L’acte d'homenatge es va iniciar al saló d’actes de l'Escola d'Artesans i va comptar amb les intervencions de la vicerectora d’Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat de la Universitat de València, Elena Martínez; la regidora d’Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBi de l'Ajuntament de València, Lucía Beamud; la professora de Filologia Espanyola de la Universitat de València, Mercedes Quilis; el nét de Maria Moliner, Pedro Pitarch; la degana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Amparo Ricós; el dega de la Facultat de Magisteri, Óscar Barberá; la directora del Servei de Biblioteques, Victoria García; i la directora de la Unitat d'Igualtat, Amparo Manes.

En l’acte també va assistir diverses besnétes de la lexicògrafa, la seua biògrafa, Inmaculada de la Fuente i la documentalista que va treballar sobre la vida i obra de María Moliner, Vicky Calavia.

I és que a iniciativa de les professores de Filologia Espanyola de la Universitat de València, María José Martínez Alcalde i Mercedes Quilis Merín, es va presentar a l’Ajuntament de València ara fa 2 anys la conveniència de reconéixer la presència de María Moliner en la vida de la nostra ciutat i de poder fer-ho mitjançant un agraïment públic i visible.

La segona part de l’acte va ser el descobriment del monòlit en la seua memòria instal·lat davant de l’edifici on va residir a la Gran Via Marques del Túria.

María Moliner, ja casada i amb fills, es va traslladar a València en els anys de la II República, on va ser directora de la biblioteca universitària de València i del projecte de biblioteques populars. Va col·laborar així mateix amb l'Escola Cossío, inspirada en la Institució Lliure d'Ensenyament i especialment en l'organització de les Biblioteques Rurals.

Va residir, així, a València i en eixe temps va desenvolupar una important carrera professional sempre inclinada a la difusió de la cultura.

València tenia un homenatge pendent, un reconeixement públic a María Moliner. El seu nom està present en carrers, biblioteques, escoles i instituts, però faltava un reconeixement públic per a visibilitzar el seu pas per la nostra ciutat, on va residir 16 anys i on va estar compromesa amb la difusió de la cultura particularment en l'àmbit valencià.