes i amb consens.