Amb direcció de l’arranjador, compositor i saxofonista de jazz Jesús Santandreu, la jove formació valenciana va fer les delícies del públic amb un concert dinàmic ple de matisos, connotacions i tonalitats del repertori jazzístic per a banda tradicional i contemporània, arrancant els aplaudiments del públic durant tot l’espectacle des de l’obertura amb M. Mussorgsky que va protagonitzar un impressionant solo de saxo.

Dissenyada pel mateix Santandreu, a l’orquestra li resultà fàcil seguir una proposta programàtica àgil, tal volta amb un punt més de volum que d’altres actuacions a l’escenari del claustre de La Nau, que a més va suposar una miscel·lània de composicions originals del pop modern, arranjaments en obres d’autors clàssics consagrats i tocs atrevits de l’estatunidenc Bill Holman en peces com ara No joy in Mudville, C jam blues, A view from the side i Tennesse waltz.

Emocionaren a l’auditori versions, adaptacions i arranjaments, que s’experimentaren en viu, de grans èxits contemporanis com el Black hole sun, del vocalista de Soundgarden, el ja desaparegut Chris Cornell, a les mans de J. Miley, i un cover de la cançó Bodysnatchers, dels britànics Radiohead, per Fred Sturm, entre unes altres sorpreses del pop-rock de les darreres dècades, a les quals es va afegir la interpretació dels arranjaments de Santandreu al disc From now on (1996), el tercer àlbum del famós jazzista americà Scott Wendholt que va traure després dels seus dos primers treballs, Through the shadows (1994) i The scheme of things (1997), tots ells publicats amb la productora alemanya Criss Cross Jazz.

La jove big band valenciana va demostrar una vegada més un alt nivell jazzístic més enllà del repertori tradicional –que també va posar de manifest en aquesta nit–, acompanyant amb classe, elegància i respecte a cadascun dels solistes i amb una posada en escena rotunda del saxòfon, el baix, el contrabaix, la trompeta, el trombó, el piano o la bateria.

Una constant en l’aprenentatge
Jesús Santandreu va aprofitar la prèvia al colofó de la nit (amb Tennesse waltz, tema mític americà de Redd Stewart i Pee Wee King amb arranjaments de Bill Holman) per a adreçar-se al públic i destacar “la qualitat interpretativa” d’una banda jove que “ha estat formant-se durant tot l’any al conservatori i que aquesta nit ha mostrat sobre l’escenari un gran esforç solístic i orquestral”, sense oblidar que aquesta experiència docent ha sigut, per a d’ell mateix, “un procés d’aprenentatge constant” del qual va reconéixer sentir-se “orgullós”.

I així és com devia sentir-se també la directora del Conservatori “Joaquín Rodrigo”, Dolores Tomás, present en la festa de cloenda de Serenates acompanyant els seus. Un acte que va comptar amb el suport d’autoritats acadèmiques com ara la directora del Servei de Cultura Universitària, Adela Cortijo, i la vicerectora d’Innovació i Transferència de la Universitat de València, Mª Dolores Real, així com de l’Ajuntament de València a través de la regidora d’Acció Cultural, Maite Ibáñez; a més de la presència del gerent de la Fundació General UV, Cristóbal Suria, responsable de la gestió musical del festival.

L’Orquestra de Jazz del Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València reuneix, com en el cas de l’orquestra simfònica, totes les formacions possibles de la tradició clàssica i la big band, sent l’orquestra de jazz l’agrupació que integra, paral·lelament, els diversos conjunts dins del llenguatge del jazz. Amb direcció de Jesús Santandreu, l’espectacle sonor que ofereix aquesta jove formació és poderós, ple de subtileses i colors, que es nodreix del llegat dels grans compositors de jazz.

Jesús Santandreu és arranjador, compositor i saxofonista de jazz, la música del qual ha estat interpretada internacionalment a Alemanya, Brasil, Xina, Colòmbia, EUA, Portugal i Taiwan. Llicenciat en interpretació de jazz pel Berklee College of Music, ha completat els seus estudis a la Middle Tennessee State University, on també va ser professor, i ha col·laborat amb d’altres institucions acadèmiques a Lisboa, Aveiro, Beijing, Bogotà o Minneapolis. En l’actualitat, és professor catedràtic de saxòfon de jazz al Conservatori Superior de València, a més de portar la direcció artística de la seua orquestra de jazz.

Una edició que passarà a la Història
Organitzat per la Universitat de València i l’Institut Valencià de Cultura, el festival Serenates 2021 ha comptat amb la participació de l’Ajuntament de València, el Palau de la Música de València, la Diputació de València, la Fundació Banc Sabadell, la Fundació Bancaixa, l’Escola d’Art i Superior de Disseny (EASD) de València i el Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València; i ha acollit entre el públic a personalitats acadèmiques i polítiques de la societat valenciana, entre les quals, la rectora de la Universitat de València, Mª Vicenta Mestre; la vicerectora de Cultura i Esport, Ester Alba; el vicepresident segon del Consell, Rubén Martínez Dalmau; la consellera Rosa Pérez Garijo; el director general de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Abel Guarinos; la directora adjunta de Música i Cultura Popular de l’IVC, Marga Landete; i l’exrector Francisco Tomás.

En la seua 34a edició, Serenates ha oferit huit nits consecutives de concerts, arreplegades en una programació eclèctica i miscel·lània, desenvolupada del 24 de juny a l’1 de juliol, amb l’actuació del cantautor Pablo Milanés com a artista convidat per a presentar la seua gira Días de luz; el paper destacat de les agrupacions professionals valencianes Orquestra de València, amb direcció de David Gómez, i els pianistes Carlos Apellániz i Óscar Oliver que van retre homenatge als germans Iturbi, Melomans i el grup de cambra Kairós Project; i la participació de joves estudiants amb l’estrena de l’espectacle Abans de la llum del Grup de Dansa de la UV, l’Orfeó Universitari de València, l’Orquestra Filharmònica de la Universitat en el marc del 25é aniversari de la seua formació, i l’Orquestra de Jazz del Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València.

En aquest sentit, destaca que, des del seu naixement, Serenates dedica la seua programació a la música composta i interpretada principalment per músics valencians, sent una de les seus finalitats esdevindre en escenari per a la formació, la creació i la innovació, d’ací que servisca de marc d’estrenes absolutes i de debuts de produccions pròpies. Altres característiques que han diferenciat aquest festival de la resta de propostes culturals valencianes han estat l’alta participació de músics joves (enguany, més del 60 % dels artistes eren menors de 26 anys), així com de dones (les quals han format més del 65 % de la plantilla artística).

En totes les sessions, s’ha hagut de penjar el cartell de sold out, rebent així una absoluta confiança del públic en una edició històrica en època postpandèmica. Serenates ha représ en 2021 l’activitat presencial després del festival digital de l’any passat amb el qual va superar la situació de crisi sanitària, evidenciant, una vegada més, que la música no ha parat, no para i no pararà.