La filòloga Verònica Zaragoza revela el paper intel·lectual de les dones Borja en el s. XVI
Un estudi liderat per Verònica Zaragoza Gómez, professora i investigadora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València (UV), revela el paper actiu de les dones de la família Borja en els àmbits intel·lectual i espiritual. Amb aquest objectiu, analitza la correspondència de religioses vinculades al convent de Santa Clara de Gandia en el segle XVI.
5 de october de 2026
L’estudi, publicat en la revista eHumanista, mostra com el convent es va convertir en un espai de poder polític i d’exercici intel·lectual i espiritual per a algunes religioses de la família ducal Borja, autores de diverses obres espirituals i de la correspondència estudiada. Entre les figures revisades, destaca sor Francisca de Jesús de Borja i Enríquez, escriptora, abadessa i fundadora del Monestir de les Descalces Reials de Madrid.
La investigació recupera una agència femenina relegada per la historiografia tradicional a partir de l’anàlisi d’una recopilació de 27 cartes, corresponents a dos períodes cronològics. La primera sèrie abasta els anys 1530-1538 i inclou principalment missives de les monges als ducs i duquesses Borja, relacionades amb la gestió dels recursos i les necessitats materials de la comunitat, i amb la relació de protecció i patronatge familiar.
D’altra banda, la segona sèrie recull cartes dirigides entre 1549 i 1569 a familiars absents, com sant Francesc de Borja o la seua germana Luisa de Borja. L’anàlisi dels documents “evidencia l’existència d’una xarxa d’informació i comunicació que traspassa els límits de la clausura, cosa que demostra la porositat dels convents”, subratlla Verònica Zaragoza.
El paper formador, cultural i social dels convents en el s. XVI
La lectura i interpretació de les cartes permet qüestionar la visió tradicional de les religioses de l’època com a figures passives i posar en relleu el protagonisme exercit per les dones de l’elit consagrades a la religió. L’estudi reflecteix, més concretament, que el monestir funcionava com una “comunitat lletrada” i com un espai de formació, socialització i circulació d’informació i sabers culturals.
En aquest escenari, “l’escriptura epistolar es va convertir en un instrument d’influència, gestió i mediació política, de creació literària i transmissió de coneixements. Per a les clarisses de la família Borja, les cartes van constituir també una via d’expressió dels afectes familiars i de reforç de la identitat i els vincles del llinatge des del convent”, destaca Verònica Zaragoza.
La investigació s’inscriu en el projecte BIESES 7, Pràctiques culturals i discurs epistolar de les dones espanyoles de la primera edat moderna (Ministeri de Ciència i Innovació, PID2022-140064NB-I00), del grup de referència BIESES. Bibliografia d’Escriptores Espanyoles, dirigit per la prof. catedràtica Nieves Baranda (UNED) i al qual pertany Verònica Zaragoza. Aquesta línia d’investigació té continuïtat en diversos treballs de Zaragoza, entre els quals destaca el llibre Les dones Borja. Històries de poder i protagonisme ocult (Tres i Quatre / Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2022).
Recentment, la investigadora ha sigut designada, juntament amb M. Ángeles Herrero (Universitat d’Alacant), comissària i assessora externa del programa Escriptora de l’Any 2027, que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dedicarà a les autores valencianes de l’edat moderna.
Referència de l’article: Zaragoza, V. (2026) “La comunidad familiar, intelectual y afectiva de las mujeres de la familia ducal Borja de Gandía: una primera aproximación a través de la correspondencia de las monjas de Santa Clara de Gandía (siglo XVI)”, eHumanista, 67: 1-22 ISSN 1540 5877.https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/ehum67.b.zaragoza3%20%28rev%29.pdf.