Comissariada pel periodista i professor de la Universitat de València Martí Domínguez, la mostra la composa una trentena d’obres, algunes d’elles de gran format, que destaquen pel desenvolupament del color que realitza l’artista sobre cadascú dels llenços. De fet, segons explica Domínguez, aquesta exposició és la primera part d’un projecte que en les pròximes setmanes culminarà amb una acció sobre el Claustre de La Nau, consistent en la instal·lació de grans metacrilats transparents que projectaran, a través de la llum, el cromatisme creat per Armengol, aprofundint així en la teoria dels colors.

L’exposició ha estat presentada en roda de premsa aquest dijous pel vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; el director d’Activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez; el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Algemesí, Pere Blanco; el comissari, Martí Domínguez; i l’artista, Rafael Armengol.

Aquesta darrera sèrie, mai exhibida fins a aquesta exposició, és la continuació de treballs anteriors en els quals Armengol abordava les figures del Renaixement com ara Botticelli, Uccello o Mantegna. “Ara és el torn del Barroc, representat per Tiepolo, un pintor i gravador italià que va treballar la mitologia i les figures iconogràfiques. El que fa Armengol, en canvi, és, a partir d’aquestes figures, crear parelles –d’ací el títol de l’exposició– i jugar amb elles aprofitant, per exemple, les tensions visuals entre els personatges”, afegeix el comissari.

Martí Domínguez subratlla dos elements importants dins d’aquest projecte. D’una banda, l’espectacularitat de l’obra, pel seu gran format i la seua composició cromàtica, a més de tractar-se d’un treball original desconegut fins ara pel gran públic; i d’una altra, la instal·lació al Claustre de La Nau que mostrarà el tractament del color que fa el pintor valencià sobre la paleta. “Armengol és un alquimista del color. Per exemple, en l’exposició podem veure una progressió molt espectacular del quadre de Tiepolo ‘Jove amb mandolina’. La sèrie està formada per cinc peces ‘in crescendo’ fins a arribar a una abstracció molt vistosa. Dins de la tècnica d’Armengol hi ha una qüestió que la gent no percep: ell no utilitza una tècnica informàtica malgrat obtindre pintures sobre píxels, sinó purament artística. Primer, dibuixa l’obra i després trau els colors i les formes amb un procés manual, mai electrònic”, explica.

Així doncs, Armengol presenta una obra pictòrica moderna, “electrònica”, pixelada, que alhora resulta ser un treball d’orfebre, obtenint com a resultat una autèntica “filigrana artística”.

L’exposició va acompanyada de la publicació d’un catàleg homònim que recull l’obra de la sèrie a Tiepolo i el procés de creació de cada peça, a més de textos de Martí Domínguez, que fa un elogi a l’artista; Manuel Baixauli, que centra el discurs en la vida de Rafael Armengol; Antoni Furió, Vicent Josep Escartí i María Teresa Beguiristain, que aprofundeixen en la tècnica i l’ús del color i la llum que fa el pintor; i Marisa Machí i Pau Armengol, sobre les obres originals de Tiepolo.

Organitzen l’exposició la Universitat de València, la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat i el Centre Cultural La Nau, amb la col·laboració de Banco Santander, Heineken España S.A. i l’Ajuntament d’Algemesí.