La Universitat de València analitza en una exposició els treballs d'exhumació de les víctimes de la Guerra Civil

 
Imatge exposició 'Exhumant el silenci'.
Imatge exposició 'Exhumant el silenci'.

El Palau de Cerveró de la Universitat de València ha inaugurat l'exposició 'Exhumant el silenci. Memòria, ciència i identitat', una mostra que s'ha concebut com una eina didàctica i que té com a finalitat difondre la tasca tecnicocientífica duta a terme a través de fotografies i audiovisuals dels treballs de camp i laboratori de les tècniques forenses d'identificació de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura.

L'exposició, que es podrà visitar fins al dia 13 de gener, mostra els treballs que ha realitzat el Grup Paleolab, que al llarg dels últims quinze anys ha participat en prop d'una trentena de projectes de recuperació de la memòria històrica, i ha pogut exhumar prop de dos centenars de víctimes i desapareguts, gran part dels quals han sigut identificats. En concret, s’hi mostren les exhumacions realitzades entre els anys 2005 i 2017 pel Grup Paleolab, un equip d'investigació independent format per arqueòlegs, bioantropòlegs i antropòlegs forenses que amb el suport de diversos laboratoris de genètica han pogut identificar un gran nombre de víctimes i desapareguts des de l'any 2003 en prop d'una vintena de localitats, sobretot a les províncies de València, Conca, Castelló i Terol.

Seguint tres eixos temàtics (Memòria, Ciència i Identitat), es pretén donar una visió ràpida a la problemàtica dels desapareguts, a la importància de la participació de les diferents ciències forenses dins d'un procés d'investigació transversal i al valor de la restitució de les restes a les famílies, tot això dins d'un marc legal en què la justícia i l'Estat espanyol no participa.

L'exposició està comissariada per Elisa García-Prósper, Manuel Polo Cerdà i Francesc-Xavier Duarte Martínez, del Grup Paleolab. La particularitat d'aquesta exposició, d'acord amb els comissaris, radica en  la visibilitat del treball interdisciplinari que ofereix objectivitat sobre un dels moments històrics més durs de la nostra història recent.

En aquesta mostra es podrà veure i conèixer els diferents processos de la investigació duta a terme pel Grup Paleolab. La indagació mitjançant testimoniatges orals, entrevistes i la recopilació de documentació arxivística i històrica, suposen la base de la investigació. Posteriorment, el procés d'exhumació i identificació queda en mans dels diferents equips científics.

En l'exposició es pretén completar els resultats dels treballs amb el suport d'audiovisual i alhora acostar el públic a la problemàtica de la recuperació i la identificació de les  víctimes.

Entre els diferents àmbits de la mostra es podrà veure una vitrina que reconstrueix la troballa de part de la primera exhumació realitzada pel Grup Paleolab al cementeri municipal de Paterna l'any 2012, i que tenia com a objectiu l'exhumació de la saca d'afusellats del 14 de setembre de 1940, on hi havia José Celda Beneyto, un agricultor de Massamagrell que, al setembre de 1940, mesos després d'acabada la Guerra Civil, va ser afusellat al costat d'altres 38 veïns del seu poble. En aquesta fossa es van recuperar les restes cadavèriques al costat de les botelles que contenien les dades personals de cada víctima i que van ajudar al procés d'identificació.

Els rics fons de la Universitat de València han facilitat que es puga gaudir d'una breu retrospectiva sobre l'evolució de les tècniques d'identificació forense des de la darreria del segle XIX fins als nostres dies.

  Exhumant el silenci. Memòria, ciència i identitat pretén servir de suport a la comunitat educativa amb la finalitat d'explicar la història recent, i com aquesta s'enllaça amb el present per enfortir els valors democràtics. En aquest marc docent s'ha previst dur a terme visites guiades, taules redones, conferències, un cicle de cinema i la projecció del guardonat documental mAQUI!s (Lican Esteve, 2014), que aglutina la tasca de Grup Paleolab en la cerca i identificació de maquis i enllaços al territori AGLA (Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó).

Espanya, un país de fosses

España és un dels països del món amb més fosses comunes. Fins a l'any 2017 se n'havien registrat prop de 2.500, de les quals s'han exhumat mig miler i s’ha assolit la xifra de 9.000 esquelets. Des del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de l'Alt Comissionat per als Drets Humans de l'ONU s'ha alertat Espanya en diverses ocasions de mantenir la impunitat davant les desaparicions del franquisme. Algunes comunitats autònomes han engegat polítiques de memòria i han creat bases de dades i mapes de les seues fosses.

L'exhumació i la identificació de les veus silenciades pel franquisme ha permès retornar la identitat a les víctimes i dignificar la seua memòria individual o col·lectiva.

Fins a l'any 2007, el moviment social per la memòria dels desapareguts no tenia marc jurídic. L'anomenada Llei de la memòria històrica (Llei 52/2007, de 26 de desembre), ofereix a aquests col·lectius l'oportunitat de dur a terme les seues accions des d'un marc fonamentalment administratiu, no judicial. Fins al moment és l'única via al nostre país.

This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy