L’acte va estar presidit per Albert Moncusí, vicerector de Cultura, Esports i Vincle Social de la Universitat de València; Carmen Lázaro, vicerectora de Cultura, Llengües i Societat de la Universitat Jaume I de Castelló; i Catalina Iliescu, vicerectora de Cultura, Esport i Extensió Universitària de la Universitat d’Alacant. També hi va participar Anna Aguilar, neboda de Vicent Ventura i membre de la comissió del premi.

En aquesta edició, els Premis Vicent Ventura van reconéixer el sindicalista Miquel Coll, la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, i el conjunt d’associacions de víctimes de la dana de 2024. Tots van arreplegar el premi, excepte la distinció a Miquel Coll, que va ser arreplegada pel seu fill, a causa de l’absència del guardonat per motius de salut.

Durant la cerimònia, tant les persones representants de les organitzadores com les premiades van coincidir a reivindicar el significat d’uns premis que representen “la memòria i la renovació permanent del compromís de les universitats públiques amb la democràcia, la cultura, la llengua i els valors cívics i morals de Vicent Ventura”.

En la seua intervenció, Albert Moncusí va destacar especialment el reconeixement concedit a les associacions de víctimes de la dana, i va afirmar que es tracta d’“un premi a la vida”, perquè els Premis Vicent Ventura “encarnen precisament valors de vida, solidaritat i dignitat com els que representen les associacions de víctimes”.

En representació de les associacions van arreplegar el guardó Rosa Álvarez Gil, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals de la Dana 29-O, i Mariló Gradolí, periodista i presidenta de l’Associació de Víctimes de la Dana-29 d’octubre de 2024. Ambdues van agrair l’acompanyament de la Universitat de València des dels primers moments de l’emergència i van destacar que la UV “va ser la primera institució que va estar al nostre costat” i van agrair aquest guardó pels valors que representa.

Les representants de les associacions van recordar que la Universitat de València va activar amb antelació mesures preventives davant la dana, van subratllar el suport posterior de la institució mitjançant diferents projectes d’acompanyament i col·laboració, així com ara amb la concessió d’aquest premi.

Les intervencions de les persones premiades també van incloure referències a la situació del professorat valencià, amb un al·legat de suport a les i els docents que mantenen una vaga indefinida durant els dies de celebració de l’acte per reclamar condicions laborals dignes.

El Premi Vicent Ventura, instaurat per la Universitat de València, ret homenatge a la memòria del periodista, polític i activista cívic Vicent Ventura, mort el 1998. El guardó distingix persones i col·lectius destacats per la seua trajectòria cívica, el seu compromís democràtic i la seua defensa de la cultura i la llengua valencianes.

La comissió organitzadora i el jurat estan integrats per la Universitat de València, la Universitat Jaume I, la Universitat d’Alacant, persones vinculades a Vicent Ventura, així com organitzacions socials i sindicals com CCOO, Intersindical Valenciana, UGT i la Unió de Periodistes Valencians.

Nascut a Castelló de la Plana el 1924 i mort a València el 1998, Vicent Ventura va ser cofundador del Partit Socialista del País Valencià i del sindicat CCOO del País Valencià. D’ideologia socialista i nacionalista, va participar el 1962 en una reunió de demòcrates a Munic que li va suposar l’exili i el confinament. A la seua tornada a València va trobar vetat l’exercici del periodisme, cosa que el va portar a crear una empresa de publicitat. El 1995 va rebre la Medalla de la Universitat de València, que posteriorment va editar una selecció dels seus articles sota el títol Un home de combat.

Miquel Coll

Miquel Coll i Huerta (Quart de Poblet, 1951) prové d’una família de rajolers de Quart de Poblet. Va estudiar el batxillerat en l’Institut Vives de València. Son pare era membre d’una cooperativa de 12 famílies i va morir als 42 anys. I ell, que era el major de tres germans, es va deixar els estudis de Magisteri per a incorporar-se a la fàbrica de rajoles.

Des de ben jove participà ben activament en tots els moviments antifranquistes i va ser membre actiu d’associacions culturals del seu poble, com també de partits polítics i sindicats. Va militar en Acció Comunista i després va ser membre fundador de la primera Esquerra Unida del País Valencià. També va participar en la posada en marxa de la Unitat del Poble Valencià.

Ara la seua passió militant se centra en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i en la Fundació Andreu Nin.

Però pot ser que el seu vessant més conegut siga la seua militància en el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-IV) tant a la Universitat de València com en l'àmbit nacional.

Com a membre del STEPV, ha estat en tots els òrgans sindicals de la Universitat de València (Junta de Personal, Mesa Negociadora, Claustre i Consell de Govern). Mai, però, no ha volgut tenir càrrecs representatius, perquè ell sempre s’ha sentit més còmode en l’activisme que no en un càrrec institucional. La prova és que mai no n’ha tingut cap.

Tant dins de la Universitat de València com fora, s’ha caracteritzat sempre per la defensa activa dels drets dels treballadors, per la recuperació de la memòria històrica i per un compromís insubornable amb la llengua i la cultura del País Valencià. I en això continua encara i continuarà.

Verònica Cantó

Verònica Cantó Doménech (Cocentaina, el Comtat, 1964) és llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció de Filologia Catalana) per la Universitat d’Alacant (1987). És presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua des del 8 d’abril de 2022. Prèviament, en va ser secretària des d’octubre de 2006 fins a març de 2022, i n’és membre des de l’any 2001.

Ha col·laborat amb Ràdio València i Ràdio Alcoi de la Cadena SER, així com amb els programes Al Ras i Gravetat 0 d’À Punt Mèdia. Entre 1989 i 2006 va ser directora de publicacions de l’Editorial Marfil d’Alcoi. També ha dirigit la Biblioteca d’Autor Enric Valor, integrada en la Biblioteca Joan Lluís Vives de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, i ha sigut comissària de l’exposició Enric Valor, el valor de les paraules, organitzada per l’AVL.

Ha coordinat diversos cursos d’estiu de la Universitat de València al Centre Internacional de Gandia. Va ser presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià entre 1999 i 2002, i membre dels equips de treball Arc Mediterrani i Cultura Popular del CEP de Torrent entre 1995 i 1998.

Va col·laborar amb el diari Levante-EMV en els cursos de valencià publicats en el suplement ‘Aula’ entre 1999 i 2001. En l’àmbit docent, va ser professora de valencià a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat d’Alacant durant el curs 1987-1988, i als IES de Novelda, Miguel Hernández i Jaume II d’Alacant durant el curs 1988-1989.

És autora de diversos llibres destinats a l’ensenyament no universitari i a l’aprenentatge del valencià, com ara Ortografia valenciana, Els nostres verbs, Els pronoms febles, Diftongs, accentuació i dièresi, Valencià pas a pas (nivells elemental, mitjà i superior) i Gramàtica valenciana.

Ha estat guardonada amb el Premi Joan Valls i Jordà per l’ús i la promoció del valencià (2003), atorgat per l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d’Alcoi, i amb el Premi Marc Granell 2025 en la modalitat individual, concedit per Comissions Obreres del País Valencià.