En l’organització de l'escola participen, a més de la Universitat de València, la Universitat de Castella-la Manxa, i els centres d’investigació Biomathematics and Statistics Scotland i CIRAD de França.

L’escola d’estiu té tres parts ben diferenciades. Les sessions del dilluns i dimarts són una introducció bàsica a l’estadística bayesiana, tant metodològica com aplicada. Aquest curs bàsic de 12 hores inclou sessions de tipus conceptual i de tipus pràctic. Aquestes últimes estan dissenyades perquè l’estudiantat puga consolidar i aplicar els coneixements donats en les sessions teòriques.

La segona part de l’escola és de caràcter més especialitzat i ocupa el dimecres 20 i el dijous 21. El curs d'aquesta edició, Spatial and spatio-temporal models with the R-INLA package, serà impartit per les professores Marta Blangiardo (Imperial College London, O.K.) i Michela Cameletti (Università degli studi di Bergamo, Italy).

L'últim dia, divendres 22, se celebra el Fifth VIBASS Workshop. Es tracta d'un congrés amb dues sessions plenàries a càrrec d'especialistes de reconegut prestigi internacional en Estadística Bayesiana. Enguany estan convidats la professora María Eugenia Castellanos de la Universidad Rey Juan Carlos i el professor Gianluca Baio (University College London, UK).

El workshop inclou una sessió de pòsters, enguany virtual, en la qual l’alumnat del curs pot participar i presentar els seus treballs. Aquesta és una sessió especialment interessant per a les i els joves investigadors perquè se’ls permet presentar els seus treballs en un entorn estadístic rigorós, però alhora informal i càlid, que facilita i potència la comunicació i discussió científica.

La participació d’estudiantat en el curs és molt nombrosa. Enguany hi ha 34 alumnes en el curs i una llista d’espera de més de 20 persones. La majoria d’alumnes són d’Espanya però també hi ha procedents d’Alemanya, Aràbia Saudita, Bèlgica, Irlanda, Itàlia, França, Noruega i Països Baixos.

Les primeres referències a la utilització pràctica de l’Estadística Bayesiana es remunten a la segona guerra mundial. El famós matemàtic Alan Turing va utilitzar el teorema de Bayes per a desxifrar les ordres, amagades en el codi Enigma, que l’exèrcit alemany enviava als seus submarins que navegaven en Atlàntic Nord. En l’actualitat, l'Estadística bayesiana s'ha convertit en una ferramenta cada vegada més útil i necessària per a analitzar fenòmens amb incertesa i dades: La Marina dels EUA va utilitzar algorismes bayesians per a la busca del vol 447 d’Air France perdut a l'Atlàntic en 2009; Google utilitza la regla de Bayes per a la presa de decisions automàtica en el seu cotxe sense conductor; Microsoft utilitza filtres bayesians per a detectar el correu fem; la NASA utilitza mètodes bayesians per a l’avaluació de riscos; l'Arqueologia utilitza el paradigma bayesià per a la datació de restes arqueològiques, etc.