La Universitat analitzarà la repressió femenina durant el franquisme en un debat en línia

  • Office of the Vice-Principal for Culture and Society
  • March 23rd, 2021
 
Convent de Santa Clara de València. Foto: Joanbanjo (Wikipedia).
Convent de Santa Clara de València. Foto: Joanbanjo (Wikipedia).

En el marc de la programació amb perspectiva de gènere de la Universitat de València, l'Aula d'Història i Memòria Democràtica va abordar la repressió femenina durant el franquisme a través d'una taula redona en línia. En aquest debat participaren les especialistes en el tema Mélanie Ibáñez, investigadora de el Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, i Vicenta Verdugo, professora d'Història de Florida Universitària, i va ser presentat i moderat per Ana Aguado, catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de València. Totes tres analitzaren la situació de les dones represalides, bé per la seua militància o identitat política, bé per ser acusades de ser “mares de”, “esposes de” o “filles de” i culpables de no mantenir l’“ordre moral” sobre les seues famílies.

El debat es va poder seguir, el 22 de març a les 18 hores, mitjançant la plataforma Blackboard Collaborate i amb inscripció prèvia en: https://go.uv.es/j2rh94n.

El coneixement de la repressió i de la resistència carcerària de les dones durant la dictadura franquista necessita la perspectiva de gènere. Aquesta repressió també va tenir especificitats pròpies, perquè les dones represaliades i empresonades pel franquisme van patir un doble procés d'exclusió social, coma rojas i com a dones. Ser mare, dona, filla o germana de rojo es va convertir en un delicte susceptible de ser durament castigat. Sobre elles van recaure condemnes de llargs anys de presó, i també penes de mort.

La història de la repressió sobre las desafectas que va seguir al triomf dels revoltats franquistes és també la història dels seus sentiments, de la por i del silenci, des dels quals van viure una llarga dictadura que va empresonar, va executar o va condemnar a l'exili interior milers d'espanyoles. Aquesta és la història i la memòria de les preses polítiques que es van amuntegar en les presons franquistes, sovint amb els seus fills, també empresonats.

Així va passar a València a la Presó Provincial de Dones i a la Presó del convent de Santa Clara, habilitat com a presó femenina el 29 de juny de 1939, una situació que es va mantenir fins al 26 d'abril de 1942.

L'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València ha plantejat la tramitació d'una sol·licitud a l'Ajuntament de València i a la Generalitat Valenciana perquè se senyalitze el convent de Santa Clara de València al més aviat possible com a “lloc de memòria”, d'acord amb la Llei de memòria democràtica de la Generalitat  Valenciana i l'avantprojecte de Llei de memòria democràtica del Govern d'Espanya. Ambdós textos legals estableixen que es consideren llocs de memòria els espais on s'hagen desenvolupat fets que per la seua significació històrica estan vinculats a la memòria democràtica, a la memòria de les dones i a la repressió i violència contra la població a conseqüència de la dictadura franquista.