El comissari de l’exposició va destacar que “és una de les poques dones que es dedica a la dècada dels 70 al ‘pop art’ i a més ho fa des d’un sentit crític, molt distanciat de l’‘american way of life’”.

L’exposició es va presentar en una roda de premsa que va comptar amb la participació del vicerector de Cultura i Esport, Antonio Ariño; el director d’Activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez; el comissari, Pascual Patuel; i l’artista, Isabel Oliver.

D’acord amb el vicerector, “hi ha un fil conductor en tota l’exposició i és la ruptura de les regles al llarg de les set sèries que s’hi exposen”.

La producció d’Isabel Oliver, que comença l’any 1970, pertany a l’art ‘pop’, un camí que tria i que acompanyarà tot el seu recorregut artístic.

Així, a l’exposició es mostra una antologia de l’art compromés d’Oliver en la què es poden veure sèries com ara ‘La mujer’ o ‘El juego’, de principis dels anys 70, i altres obres de mitjans d’aquesta dècada on treballa el paisatge ‘pop’ i amb les quals vol “destruir tòpics i renovar un gènere molt vinculat a la tradició valenciana”, afirma Patuel.

Després d’un parèntesi de 15 anys, Oliver reprén l’art en els anys 90 i torna al paisatge crític denunciant a través de la pintura les agressions a l’ecosistema.

L’exposició ‘Isabel Oliver. Quaranta anys d’art compromés (1970-2009)’ està organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València, la Fundació General de la Universitat de València-Col·lecció Martínez Guerricabeitia i el Centre Cultural La Nau, i compta amb la col·laboració de Banco Santander i Heineken.

Segons el comissari, aquesta exposició “configura un recorregut diacrònic per la trajectòria artística d’Isabel Oliver (València, 1946), que ha desplegat la seua vinculació a l’art com a pintora, gravadora i professora de la Facultat de Belles de la Universitat Politècnica de València”. Es va formar en el rigor de l’escola i la disciplina de l’ofici. “Una vegada conclòs aquest període, va anar desenvolupant una preocupació de tarannà feminista i ecologista que ha vertebrat tots els seus treballs, des de la dècada dels anys 70 del segle passat fins a l’actualitat”, indica Pascual Patuel.