Participaren també en el debat, que es va celebrar en el marc de la Nit en Blanc dels museus a Alacant, la conservadora del MACA, Rosa María Castells, i el director d´Activitats de la Col·lecció Martínez Guerreicabeitia, José Pedro Martínez.

L’exposició ‘Antes del Arte. Cinquanta anys després’, que pot visitar-se al MACA fins al 15 de setembre, suposa un homenatge a un conjunt reduït d’artistes plàstics, Eusebio Sempere, Francisco Sobrino, Eduardo Sanz, Jordi Teixidor, José María Yturralde, Joaquín Michavila i Ramón de Soto, així com els músics Tomás Marco i Francisco Llácer, inspirats programàticament pel crític Vicent Aguilera Cerni. Aquest grup va articular una consistent proposta artística de tall gestàltic i integrador de disciplines d’acord amb el panorama europeu que es debatia entre el realisme crític pop molt arrelat i l’abstracció geomètrica. A l’entorn valencià, aquesta dialèctica s’observa clarament en l’alternança que en aquella època va caracteritzar els posicionaments d’Aguilera Cerni, tan influenciat per l’italià Giulio Carlo Argan.

Antes del Arte va suposar la radicalització d’algunes idees que es van fonamentar abans en el projecte Arte Normativo de 1960 i que es va estudiar en una primera exposició que va tindre lloc també al MACA, del 13 de desembre de 2010 al 6 de febrer de 2011. Els artistes d’Antes del Arte insisteixen en la recuperació de la voluntat de vincular art i ciència, interés propi d’algunes avantguardes històriques que havia romàs latent en la tradició de l’abstracció geomètrica.

Antes del Arte va constituir, així mateix, un precedent immediat de les activitats del Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid de les quals ara també es compleixen 50 anys. Antes del Arte és, igualment, un esforç contextualitzador del sistema cultural valencià en l’entorn europeu en la línia de suport a l’art gestàltica d’Argan com una nova via superadora de la crisi de l’informalisme europeu i ha de posar-se en relació amb les exposicions ‘Le mouvement’ de 1955 a la Galeria Denise René de París i ‘The Responsive Eye’ del MOMA de Nova York en 1965.

Ara es compleixen 50 anys d’aquella aventura i aquesta exposició, comissariada per l’arquitecte Santiago Pastor Vila i produïda pel Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València i la Fundació General d’aquesta institució acadèmica, constitueix una mirada retrospectiva sobre la curta marxa, encara que tremendament intensa, d’aquest col·lectiu artístic en un temps d’especial transcendència històrica com el que envolta l’any 1968. S’han reunit moltes de les obres que van integrar les tres principals mostres del grup al Col·legi d’Arquitectes de València i la Galeria Eurocasa de Madrid en 1968 i a la Galeria As de Barcelona en 1969.

Mig segle després, aquesta exposició aniversari, que ara itinera des del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València al MACA, pretén recrear l’ambient visual i sonor d’aquelles mostres capaces de generar diverses experiències òptiques, perceptives i estructurals, recorrent en moltes ocasions als mateixos fonaments físics que empraven els ‘mass media’ i les companyies publicitàries de l’època. També es mostren, com a context, produccions d’aquests artistes en els anys immediatament anteriors i posteriors a la seua pertinença al grup, la qual cosa permet apreciar l’efecte que va tindre en les seues trajectòries Antes del Arte, especialment en aquells que es trobaven en l’etapa inicial del seu itinerari artístic.