La Nau acull un debat sobre l’existència o no del lliure albir

El debat reuníAntonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València; Rafael Tabarés, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de València; Sergi Rosell, professor de Filosofia de la Universitat de València i Pablo Rychter, professor de Filosofia de la Universitat de València.

La voluntat lliure o lliure albir és una propietat que distingeix els éssers humans d’altres espècies animals. En aquest assaig es caracteritza el lliure albir com una capacitat per a decidir i actuar tenint un control apropiat sobre la decisió i l’acció.

D’acord amb l’autor, el lliure albir és important perquè és un pressupost de la responsabilitat moral i penal, de manera que no es pot considerar justificat culpar a algú que, per minoria d’edat o per alguna patologia mental greu, no posseeix aquesta capacitat. I afig que la seua importància també radica en què concedeix a qui la posseeix un valor i una dignitat especial. Aspectes tan importants com la gratitud o l’amistat, la creativitat, o el mèrit i demèrit en la vida, pressuposen el lliure albir.

No obstant això, hi ha persones convençudes que no som lliures, a causa de la quantitat de causes i factors als quals estem sotmesos. I la sospita sobre la realitat del lliure albir ha sigut també una constant en la història del pensament. En l’actualitat, molts científics, en camps com la psicologia i, especialment, les neurociències, afirmen haver provat la no existència del lliure albir. Aquestes objeccions no resulten convincents per a l’autor del llibre, qui exposa i discuteix els principals arguments contraris al lliure albir, i sosté que no proven realment la seua inexistència. En el llibre es defensa el lliure albir i es rebutja la determinació i inevitabilitat de les nostres decisions i accions.

Sobre Carlos J. Moya (Alcoi, 1952)

Catedràtic de filosofia a la Universitat de València. Es va doctorar amb una tesi sobre el pensament de Wilhelm Dilthey, dirigida per Fernando Montero Moliner. Va obtenir diverses beques d’institucions com el Col·legi Major Sant Joan de Ribera, el Ministeri d’Educació i Ciència, la Fundación Juan March i la Generalitat Valenciana. Ha sigut president de la Sociedad Española de Filosofía Analítica, membre de la junta directiva de l’European Society for Analytic Philosophy ihonorary research fellowals departaments de Filosofia de Birmingham (1986-1987) i Sheffield (2002-2003). Els seus interessos intel·lectuals abasten la filosofia de la ment i de l’acció, i en particular problemes com la relació entre ment i cos, el lliure albir i la responsabilitat moral. Ha sigut, i continua sent en l’actualitat, investigador principal de projectes d’investigació competitius. Ha ofert conferències per invitació en congressos celebrats en diferents països, com França, Alemanya, Itàlia, Mèxic, Anglaterra, l’Argentina, l’Uruguai, Suècia, Colòmbia, el Brasil, Finlàndia, Suïssa o els Estats Units. Entre les seues publicacions hi ha els llibresThe Philosophy of Action(Cambridge, Polity Press, 1990),Filosofía de la mente(València, PUV, 2004),Moral Responsibility: The Ways of Scepticism(Abingdon i Nova York, Routledge, 2006) iEl libre albedrío. Un estudio filosófico(Madrid, Cátedra, 2017). És també autor de nombrosos capítols de llibres i articles en revistes filosòfiques nacionals i internacionals.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola, a més, té la participació d’altres actors de l’administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, Ajuntament de València, Conselleria de Transparència i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, Escola Europea d’Humanitats i Caixa Popular.