En l’acte, els ponents van dialogar amb el públic sobre la trajectòria, la personalitat, la tasca i la vigència del cinema de Berlanga al segle XXI i el seu llegat per a cineastes nacionals i internacionals. Com ha influït el seu cinema o per què Berlanga encara és modernitat i transgressió seran algunes de les qüestions que s’hi abordaran.

Jaime Chávarri dirigeix el seu primer llargmetratge en solitari i amb guió propi en 1974. Amb Elías Querejeta col·labora com a productor i coguionista, moment en què dirigeix ‘El desencanto’ (1976), documental sobre la família del poeta Leopoldo Panero.  Amb ‘Las bicicletas son para el verano’ (1983) fa un gir a la seua carrera, passa del cinema d'autor al comercial. Aquesta pel·lícula com ‘Las cosas del querer’ (1989), suposa un gran èxit de taquilla.

Torna al teatre amb el muntatge de ‘El baile’ (1993). Després de la comèdia ‘Gran Slalom’ (1995) i l'òpera rock ‘Quo Vadis?’ (1997), roda ‘Besos para  todos’ (2000), candidata a sis premis Goya, entre ells, a la categoria de millor director. ‘El año del diluvio’ (2004) i ‘Camarón’ (2005) serien els seus següents rodatges.

Sol Carnicero es dedica al cinema des de 1974 i es va convertir en la primera dona directora de producció a Espanya després de treballar en ‘Vámonos Bárbara’, dirigida per Cecilia Bartolomé. Durant la seua trajectòria, ha treballat per a les productores d’Alfredo Matas i alguns dels títols en els que ha col·laborat com a responsable de producció són: ‘La escopeta nacional’, ‘La vaquilla’, ‘Gary Cooper que estás en los cielos’ o ‘El crimen de Cuenca’. A més, és impulsora i sòcia fundadora de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. En 1988 va obtenir el Premi Goya a la millor direcció de producció ‘Cara de acelga’ i ha estat nominada en 1989 per ‘Pasodoble’ i en 1990 per ‘Esquilache’.

Rafael Maluenda s’inicia professionalment en el món del cinema de la mà de Luis García Berlanga com a part de l’equip de direcció de ‘Todos a la cárcel’ en 1993. Després d’aquesta experiència, Berlanga tornarà a comptar amb ell per a les seues pel·lícules successives: ‘Blasco Ibáñez’ (1996) i ‘París-Tombuctú’ (1999). Els uneix una amistat que perdurarà fins a la defunció del cineasta. En 1996 inicia una llarga etapa professional lligada al Festival Internacional de Cinema de València – Cinema Jove, primer com a programador i seguidament com a director durant 17 anys . En 2012 crea el Berlanga Film Museum, primer museu online dedicat a la figura d’un cineasta, amb el suport de la família García Berlanga Manrique i de la unió de la Generalitat Valenciana amb EGEDA, el Ministeri de Cultura-Filmoteca Espanyola i l’Institut Cervantes. És autor de diversos guions cinematogràfics i prepara com a director el llargmetratge documental ‘BERLANGA!!’, produït per Endora Producciones.