L'Institut de Ciència Molecular celebra el seu 25é aniversari amb una edició especial de la seua Jornada Científica anual

Materials bidimensionals (2D) per a aplicacions mediambientals o per a la biomedicina, dispositius optoelectrònics, cèl·lules solars orgàniques, nanomotors moleculars i altres avanços de la nanociència i la nanotecnologia han estat presentats i posats a debat a l'auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València, dins el marc de la Jornada Científica anual de l’Institut de Ciencia Molecular, una acció de divulgació que aquest centre d'excel·lència investigadora realitza des de la seua obertura l'any 2000.

La jornada ha començat amb l’acte commemoratiu del 25é aniversari de l'institut i amb els parlaments de la rectora de la Universitat de València, M. Vicenta Mestre, la ministra de Ciència, Tecnologia i Universitats, Diana Morant; el director general de Ciència i Investigació, Rafael Sebastián; el president executiu de la Fundació Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, i el propi director de l’ICMol, Eugenio Coronado, qui ha rebut el reconeixement general de la taula “no sols pel seu lideratge actual, sinó per haver sigut l’impulsor visionari d’aquest institut des dels seus inicis i per haver fet d’aquest centre de recerca de la UV un referent internacional en la investigació en ciència molecular i materials avançats”, tal com ha dit la rectora. “L’èxit és el resultat del treball i la perseverància”, ha afegit Rafael Sebastián, qui ha agraït a la direcció de l’ICMol el fet d’haver construït des de València una comunitat científica amb expansió internacional.

M. Vicenta Mestre ha aprofitat l’ocasió per a insistir en la necessitat de donar un major suport a la ciència, amb més recursos econòmics i financers, més recursos humans i eines de gestió àgils i eficaces. “El món que tenim endavant exigeix més ciència, més coneixement, més innovació. Els reptes globals com el canvi climàtic, la transició energètica, la salut, la digitalització requereixen solucions basades en el saber, en la col·laboració i en la capacitat d’anticipar-se. Donar suport a centres com l’ICMol és defensar un model d’universitat compromesa amb la societat i amb el seu temps”, ha conclòs.

“La ciència és una recepta contra la intolerància i el negacionisme científic”, ha dit Diana Morant parafrasejant Javier Quesada, “i tots els qui estem ací som un espai de resistència i de valors democràtics”, ha afegit la ministra després de fer un repàs per les darreres crisis que han afectat a la ciència i per les polítiques i mesures de xoc i resiliència que han estat necessàries per a superar els moments més crítics. “Invertir en ciència funciona, ens converteix en un país més fort i productiu. Per això hem de seguir treballant fins recuperar la situació que teníem abans de la crisi financera”.

El director de l’ICMol ha tancat l’acte d’inauguració amb una presentació commemorativa del 25è aniversari i amb unes paraules d’agraïment als anteriors rectors de la Universitat de València implicats en la creació i desenvolupament de l’ICMol -Pedro Ruiz, Francisco Tomás i Esteban Morcillo- per la seua contribució a l’establiment d’aquest institut de recerca reconegut pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, per tercera vegada consecutiva, com a Centre d'Excel·lència María de Maeztu; un centre que compta ja amb una plantilla de prop de 300 persones, una coexistència permanent 15 contractes Ramón y Cajal y una alta concentració d’ajudes ERC, per posar-ne alguns exemples.

També hi han estat presents el director de la Real Sociedad Española de Física (RSEF), Luis Viña, i la presidenta del Grup Especialitzat de Nanociència i Materials Moleculars de la Real Sociedad Española de Química (RSEQ), Mª Ángeles Herranz, en representació d'aquesta entitat.

La sessió ha continuat, en línia amb la tradicional jornada científica, amb set ponències de reconeguts experts en matèries afins a la nanociència molecular, en to d'alta divulgació. El programa, ampliat respecte a edicions anteriors –d'ací la seua extensió a la vesprada del dia previ a la celebració–, ha comptat amb la participació de dos premis Nobel de Química, Jean-Marie Lehn i Jean-Pierre Sauvage, personalitats recurrents en els programes d'activitats de la UV per la seua proximitat i assentada col·laboració científica amb l’ICMol.

Pablo Jarillo, destacat físic del MIT (Massachustts Institute of Technology) per les seues investigacions en grafé i altres materials; Petra Rudolf, qui va ser fins a 2024 presidenta de la Societat Europea de Física i qui continua aportant resultats mitjançant els seus treballs sobre aplicacions mèdiques i mediambientals dels materials 2D; el químic Daniel Maspoch, premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies per la seua capacitat per a equilibrar investigació bàsica i aplicada en el camp dels materials porosos; Elvira Fortunato, investigadora de renom pels seus treballs en electrònica sostenible, titular de dues ERC Advanced Grant i exministra de Ciència i Tecnologia de Portugal, i Jean-Luc Brédas, un dels físics teòrics més reconeguts en el camp dels dispositius optoelectrònics, com ara les cèl·lules solars o els OLEDs, han conformat el programa científic de la trobada.