L’encontre, organitzat per la Càtedra de Canvi Climàtic, Territori i Riscos Ambientals al Mediterrani i l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives de la UV, sota la direcció acadèmica de Josep Vicent Boira i Joan Romero, ha posat el focus en qüestions com la congestió urbana, la dependència del vehicle privat, la falta de coordinació institucional i la relació directa entre mobilitat, habitatge i desigualtat territorial.

La rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta Mestre, va subratllar que la mobilitat “interpel·la directament a la universitat pública i al conjunt de la societat”, alhora que va defensar la necessitat d’abordar-la des de la vocació de servei públic, ja que “condiciona el futur de les persones i dels territoris”.

Mestre va incidir que es tracta d’una política pública central, amb impacte directe en l’accés a l’ocupació, l’educació, la salut i el medi ambient, i va reivindicar el paper de la universitat com a “espai de pensament crític i de proposta, des del rigor científic”. Així mateix, va recordar que “la mobilitat sostenible no és una opció, sinó una responsabilitat”, i va apel·lar a abordar-la “amb dades i perspectiva territorial”.

El model de planificació determina l’ús del transport

Durant la seua intervenció, Josep Vicent Boira va afirmar que “l’àrea metropolitana és una condensació de responsabilitats” i va destacar que les diferències entre ciutats europees reflecteixen l’impacte directe de les polítiques públiques. Com a exemple, va assenyalar que a Praga el 70 % dels desplaçaments es realitzen en transport públic, davant del 20 % de Palerm.

El geògraf va advertir que la mobilitat urbana i metropolitana afecta el 75 % de la població europea i que la congestió costa uns 180.000 milions d’euros anuals a tota la UE. En el cas valencià, va alertar de símptomes clars de desequilibri, com l’augment del trànsit d’accés, la congestió del transport públic o l’increment de la motorització en l’àrea metropolitana, agreujat per episodis recents com la dana de 2024.

Boira va insistir a més que la mobilitat és clau per a resoldre altres problemes estructurals, com l’accés a l’habitatge, i va advertir que sense transport adequat els nous desenvolupaments urbans corren el risc de quedar aïllats.

La falta de planificació metropolitana augmenta la desigualtat

Una de les principals conclusions del seminari va ser que la falta d’una estratègia metropolitana integrada té conseqüències directes sobre la igualtat d’oportunitats.

Cristina López García de Leániz, de l’Observatori de la Mobilitat Metropolitana, va advertir que els desplaçaments laborals són un dels principals motors del trànsit diari i va alertar que la falta de transport públic eficaç cap a àrees industrials limita l’accés a l’ocupació: “Hi ha persones que estan perdent oportunitats laborals perquè no tenen com arribar al seu lloc de treball”, va assenyalar.

Així mateix, va destacar l’impacte desigual de la mobilitat sobre col·lectius vulnerables, com persones amb rendes baixes, majors o residents en zones perifèriques i rurals amb menor cobertura de transport, fet que incrementa el seu aïllament social. També va alertar sobre la bretxa digital derivada de la progressiva digitalització del transport i dels sistemes de pagament, que pot excloure part de la població.

Per la seua banda, el professor Juan Miguel Albertos, de la Universitat de València, va destacar que Espanya està registrant des de 2021 una reducció de l’ús de l’automòbil per habitant, fins i tot en un context de creixement econòmic, un fenomen vinculat a factors com l’envelliment, la immigració, la densitat urbana i un canvi cultural entre els joves, per als quals el cotxe ha perdut centralitat.

Al llarg de la jornada també s’han oferit dades sobre la situació específica de València, on l’oferta de transport públic, especialment ferroviari, ha crescut per sota de la demanda en comparació amb altres àrees metropolitanes espanyoles, i es va advertir que, si no es corregeix aquest desequilibri, existeix el risc de tornar a un major ús de l’automòbil.

Amb tot, València ciutat presenta actualment nivells elevats de mobilitat sostenible, amb prop del 60% dels desplaçaments, realitzats a peu (més del 40%), en bicicleta (molt residual, un 2%) i en transport públic, fet que demostra el potencial de millora si es reforça la xarxa metropolitana, com ha assenyalat Roser Obrer, de la UPV.

Els participants van coincidir que la mobilitat metropolitana és una de les grans assignatures pendents de València i que la seua resolució exigeix superar l’enfocament municipal i avançar cap a una governança coordinada a escala metropolitana. S’ha insistit molt en tres aspectes fonamentals: coordinació, consens entre administracions i major nivell d’inversió pública en mobilitat a escala metropolitana.

El seminari ha reforçat el paper de la Universitat de València com a fòrum d’anàlisi i debat sobre els grans reptes urbans i ha posat de relleu que la mobilitat no és només una qüestió de transport, sinó un element clau per a garantir la cohesió social, l’accés a l’habitatge, la sostenibilitat ambiental i la igualtat d’oportunitats.