La ciutat de Lió, França, ha sigut escenari d’aquesta trobada sense precedents. Representants procedents de països de tots els continents respongueren massivament a la convocatòria i es va comptar amb una alta participació online d’altres especialistes del total dels 800 centres CCs, evidenciant el creixent interés per reforçar la cooperació global en salut.

Espanya compta amb 12 CCs de l’OMS (més un actualment en procés de designació), entre els quals la Unitat de Parasitologia Sanitària de la Universitat de València (UV) és l’única a la Comunitat Valenciana i és, a més, Centre de Referència de la FAO/Nacions Unides junt amb el Centre d’Investigació en Sanitat Animal (CISA) de l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) de Madrid a Espanya.

Els catedràtics de Parasitologia de la Universitat de València Santiago Mas-Coma i María Dolores Bargues han participat en aquesta primera trobada singular de tots els CCs, convocada amb motiu del 78 aniversari de l’OMS i celebrada del 7 al 9 d’abril de 2026, un encontre históric que, segons afirmen, marcarà un abans i un després en la ciència per a la salut.

El professor Mas-Coma comenta que “l’esdeveniment va començar amb incertesa i sorpresa entre els assistents, però prompte evolucionà cap a un espai dinàmic d’intercanvi, networking i construcció d’aliances. Durant les tres jornades, el fòrum anà guanyant intensitat. Des d’un inici marcat per la manca de referències i contactes, es passà a un ambient col·laboratiu en què aparegueren propostes de xarxes entre centres, intercanvi de coneixements i noves oportunitats de cooperació, fins i tot entre disciplines molt diverses”.

Noves propostes

El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va destacar el caràcter històric de la trobada i va anunciar mesures importants: la celebració del pròxim Fòrum en 2027 a Ginebra —avançant la seua periodicitat a la cadència biennal proposada inicialment— i la creació d’un comité específic per a reforçar la xarxa de Centres Col·laboradors, a més d’impulsar la seua expansió a països encara no representats.

La professora Bargues apunta que “les sessions de treball, altament participatives, posaren de manifest tant la diversitat com les diferències d’experiència entre centres, però també el seu enorme potencial col·lectiu”. Temes clau com la intel·ligència artificial, la transferència de coneixement i la necessitat d’una major interconnexió centraren els debats.

El fòrum conclogué, segons els participants, amb una clara sensació de “despertar”, i van destacar l’abast estratègic d’aquesta iniciativa. L’OMS aposta ara per consolidar aquesta comunitat global davall dos principis clau: vincular ciència i solidaritat, i construir una vertadera “família” de centres col·laboradors. Aquest primer fòrum no sols ha establit les bases d’una nova etapa, sinó que ha demostrat que la col·laboració científica global és més necessària —i possible— que mai.

Després de l’impacte devastador de la pandèmia de COVID-19 i en el context de la creixent inestabilitat geopolítica actual, la ciència per a la salut ha travessat, segons els i les especialistes, un període de desànim, marcat per la insuficiència i les retallades de finançament i la sensació d’estancament. En aquest escenari, es feia urgent, indiquen, un impuls capaç de reactivar la motivació i obrir una nova etapa de col·laboració i progrés.

Mas-Coma destaca que “els experts coincideixen que l’impuls generat a Lió no pot desaprofitar-se. La xarxa mundial de més de 800 Centres Col·laboradors representa una oportunitat única —ja disponible— per a reforçar l’acció global en salut sense necessitat de grans inversions addicionals. El repte passa ara per exercir un lideratge clar, estructurar aquesta xarxa diversa i canalitzar el seu enorme potencial mitjançant una coordinació eficaç”.

Després de la reunió, els i les participants aposten per mantindre viu l’“esperit de Lió”, transformar l’entusiasme en iniciatives concretes i consolidar aquesta dinàmica de col·laboració de cara al pròxim Fòrum en 2027. Tal com conclouen, deixar passar aquesta oportunitat seria, senzillament, imperdonable.