L’escenari va ser el Primer Congrés Internacional de l’Arxiu Valencià del Disseny (AVD), que va tindre lloc en el marc de la Capitalitat Mundial i que va sorgir amb la intenció de congregar cada any als principals referents acadèmics del disseny.

Va acollir el gruix de la trobada la Sala Palmireno de la Facultat de Geografia i Història, centre on se situa l’oficina física de l’Arxiu. Amb el títol ‘El disseny en el marc de l’economia circular: creació, valorització i recepció – Design in the Frame of Circular Economy: Creation, Valorization and Reception’, el congrés es desenvolupà del 10 al 12 de novembre, i les ponències i comunicacions es poden trobar en el Canal de Youtube de la Fundació General de la UV.

El seu contingut girà entorn de quatre ponències, seguides tres d’elles de les comunicacions seleccionades per cada àrea, i quatre taules temàtiques. A més, hi va haver un espai per a la presentació de pòsters i visites complementàries a espais relacionats amb el disseny.

Obertura de la trobada acadèmica
El congrés va ser inaugurat dijous 10 de novembre, en un acte que va comptar amb la presència de la vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, Ester Alba; del vicepresident executiu de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche; del gerent de la Fundació General de la Universitat de València, Cristóbal Suria; i dels codirectors de l’Arxiu, els professors Vicente Pla (UV) i Xavier Giner (EASD València).

També van assistir a l’acte, en representació de la Generalitat Valenciana, el director Territorial de Presidència, Francisco Molina; la cap de la Unitat d’Innovació de l’AVI, Silvia Sánchez; els dissenyadors Vicent Martínez, Lola Castelló, Manuel Lecuona, Boke Bazán i Juan Nava, entre uns altres; la directora i el subdirector de l’Escola Superior de Disseny de València, Rosa Esteban i Javier Mestre; i les professores i dissenyadores Brigitte Borja de Mozota (França) i Teresa Franqueira (Portugal), dues de les ponents internacionals del congrés; a més de representants d’associacions de dissenyadors i instituts, col·legis i fundacions.

En la seua intervenció, la vicerectora Ester Alba va destacar el treball de les diferents institucions que donen suport a l’Arxiu Valencià del Disseny “per a convertir-lo en un referent, no sols local, sinó nacional i també internacional”. “És molt difícil trobar sinergies com les que es concentren entorn de l’Arxiu, la qual cosa ens parla d’altruisme i generositat de tots els agents implicats, des del disseny valencià que ha confiat en l’Arxiu amb els primers depòsits realitzats per Vicent Martínez, Lola Castelló i Manuel Lecuona fins a les més altes institucions polítiques, com la Generalitat, l’Agència Valenciana de la Innovació i l’Ajuntament de València, i acadèmiques, com la Universitat de València i l’Escola de Disseny”, va afegir.

“Per a la Universitat un congrés d’aquestes característiques és fonamental perquè suposa crear un espai de referència internacional per a l’intercanvi d’idees on les possibilitats productives es multipliquen, fent de l’Arxiu Valencià del Disseny un motor de reflexió sobre el significat del disseny, com a llegat i potenciador de la creativitat dels joves talents, així com d’innovació i recerca oferint a la societat una oportunitat per a invertir en economia intel·lectual i del pensament”, va afirmar.

Per la seua banda, Andrés García Reche va remarcar la necessitat actual que tenen la indústria i el disseny “de fer front a problemes d’enorme calat, com és el canvi climàtic”. D’ací ve que, va explicar, com va ocórrer en les dècades dels 80 i els 90 amb l’adaptació a la normativa internacional de qualitat, el disseny ha de ser precursor a oferir un valor afegit al producte, sostenible, saludable, i respectuós amb el planeta i el medi ambient. En definitiva, “posar l’economia circular i la sostenibilitat sobre la taula -de fet, l’AVI ha finançat ja 230 projectes d’economia circular- i fer un altre salt qualitatiu, com es va fer amb la Norma ISO 9000”.

