Juan Monterde (degà de la Facultat de Matemàtiques): “El ventall d’eixides professionals dels egressats augmenta any rere any”

  • March 4th, 2015
 

Juan Monterde (Palma de Mallorca, 1962) és el degà de la Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universitat de València des de dijous passat. En la votació, la seua candidatura va obtindre vint-i-set vots a favor i dos en blanc. Monterde substitueix en el càrrec Rafael Crespo.

En aquesta entrevista analitza els principals reptes de la facultat per als pròxims tres anys. El seu equip el formen Luis Marco Montoro, Rosa Donat Beneyto i Lucía Sanus Vitoria.

El nou degà de Matemàtiques és catedràtic del Departament de Geometria i Topologia. Ha realitzat estades d’investigació a l’Institut de Matemàtiques del CSIC a Madrid, a l’École Polytechnique de Palaiseau (França), al Centro de Investigación en Matemáticas (CIMAT) de Guanajuato (Mèxic), a la Bradford University (Regne Unit) i a la Universidade de Sao Paulo a Sao Carlos (Brasil).

La investigació de Juan Monterde ha tingut fonamentalment dues direccions. D’una banda, física matemàtica (varietats de Poisson i simplèctiques, supervarietats). D’una altra, tècniques geomètriques aplicades al disseny per ordinador de corbes i superfícies. Durant els darrers cursos, Monterde ha estat el director del Màster en Investigació Matemàtica, així com del Doctorat en Matemàtiques. Col·labora també en l’organització de la prova matemàtica Cangur per a estudiants de secundària.

–Què sent en haver sigut elegit degà de la Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universitat de València? Com valora el resultat?

–Vaja. Ací crec que només podré contestar amb tòpics. Què m’ha impulsat a presentar-me? Creure que podria contribuir a millorar un poc més el meu centre i la meua universitat. Per això veure el suport rebut representa una gran responsabilitat. Tant durant una assemblea prèvia amb tots els col·lectius de la facultat com durant el mateix debat del dia de l’elecció van eixir punts fonamentals respecte al funcionament del centre. Espere que amb l’ajuda de tots es puguen trobar les millors solucions.

–Quines idees té per al seu mandat? Quines són les prioritats que cal tractar a la facultat? I de les prioritats, quina és la més important?

–La implantació del nou pla d’estudis ha finalitzat recentment. Aquest curs eixirà de les nostres aules la segona promoció d’aquest nou pla. És el moment ara d’analitzar la implantació, d’assenyalar els seus punts febles i d’intentar corregir-los mitjançant les modificacions necessàries. Amb aquest motiu hem realitzat sengles reunions amb estudiants tant actuals com de la primera promoció. Volem fer-ne també amb els departaments. En l’horitzó més proper tenim la visita d’un comité avaluador extern que ens haurà de confirmar o no l’acreditació del títol. A banda d’això, un dels objectius que tenim en ment és millorar la producció de nous doctors en els dos programes de doctorat, el d’Estadística i Optimització i el de Matemàtiques. Intentarem augmentar la taxa de transició entre els estudis de grau, els màsters i els doctorats.

Juan Monterde és catedràtic del Departament de Geometria i Topologia. Foto: Miguel Lorenzo
Juan Monterde és catedràtic del Departament de Geometria i Topologia. Foto: Miguel Lorenzo

–Les àrees que creu que millor funcionen de la facultat, quines són? I les que pitjor?

–El pla d’estudis del nou grau presenta punts positius. Per exemple, la direcció de treballs fi de grau i la seua avaluació han suposat tota una faena global de la facultat, del professorat de la facultat. Una faena innovadora i potser no massa reconeguda, però que representa un aspecte positiu de l’actual pla d’estudis. Entre els aspectes negatius podria assenyalar que l’estructura departamental de la facultat és una mica especial. Els departaments de la facultat són prou reduïts i això implica alguns problemes generals de funcionament. Aquest va ser un dels temes que van sorgir en els debats previs a l’elecció.

–Quines són les principals necessitats, a hores d’ara, del campus on es troba la seua facultat, el de Burjassot-Paterna?

