Lliurament dels premis Vicent Ventura a El Tempir i a Josep Ll. Viciano (2021), i a Maria Conca i Gustau Muñoz (2020)

  • Press Office
  • December 2nd, 2021
 
Imatge dels premiats, la vicerectora Isabel Vázquez, i els autors de les 'laudatio'.
Imatge dels premiats, la vicerectora Isabel Vázquez, i els autors de les 'laudatio'.

L’associació cultural d’Elx El Tempir i l’arqueòleg castellonenc Josep Lluís Viciano varen rebre el dimecres 1 de desembre el premi Vicent Ventura 2021. També Maria Conca i Gustau Muñoz, guanyadors del premi en 2020, varen rebre el guardó, ja que les restriccions per la Covid-19 varen aconsellar ajornar el lliurament.

El guardó consisteix en una ceràmica de Xavier Montsalvatje, ceramista nascut a Godella el 1965 i format en països com ara Portugal, Bèlgica o USA. Montsalvatge, que compagina el seu treball al taller amb la docència, ha realitzat exposicions de la seua obra en sales de diferents països.

Els premis varen ser instaurats per la Universitat de València el 1998, any de la mort del periodista, polític i activista cívic Vicent Ventura. Els guardons s’atorguen a persones o col·lectius que s’han distingit per la seua trajectòria cívica i de compromís amb la cultura i la llengua del País Valencià.

La comissió organitzadora i el jurat del premi estan formats per la Universitat de València, la Universitat Jaume I, CCOO, STEPV, UGT, Unió de Llauradors i Ramaders, la Unió de Periodistes Valencians i per persones que varen mantenir una estreta relació amb Vicent Ventura.

El guardó consisteix en una ceràmica de Xavier Montsalvatje.

El Tempir

El Tempir és una associació cultural d’Elx que es va crear el 1994 amb l’objectiu de defensar i promoure l’ús social del valencià i de la cultura valenciana al sud, als territoris de l’antiga Governació d’Oriola, i a la resta del País Valencià. En els seus inicis van col·laborar amb l’Ajuntament d’Elx en l’elaboració del Reglament de Normalització Lingüística i en el seguiment perquè es duguera a terme. Posteriorment, a més de promoure la creació de línies d’ensenyament en valencià i tota mena d’activitats culturals, han impulsat diverses campanyes enginyoses i participatives amb molta gent implicada, com ‘M’agrada el valencià’, ‘Paraula de Sud’, ‘Drets lingüístics’, ‘Prejudicis lingüístics’, ‘Plurilingüisme’, ‘Dones valencianes’ i ‘Les nostres escriptores’.

Les directives d’El Tempir i els seus presidents (primer Joan-Carles Martí i des de 2007 fins l’actualitat Josep-Enric Escribano i Hellín) sempre han sigut molt actius amb tota mena d’activitats i articles per a promoure el coneixement i l’ús del valencià, tant el la seua revista com en altres publicacions i en les xarxes socials, on no han dubtat a respondre als atacs a la presència del valencià en el sistema educatiu i en els usos institucionals o públics.

En les seues campanyes i actuacions, El Tempir presta una atenció especial a les variants locals i en promou l’ús. Ha procurat sempre generar una resposta favorable i l’adhesió d’amplis sectors de la població del sud del País, incloent tot el Baix Segura, com així ho demostren les imatges de les seus campanyes i activitats o el seguiment en les xarxes socials i els nombrosos reconeixements rebuts.

Josep Lluís Viciano

El castellonenc Josep Lluís Viciano i Agramunt fou un dels participants en el ‘viatge dels tretze’ al Principat de Catalunya organitzat per Joan Fuster l’any 1960. Aquell any va inaugurar ‘el foc de la nit de Sant Joan’, al cim del Tossal Gros. A la Diputació de Castelló va ser un col·laborador estret de Francesc Esteve, en la seua gran obra de recuperació del patrimoni arqueològic. La passió per l’arqueologia l’ha combinada amb l’afició per l’escalada i l’espeleologia. Va ser l’animador d’aquestes especialitats al Centre Excursionista de Castelló, en la revista del qual, ‘L’estel’, ha estat el col·laborador més prolífic.

Viciano, que es manté en actiu en el camp de l’espeleologia, és el principal col·laborador –indefectiblement en català– de l’anuari ‘Berig’, l’òrgan de l’Espèleo Club Castelló-Associació Cultural Berig, que també va contribuir a fundar. Pioner en el traçat de les vies d’escalada del pic de Penyagolosa, posseeix la titulació Universitària Sènior UJI (2004). La Societat Castellonenca de Cultura li ha publicat ‘Per cingles, avencs i masos’ (2010).

File in: Institucional