L’enquesta es va realitzar durant els mesos de maig i juny del 2016 amb el propòsit de ser “una ferramenta per a la Federació d’Associacions de Veïns a l’hora de reclamar més recursos i millores en aquest servei públic”, indica Oliver. A aquest respecte, la presidenta de la federació, María José Broseta, explica que “eren moltes les ocasions en què els companys i els associats parlàvem d’una percepció de la justícia no tan bona, desconeixem quins són exactament els nostres drets i deures com a ciutadans, i aquesta sensació va ser la que ens va motivar a estudiar els problemes sobre l’administració de justícia per a fer-los arribar a les altes esferes. Alguns els coneixíem i altres han aflorat amb aquest estudi”.

En aquest propòsit van comptar amb la col·laboració de l’Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (AVACU), la Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana i l’Audiència Provincial de València, “ja que des de la mateixa justícia hi havia un desig d’autocrítica i de millora”.

El segon pas va ser determinar la mostra per tal que el marge d’error no superara el 5%. Tot i que es podia trobar en paper, l’enquesta electrònica es va programar de manera flexible, per tal que s’activaren o es desactivaren blocs de preguntes en funció de les respostes a preguntes clau. “Per tant, només els que afirmaven que havien acudit al jutjat alguna vegada podien contestar sobre l’experiència i el tracte rebut”, explica la principal responsable. Amb ella, treballaren també Laura Galiana, ajudant doctora de Psicologia; Adela Serra, professora titular de Dret; i Cristina Gaona, doctoranda de Màrqueting.

Un servei públic?

“El 16,5% no creu que la justícia siga un servei públic. Ningú hauria de pensar això!”, exclama Amparo Oliver, i afegeix seguit: “I un de cada tres que pensa que és un servei públic opina que en la justícia no es rep el mateix tracte que en altres serveis públics, com ara la sanitat o l’educació”. En aquest sentit, “l’enquesta és important perquè destaca un tema d’interés per als agents socials com és la necessitat de fer pedagogia amb la justícia”. Ho demostren diverses dades. Només un 14% dels que usaren la justícia van emprar la gratuïta i només un 27% sap com sol·licitar un advocat d’ofici. Sobre això, “la Universitat de València està complint la tasca que li pertoca amb cursos de dret oberts a la societat com són els d’Unisocietat, però fa falta molt més”.

Quant a l’experiència de la ciutadania al jutjat, només un terç declara que va tindre temps per a explicar el que volia; un 44% indica que li va ser difícil o molt difícil contactar per telèfon; i un 48% respon que no entén el llenguatge judicial. “I ací la universitat sí que té alguna cosa a dir, ja que és responsable de la formació de la nova generació de professionals i de ciutadans”, apunta Oliver.

Així mateix, la investigació revela “un desajust del sistema” pel que fa als horaris. El 95% considera que els jutjats haurien d’obrir a les vesprades i un 80% també vol que se’ls atenga els dissabtes de matí.

La Universitat, orientadora

“El principal propòsit d’aquest estudi ha estat mostrar una realitat per a tractar de millorar-la. Aquest és el paper de la universitat pública i ací ho expliciten els ciutadans. Un 97% considera que el Govern hauria de dedicar més recursos a l’Administració de Justícia”, sosté Oliver. I on es destinarien aquests diners? Un 72,8% considera que a més i millors tecnologies; un 67,7% a augmentar el nombre de jutges; i un 57,3% a contractar un altre tipus de personal. “Reivindiquen sobretot empatia”, conclou Amparo Oliver, especialista en aplicacions de la metodologia quantitativa a qüestions de promoció de la qualitat de vida.