–Des del punt de vista arquitectònic, el campus no dibuixa una unitat. Des de la seua gènesi fins ara, les actuacions han anat configurant un tot prou eclèctic, començant pel mateix edifici de la Facultat de Matemàtiques, construït pocs anys després dels altres i ja amb un estil una mica diferent, continuant per l’Edifici Jeroni Muñoz, l’Edifici d’Investigació, i seguint per la Biblioteca Eduard Boscà o per la nova cafeteria. En definitiva, tenim ara una combinació de diferents arquitectures on s’ha diluït l’esperit inicial. Un pla general que dirigira les pròximes actuacions al campus per a recuperar eixe esperit d’unió entre les diferents disciplines podria ser convenient.

 

“Un dels objectius que tenim en ment és millorar la producció de nous doctors en els dos programes de doctorat, el d’Estadística i Optimització i el de Matemàtiques”

“La facultat té grups capdavanters, amb investigadors principals reconeguts internacionalment”

“Puc dir-li a una nova o un nou estudiant de Matemàtiques que si disfruta amb el treball de les matemàtiques de segur que no tindrà possibilitats d’avorrir-se en el futur”

 

–En números absoluts, com està la seua facultat dins dels rànquings?

–Cal reconéixer que un recent estudi sobre la situació del Doctorat en Matemàtiques a l’Estat Espanyol elaborat per la Conferència de Degans deixava la facultat molt per sota de les seues possibilitats. En totes les àrees de matemàtiques la facultat té grups d’investigació capdavanters, amb investigadors principals reconeguts internacionalment. Amb tot, aquests grups no han format en els darrers anys suficients nous doctors, i això és una de les coses que volem corregir.

El nou degà de la Facultat de Ciències Matemàtiques, Juan Monterde, en una aula del centre.
El nou degà de la Facultat de Ciències Matemàtiques, Juan Monterde, en una aula del centre. Foto: Miguel Lorenzo

–Hem parlat de necessitats sobretot centrades en l’estudiantat. I des del punt de vista del PDI i del PAS?

–Pel que fa al PAS, continuarem pendents de l’estudi de càrrega de treball que s’està duent a terme en tota la Universitat, tant als departaments com als centres, com a pas previ de la modificació de la relació de llocs de treball. Pel que fa al PDI, cal remarcar que en només un any més del trenta-cinc per cent de la plantilla estarà en possibilitats de jubilar-se. Aquest procés és general en tota la Universitat. Ara bé, nosaltres som un centre, la Facultat de Matemàtiques, on l’envelliment de la plantilla de professors està esdevenint més notable i on, potser degut a la nostra mida, el relleu generarà més problemes.

–Quines són les principals investigacions que s’estan duent a terme a hores d’ara a la Facultat de Ciències Matemàtiques?

–En totes les àrees hi ha grups d’investigació potents. El Departament d’Anàlisi Matemàtica, hereu del recentment desaparegut professor Manuel Valdivia, és un dels més potents a nivell estatal. En Àlgebra hi ha dues línies d’investigació molt fructíferes i amb una quantitat de becaris de doctorat proporcionalment notable. El Departament d’Estadística i Investigació Operativa és ben conegut mundialment com un dels centres d’investigació en estadística bayesiana. I em deixe per al final el Departament de Matemàtica Aplicada per tal de recordar que recentment València ha aconseguit, gràcies a la seua tasca i a la Societat Espanyola de Matemàtica Aplicada, ser triada com a seu del congrés de l’International Council for Industrial and Applied Maathematics. Un congrés internacional que se celebra cada quatre anys, enguany és a Pequín, i que en l’edició anterior a Vancouver va congregar prop d’uns tres mil matemàtics. D’ací a quatre anys, el 2019, València serà una festa matemàtica.

La investigació de Juan Monterde s’ha centrat en física matemàtica (varietats de Poisson i simplèctiques, supervarietats) i en tècniques geomètriques aplicades al disseny per ordinador de corbes i superfícies
La investigació de Juan Monterde s’ha centrat en física matemàtica (varietats de Poisson i simplèctiques, supervarietats) i en tècniques geomètriques aplicades al disseny per ordinador de corbes i superfícies. Foto: Miguel Lorenzo

–Quines eixides professionals té l’estudiantat de la Facultat de Matemàtiques? Com convenceria un estudiant de batxillerat per a aquest grau?

