L’acte inaugural, dimarts 19, va anar a càrrec del responsable de la Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els Immigrants, Txema Toribio, a qui li va seguir la primera de les ponències, titulada ‘Els refugiats com un símptoma del declivi europeu’, pel professor Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València.

De Lucas se centrà en les darreres decisions de la Unió Europea com a resposta a l’anomenada crisi dels refugiats. Al seu juí, aquesta crisi és “una fal·làcia perquè no existeix cap crisi específica a Europa, sinó que els refugiats sempre estan en crisi i, a més, la seua entrada a la UE és d’una minoria”. El professor Javier de Lucas considera, així mateix, que la construcció de la resposta europea és “desproporcionada, fal·laç i ineficaç” i es refereix a l’acord entre UE i Turquia per al retorn d’immigrants i refugiats com a un “acord de deportació”.

La segona jornada, dimecres 20 d’abril, Lola Bañón, periodista i professora de Periodisme de la Universitat de València, va impartir la conferència ‘Refugiats de l’Orient Mitjà: el rostre visible de les guerres sense solució’, una reflexió sobre com la condició de refugiat es pot convertir en permanent. Per a allò, Lola Bañón abordà el cas de l’ocupació palestina i com aquesta “ha esdevingut al llarg de 60 anys en el generador del major col·lectiu de refugiats del món, sis milions de persones, que viuen disseminats per camps de refugiats en diversos països”, explica la periodista, per a qui “Palestina és la prova de les realitats socials i polítiques que genera la condició de refugiat”.

La darrera ponència, hui dijous 21 d’abril, anirà a càrrec del president del Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, amb la conferència ‘Xenofòbia i delictes d’odi a Europa’. Ibarra afirma que les víctimes de delictes d’odi han sigut les grans oblidades durant un llarg període que es podria situar a l’inici dels 90, quan la societat comença a tindre consciència del problema, fins a l’actualitat, moment en què es produeixen importants transformacions legals que s’acosten als crims d’odi. I opina: “No obstant açò, estem molt lluny d’abordar plenament la situació, d’ací la necessitat d’aconseguir una Llei Integral de Delictes d’Odi que ajude a eradicar aquest problema que presenta cares malignes com el racisme, la xenofòbia i altres formes d’intolerància, i s’expressa cruelment des de l’estigmatització de la víctima fins al crim, el terrorisme i el genocidi del diferent”.

Després de la intervenció d’Ibarra, clourà les jornades de debat el delegat del Rector per a Cooperació i director de la Càtedra UNESCO d’Estudis sobre el Desenvolupament de la Universitat de València, José Miguel Soriano.

El context en què es desenvolupen les XXII Jornades de Debat sobre Immigració, Diversitat i Democràcia és complex i de màxima actualitat, quan milers de refugiats lluiten per salvar la vida en les fronteres de la UE atrapats entre la guerra als seus països d’origen i els acords de deportació a Europa.

L’encontre, que ve realitzant-se des de fa més de 20 anys ininterrompudament, està organitzat per la Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els Immigrants de València i la Càtedra UNESCO d’Estudis sobre el Desenvolupament, amb la col·laboració de l’Àrea de Cooperació de la Fundació General de la Universitat de València i el Col·legi Major Rector Peset.