L'ADN de l’Arxiu
El professor Vicente Pla va subratllar que aquest congrés “no és una excepcionalitat”, sinó que “forma part d’un gran camp de treball que portem inscrit en l’ADN de l’Arxiu”. I va assenyalar: “D’una banda, l’Arxiu té una tasca importantíssima de conservació i preservació, així com de posar els materials que custòdia a la disposició dels investigadors i les investigadores en disseny. Però, d’una altra, té, des dels seus orígens, una missió que supera aquesta funció de conservació i que fa el salt a la difusió de la cultura del disseny amb la finalitat de repercutir immediatament en benefici de la societat generant coneixement i debat, connectant el passat amb la societat present i futura”.

És en aquest vessant on, d’acord amb la codirecció de l’Arxiu, s’activa una segona línia de treball que inclou l’organització d’exposicions (com la comissariada per Xavier Giner en la Fundació Bancaixa, o la prevista en La Nau aquest desembre a càrrec de Vicente Pla), de congressos com el recentment celebrat, i de webinars i trobades entre els agents de l’ecosistema del disseny per a posar sobre la taula temes que preocupen o concerneixen al sector i aportar solucions en matèria de creació i innovació.

El programa del Congrés, taula a taula
La ponència inaugural va anar a càrrec de la vicerectora Ester Alba, la qual va donar peu a les dues primeres taules temàtiques que, simultàniament, van aprofundir en el paper de les empreses, el disseny i les polítiques al voltant del disseny -moderada per l’especialista brasilera Gisele Raulik-Murphy-; i en l’ecosistema digital, pel dissenyador valencià Kike Correcher.

Ja per la vesprada, se celebrà la sessió que estructurava l’àrea de creació, consistent en una lectura, que realitzà Vicente Pla, del dissenyador i professor de la Universitat de Sevilla Fernando Infante, sobre els plantejaments creatius del disseny en l’horitzó de la circularitat i la sostenibilitat.

La tercera ponència del congrés va obrir la jornada de divendres 12 amb la presentació de la professora Brigitte Borja de Mozota, de la Université Paris Nanterre (França) que estructurà tota l’àrea de valorització del disseny.

A Borja de Mozota li van seguir les dues últimes taules temàtiques simultànies que tractaren, d’una banda, l’educació en disseny circular, moderada pel catedràtic i investigador Manuel Lecuona (Universitat Politècnica de València); i, d’una altra, el disseny en l’activisme social, per l’especialista en disseny de la Universidade de Aveiro (Portugal) Teresa Franqueira.

Per la vesprada finalitzà l’activitat acadèmica a càrrec de la professora Marie Brennan, investigadora en disseny i sostenibilitat, que va vindre des del National College of Arts and Design de Dublín (Irlanda) per a presentar la ponència que estructurà l’àrea de recepció del disseny.

Després de cada ponència hi hagué comunicacions (se'n presentaren 11 en total) que aprofundiren en qüestions molt específiques de les tres àrees a estudi.

Finalment, el congrés comptà amb l’exhibició de més mitja dotzena de pòsters amb l'objectiu “d'arribar a una dimensió pràctica més enllà de la dimensió teòrica tradicional”. En paraules de Pla, “per a nosaltres és un aspecte important del congrés, que més enllà d’un espai de debat i reflexió, pretén convertir-se en un punt de trobada on dissenyadors i dissenyadores poden mostrar els projectes que estan creant dins del marc de l’economia circular i connectar amb agents interessats a dur-los a terme”.

El I Congrés Internacional ‘El disseny en el marc de l’economia circular’ va estar organitzat per l’Arxiu Valencià del Disseny, finançat per l’Agència Valenciana de la Innovació, amb el suport de la Fundació General de la UV i la Facultat de Geografia i Història; i va tindre la col·laboració de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, del Col·legi de Dissenyadors d’Interior de la Comunitat Valenciana; i de l’Associació València Capital Mundial del Disseny 2022.