La Nau mostra els espais de la memòria dels menors separats de les seues mares durant el franquisme i la democràcia
El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acull des d’aquest dijous, 24 de setembre, l’exposició ‘Amb endevinacions de l’amor construïa el teu rostre. Arquitectures còmplices 1939-1999’, un projecte d’investigació de l’artista Ana Teresa Ortega que recupera, a través de la fotografia i de documents històrics, la memòria dels milers de menors que van ser separats de les seues mares durant la dictadura franquista i fins ben entrada la democràcia. La mostra es podrà visitar a la Sala Estudi General fins al 29 de novembre.
24 de september de 2026
L’exposició s’inaugura aquest dijous, a les 19 hores, amb les intervencions del vicerector de Cultura, Esports i Vincle Social, Albert Moncusí; el comissari, Pep Benlloch, i l’artista Ana Teresa Ortega, Premi Nacional de Fotografia 2020. L’exposició és organitzada pel Vicerectorat de Cultura, Esports i Vincle Social i el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, amb la col·laboració de la Diputació de València, a través de Memòria Democràtica.
El projecte reuneix fotografies d’espais vinculats a tres àmbits: les presons de dones; les clíniques, hospitals i cases bressol, i els reformatoris del Patronat de Protecció a la Dona. Molts d’aquests llocs han desaparegut, han canviat d’ús o formen hui part del paisatge quotidià de les ciutats. Ortega els fotografia com a empremtes materials d’una història marcada per la repressió, el control sobre les dones i la separació de mares i fills.
La investigació reconstrueix les diferents formes que va adoptar la separació i apropiació de menors i la seua prolongació més enllà del final de la dictadura. L’artista combina el treball documental amb la fotografia dels espais on es van produir aquests fets. “La imatge fotogràfica converteix l’arquitectura en un arxiu de presències, absències i silencis”, explica Ana Teresa Ortega.
L’artista explica que va iniciar aquest procés d’investigació a partir de la cerca i contrast de documents i testimonis, i de la identificació dels espais relacionats amb aquestes pràctiques. El resultat posa el focus en unes experiències que, segons Ortega, “van quedar fora dels relats oficials” i planteja l’art “com una via per recuperar i fer visibles aquestes històries”.
Per al comissari, Pep Benlloch, l’exposició s’inscriu en la trajectòria d’Ortega, iniciada amb el canvi de segle, dedicada a abordar des de l’art contemporani aspectes poc tractats de la dictadura franquista i els primers anys de la democràcia. El projecte dona continuïtat a treballs anteriors com ‘Cartografies silenciades’, produït també per la Universitat de València i presentat a La Nau el 2010, ‘Treball esclau’ i ‘L’exili científic’. “Aquests projectes conformen una alternativa a les versions oficials i una aportació des de l’art contemporani a la recuperació de la nostra memòria”, assenyala Benlloch.
Els fons documentals utilitzats en l’exposició procedeixen de la Biblioteca de Ciències de la Salut Pelegrí Casanova de la Universitat de València, l’Arxiu Històric Provincial de Burgos, l’Arxiu Històric Provincial de Sòria i la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El vicerector de Cultura, Esports i Vincle Social, Albert Moncusí, destaca el compromís de la Universitat de València amb la recuperació de la memòria històrica, a través de la seua programació expositiva i també amb les activitats de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica. “La recuperació de la memòria històrica forma part de la nostra responsabilitat com a institució pública i també de la nostra programació cultural. Des de la Universitat de València volem posar a disposició de la ciutadania investigacions i relats que ajuden a conèixer i comprendre el nostre passat recent i celebrem poder fer-ho amb el suport d’institucions públiques amb les quals compartim aquest compromís, com és el cas de la Diputació de València”, assenyala.
Després de la seua presentació a La Nau, l’exposició es traslladarà a la Biblioteca de Ciències Socials Gregori Maians de la Universitat de València, al campus dels Tarongers, on es podrà visitar del 18 de desembre de 2026 al 21 de març de 2027.
Programa complementari d’activitats
L’exposició comptarà amb un programa d’activitats per aprofundir en els seus continguts i abordar, des de diferents perspectives, la desaparició forçada i l’apropiació de menors.
L’artista Ana Teresa Ortega oferirà visites comentades a l’exposició els dissabtes 3 i 24 d’octubre, a les 12 hores. Els dissabtes 7 i 21 de novembre, també a les 12 hores, les visites aniran a càrrec d’Ana Teresa Ortega i del comissari, Pep Benlloch. Les inscripcions són gratuïtes i es poden realitzar a través d’aquest enllaç.
El dimecres 4 de novembre, a les 18 hores, l’Aula Magna de La Nau acollirà la taula ‘Desaparició forçada de menors: un crim impune’, en la qual participaran Soledad Luque, presidenta de Tots els Infants Robats són També els Meus Infants i professora de la Universitat Carlos III de Madrid; María José Esteso, periodista d’investigació, i María José Picó, de l’Associació de Víctimes d’Alacant: Bebés Robats i Adopcions Irregulars (AVA).
El programa es tancarà el divendres 27 de novembre, a les 18 hores, amb la presentació del catàleg de l’exposició al Centre Cultural La Nau.