La Universitat de Tardor  d'Alaquàs abordarà, en la seua nova edició, el moviment de les Germanies (1519-1522), del qual es compleix mig segle. Investigadors especialitzats en el tema conduiran aquestes jornades, d'accés lliure i gratuït, que formen part del programa d'universitats estacionals impulsat per la Universitat de València, a través del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat.

Les Germanies  van ser un complex moviment social i polític, que es va desenvolupar fa ara cinc-cents anys en el Regne de València i va acabar desencadenant una guerra civil. Durant aquest període, els gremis es van armar per a lluitar contra un possible atac musulmà, amb el rebuig de la noblesa, i els ‘agermanats’ van promoure alguns baptismes fins que, en 1525, es va imposar la conversió forçosa dels mudèjars, que van passar a convertir-se en moriscos.

En les jornades d'aquesta setmana de la Universitat de Tardor d'Alaquàs, els ponents no solament analitzaran el desenvolupament i diversos aspectes d'aquest moviment sinó que, a més, promouran un debat entre diverses disciplines, amb la participació del públic assistent, incidint en noves línies i tècniques d'estudi i anàlisi.

La Universitat de València, en el seu compromís amb el territori i gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament d'Alaquàs i la participació de la Diputació de València, ha organitzat aquesta acció acadèmica, lligada a la formació, la investigació i la transferència de coneixement, que pretén convertir-se en un referent d'Alaquàs i el seu entorn territorial.

Les jornades que integren la Universitat de Tardor se celebraran en el Palau- Castell d'Alaquàs les vesprades del dimecres i el dijous d'aquesta setmana a partir de les 18:00 h.

En la inauguració, el dimecres, a les 18:00 h, intervindran Antoni Saura, alcalde d'Alaquàs; Empar Folgado, diputada d'Educació; Jorge Hermosilla, vicerector de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València; i Luis Arciniega, coordinador de la Universitat de Tardor d'Alaquàs. A continuació, Pablo Pérez, del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, pronunciarà una conferència sobre ‘Les Germanies de València, mig mil·lenni d'història’; i Manuel Ruzafa, del Departament d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat de València, parlarà sobre ‘Els perjudicats per les Germanies: els mudèjars i el seu passo a moriscos’.
 

Una taula redona sota el tema ‘Línies d'investigació al voltant de les Germanies i la conversió morisca’, a les 19.45 h, posarà el fermall final a la jornada del dimecres. En ella, a més de Pablo Pérez i Manuel Ruzafa, intervindrà Amadeo Serra, del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València.

La Universitat de Tardor acollirà tres conferències durant la vesprada del dijous. Oscar Calvé, de la Càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de València oferirà la seua exposició, sota el títol ‘Gran culpa té Sanct Vicent Ferrer de açó. Ressons de la predicació vicentina en la conversió mudèjar durant les Germanies. Luis Arciniega, del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València i coordinador de la Universitat de Tardor d'Alaquàs, parlarà sobre ‘Mesquites, Germanies i esglésies’. Després, al costat de Jesús E. Alonso, de l'Arxiu Històric de Gandia, tractarà sobre ‘Arxius en guerra i en xarxa’.

La jornada del dijous finalitzarà amb un debat amb el públic.

Sobre les universitats estacionals

La Universitat de València, a través del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, ha posat en marxa, al llarg dels últims anys, una xarxa d'universitats estacionals –denominació que es deriva de que centren la seua activitat en la mateixa estació de l'any- que ofereixen un interessant programa de jornades gratuïtes, dirigides a ciutadans de totes les edats.

En l'actualitat, la xarxa està integrada per 12 universitats, situades en d'altres municipis i distribuïdes per les diferents comarques de la província, tant de l'interior com del litoral. Cadascuna d'elles desenvolupa els seus programes entorn d'un tema monogràfic vinculat a la seua particular idiosincràsia, història i cultura, sota la coordinació d'un especialista en la matèria.

La xarxa està integrada per Alzira (Medi ambient); Xátiva (Turisme cultural, enològic i natural); Ademús (Paisatges d'oportunitat); Aras de los Olmos (Noves tecnologies. Astronomia i Desenvolupament); Gandia (Drets al voltant del món); Sagunt (Patrimoni de la Humanitat); Bunyol (Patrimoni musical); Alaquàs (Anàlisi del Castell-Palau d'Alaquàs); Llíria (Música, societat i territori); Énguera (Desenvolupament rural i noves tecnologies); Ontinyent (Talent, oportunitats i desenvolupament); i L'Eliana (Smart city). Gràcies a la col·laboració de la Diputació de València, la xarxa passarà a estar integrada per 20 seus en l'any vinent 2020.