La presentació en roda de premsa ha anat a càrrec de la regidora de Cultura en funcions, Mª Dolores Padilla; el gerent de la Fundació General de la Universitat de València, Cristóbal Suria; i el director d’activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez.

‘Ante del Arte’ va ser el nom d’un grup d’artistes format a València, a la fi de la dècada dels 60 del passat segle, la trajectòria del qual gaudeix de singular importància en l’esdevenir de l’art contemporani espanyol. L’interés de les seues investigacions radica en la seua especial aproximació a la relació entre l’art i la ciència; o, més aviat, a les possibilitats d’acció entre tots dos camps del coneixement encara que de manera conceptual, situant-se “abans” de l’art.

Un conjunt reduït d’artistes plàstics, Eusebio Sempere, Francisco Sobrino, Eduardo Sanz, Jordi Teixidor, José Mª Yturralde, Joaquín Michavila i Ramón de Soto, així com els músics Tomás Marco i Francisco Llácer, inspirats programàticament pel crític Vicente Aguilera Cerni, van articular una consistent proposta artística de tall gestàltic i integradora de disciplines d’acord amb el panorama europeu que es debatia entre el realisme crític d’arrel pop i l’abstracció geomètrica. En l’entorn valencià, aquesta dialèctica s’observa clarament en l’alternança que en aquella època va caracteritzar els posicionaments d’Aguilera Cerni, tan influenciat per l’italià Giulio Carlo Argan.

‘Antes del Arte’ va suposar la radicalització d’algunes idees que es van fonamentar abans en el projecte Art Normatiu de 1960 i que el MACA ja va estudiar en la seua primera exposició l’any 2011. Els artistes d’‘Antes del Arte’ insisteixen en la recuperació de la voluntat de vincular art i ciència, interés propi d’algunes avantguardes històriques que havia romàs latent en la tradició de l’abstracció geomètrica. ‘Ante del Arte’ va constituir també un precedent immediat de les activitats del Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid de les quals ara també es compleixen 50 anys. ‘Ante del Arte’ és també un esforç contextualitzador del sistema cultural valencià en l’entorn europeu en la línia de suport a l’art gestàltica d’Argan com a una nova via superadora de la crisi de l’informalisme europeu i ha de posar-se en relació amb l’exposició Le mouvement’ de 1955 a la Galeria Denise René de París i amb l’exposició ‘The Responsive Eye’ del MOMA de Nova York en 1965.

Ara es compleixen 50 anys d’aquella aventura i aquesta exposició, organitzada originalment a València pel Vicerectorat de Cultura i Esport, i la Fundació General de la Universitat de València, a través de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, constitueix una mirada retrospectiva sobre la curta marxa, encara que tremendament intensa, d’aquest col·lectiu artístic en un temps d’especial transcendència històrica com el que envolta l’any 1968. S’han reunit moltes de les obres que van integrar les tres principals mostres del grup al Col·legi d’Arquitectes de València i la Galeria Eurocasa de Madrid en 1968 i a la Galeria As de Barcelona en 1969.

Mig segle després, aquesta exposició aniversari, que ara itinera des de València al MACA, pretén recrear l’ambient visual i sonor d’aquelles mostres capaces de generar diverses experiències òptiques, perceptives i estructurals, recorrent en moltes ocasions, als mateixos fonaments físics que empraven els ‘mass media’ i les companyies publicitàries de l’època. També es mostren a manera de context, produccions d’aquests artistes en els anys immediatament anteriors i posteriors a la seua pertinença al grup, la qual cosa permet apreciar l’efecte que va tindre en les seues trajectòries ‘Antes del Arte’, especialment en aquells que es trobaven en l’etapa inicial del seu itinerari artístic.