La Universitat participa en un projecte pioner a Espanya contra el ciberassetjament sexual a menors
El ciberassetjament sexual a menors a Espanya ha crescut de manera exponencial en els últims anys: un 79% des de 2019 segons dades de la Fundació Anar i de forma més acusada durant el confinament per la COVID-19, on els menors han recorregut a Internet com a única finestra a l'exterior (informe d'Europol, juny de 2020).
17 de june de 2021
En aquest context, la Universitat de València participa en el projecte Stoponsexgroom que desenvoluparà el primer model comunicatiu de ciberassetjament sexual a menors en espanyol, que servirà per a l'elaboració d'eines tecnològiques per a la seua detecció i prevenció. L'equip de lingüistes està format per investigadors i investigadores de la Universitat de València i la Universitat de Swansea (Regne Unit), coordinats per la Universitat Politècnica de València. El projecte està finançat per la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.
“En Stoponsexgroom entenem el ciberassetjament sexual a menors com un procés comunicatiu d'engany a través d'Internet en el qual un adult utilitza el discurs (paraules, imatges, cridades de veu, vídeo cridades, etc.) per a convéncer a un/a menor a participar en activitats sexuals en línia i, a vegades, a mantindre un contacte físic amb intenció sexual”, explica Carmen Pérez Sabater, coordinadora del projecte i investigadora del Departament de Lingüística Aplicada de la UPV. Per a Sergio Maruenda, investigador de la UV, “l'anàlisi de la dimensió comunicativa del ciberassetjament suposa una contribució fonamental per a l'estudi d'aquest delicte, i aporta resultats addicionals clau als estudis criminològics i jurídics”.
Els resultats obtinguts fins al moment en el projecte de l'anàlisi lingüística de converses entre assetjadors (groomers) i menors demostren que les tàctiques de manipulació i control constitueixen la clau del ciberassetjament. Segons explica Carmen Pérez, aquestes tàctiques prioritzen la gratificació sexual de l'assetjador mitjançant l'ús de llenguatge sexual explícit i implícit, però també amb l'ús d'altres estratègies de manipulació discursiva (no sempre d'índole sexual) per a guanyar-se la confiança i aïllar als menors. “Tot això reforça la dimensió afectiva i interpersonal del ciberassetjament sexual a menors, fins ara ignorada en els pocs estudis sobre el tema a Espanya”, afig Carmen Pérez.
Model en validació
L'equip de la UV, UPV i la Swansea University compta ja amb un primer model discursiu de ciberassetjament sexual -actualment en procés de validació-, amb resultats prometedors. Els resultats d'aquest projecte serviran, en una segona fase, per a la creació de programes de prevenció i materials educatius i de conscienciació, que comptarà amb la participació de professorat, estudiantat, forces policials i altres agents socials.
Stoponsexgroom ha presentat els seus resultats en congressos acadèmics nacionals (AESLA-21, Universitat de la Corunya), i pròximament ho farà en dos congressos internacionals de referència en aquest camp, que se celebraran a Suïssa i Gran Bretanya, respectivament: el 17th International Pragmatics Conference, IPRA-2021 i el Fifteenth Conference of the International Association of Forensic Linguists (IAFL15).
Completen l'equip de Stoponsexgroom Nuria Lorenzo-Dus, de la Swansea University, qui lidera el projecte contra el ciberassetjament sexual a menors DRAGON-S (https://www.swansea.ac.uk/project-dragon-s/) finançat per UNICEF; Laura Mercé Moreno Serrano i José Santaemilia Ruiz, de la Universitat de València; i Françoise Olmo Cazevieille, investigadora també del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València.
Més informació sobre Stoponsexgroom: https://stoponsexgroom.webs.upv.es/
@stoponsexgroom