–El ventall d’eixides professionals dels egressats augmenta any rere any. Un dels punts positius del nou pla d’estudis és la incorporació de pràctiques externes. La curta experiència que tenim ens està mostrant com les empreses amb què hem col·laborat en aquestes pràctiques valoren els nostres estudiants, més que pels seus coneixements, que també, per la manera que tenim els matemàtics d’encarar els problemes des d’un punt de vista abstracte. Als estudiants de batxillerat els diria això, que en el Grau de Matemàtiques més que intentar proporcionar-los un gran bagatge de coneixements, el que intentem és que troben els patrons que tenen diverses situacions, que subdividisquen en parts els problemes complexos, que facen deduccions lògiques, que sàpien aplicar resultats previs a nous àmbits. En definitiva, que adquirisquen la manera de pensar matemàtica que és la clau de la nostra versatilitat. Els matemàtics no som tècnics, però ens encanta contribuir a generar noves tècniques. Els matemàtics no som científics en el sentit literal, treballem però amb el mètode científic. Els nostres experiments són els exemples i els contraexemples, dels quals fem abstracció de les propietats comunes, conjecturem aquelles que semblen versemblants i després fem servir la deducció per a demostrar-les a partir d’uns axiomes i unes hipòtesis.

–Són imprescindibles els matemàtics?

–Els grans reptes del coneixement humà necessiten equips multidisciplinaris de científics on els matemàtics són imprescindibles. Estic pensant, per exemple, en l’anàlisi de les ingents quantitats de dades obtingudes en qualsevol problema de genòmica, el que s’ha denominat la ciència del Big Data, o també en la modelització de l’estructura i el funcionament del cervell, per exemple amb la teoria matemàtica de xarxes neuronals. Això enllaça amb el canvi que ha representat en les matemàtiques l’aparició de la informàtica. No només ha estat gràcies a la informàtica que els matemàtics, i els científics en general, han pogut assolir nous coneixements, sinó que també ha plantejat nous problemes. Ara estic referint-me, per exemple, a l’aplicació dels valors propis d’una matriu per a dissenyar algorismes de recerca en internet, o en els mètodes de sèries de Fourier aplicats a la compressió de fitxers. Crec que no només en les matemàtiques, sinó en tota la ciència, el millor està per vindre. I en eixe camí els matemàtics també tenim molt a dir. Cada vegada que m’assabente d’una nova i brillant aplicació de les matemàtiques no puc sinó sorprendre’m de com una disciplina mil·lenària continua tan vigorosa. No sé si podré convéncer ningú. Puc dir-li a una nova o un nou estudiant de Matemàtiques que si disfruta amb el treball de les matemàtiques de segur que no tindrà possibilitats d’avorrir-se en el futur.

 

“Una de les raons de la poca productivitat en quantitat de nous doctors és la falta de finançament públic”

“El Departament de Matemàtica Aplicada i la Societat Espanyola de Matemàtica Aplicada han aconseguit que València siga la seu de l’International Council for Industrial and Applied Maathematics l’any 2019. L’última edició va congregar prop de tres mil matemàtics”

 “En una àrea com les matemàtiques l’escassesa de beques està sent angoixant”

 

–Considera que des del punt de vista de la investigació hi ha suficient recolzament públic? Què caldria fer? I des del sector privat?

–Una de les raons de la poca productivitat en quantitat de nous doctors és la falta de finançament públic. Tots sabem que el nombre de beques doctorals a nivell estatal s’ha reduït notablement, però en una àrea com les matemàtiques l’escassesa de beques està sent angoixant. Tant els organismes públics com el sector privat haurien d’adonar-se que la formació de nous investigadors matemàtics és una inversió molt rendible.

–Quines mesures pot implementar la facultat per a millor la relació entre el teixit productiu i l’alumnat i els investigadors del centre?

–En el nou pla d’estudis acabat d’implantar s’ha introduït per primera vegada la possibilitat de realitzar pràctiques externes. Enguany s’han cobert totes les places possibles. Per al proper curs volem augmentar el nombre de places perquè creiem que hi haurà demanda per part dels estudiants, i perquè sabem que disposem de més empreses interessades en rebre estudiants nostres.

This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy