El llibre està dirigit principalment a l’alumnat de grau i s’acompanya d’un extens material complementari més especialitzat. La transferència gènica a cèl·lules bacterianes, animals i vegetals, la clonació molecular, la modificació de seqüències de DNA o la manipulació del DNA a escala genòmica són alguns dels temes tractats en aquesta obra, en la qual les autores expliquen els coneixements conceptuals i metodològics essencials de l’enginyeria genètica.

Aquests es presenten amb les seues principals aplicacions biotecnològiques i terapèutiques en els camps de la biomedicina, l’agricultura o la indústria. Per exemple, l’obtenció de productes farmacològics com antibiòtics o vacunes, la millora dels processos tradicionals de producció d’aliments o el tractament de residus urbans, agrícoles o industrials. Així mateix, es plantegen els reptes ètics que suposen les noves tendències biotecnològiques, que aborden des d’una rigorosa perspectiva científica.

Amb aquest llibre, les autores han pretès aconseguir un text que proporcione una experiència didàctica enriquidora. Així, l’obra, estructurada en 14 temes, té un extens corpus de recursos gràfics, entre els quals trobem nombroses figures, notes aclaridores, exemples il·lustratius i enllaços de suport al contingut.

A més, incorpora una perspectiva òmica (una visió global amb gran quantitat de dades obtingudes mitjançant anàlisis massives derivades de l’aplicació de les noves tecnologies) que, com les autores expliquen, “redundarà en un millor coneixement de la patofisiologia –efectes en les funcions de les cèl·lules i els òrgans– de les malalties per assolir un diagnòstic més precís i un tractament personalitzat”.

Trajectòria docent i investigadora

Les autores són professores del Departament de Genètica de la Universitat de València i exerceixen la docència de diverses assignatures de genètica, enginyeria genètica, mètodes moleculars en biologia i genòmica. Han utilitzat la seua experiència docent, d’on prové gran part del material inclòs en el llibre, per crear un manual de referència per a alumnat de grau.

María Dolores Real i Carolina Rausell són membres del grup d’investigació BIOMOL (Laboratori d’Investigació en Biomolècules d’Aplicació Agrícola i Terapèutica) del Departament de Genètica de la Universitat de València. La seua investigació se centra principalment en l’àmbit de la protecció vegetal i inclou tres línies bàsiques: mode d’acció de les toxines bioinsecticides de Bacillus thuringiensis en diferents insectes plaga, mecanismes naturals de les plantes davant l’atac de patògens i la detecció d’estrès en plantes mitjançant perfils de biomarcadors moleculars.

D’altra banda, Amparo Latorre forma part del grup de recerca de Genètica Evolutiva, integrat en el Programa de Biologia Evolutiva de Sistemes Simbionts de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemas (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València i del CSIC. També desenvolupa la seua activitat en la unitat mixta d’investigació de Simbiosis Animals i Humanes de la Fundació Fisabio i la Universitat de València. La seua tasca es focalitza en l’anàlisi de  dels mecanismes d’integració  metabòlica i genètica dels microorganismes amb els seus hostes. Aquests models animals pretenen servir per entendre l’ecologia i evolució de la simbiosi en l’espècie humana.