Què pots concloure després de la teua participació en les I Jornades Dona i Esport de la Universitat de València?
Ha sigut una gran experiència poder participar en una taula redona juntament amb altres dones esportistes parlant de Dona i Esport.

T’ha agradat la programació de la trobada?
Sí, crec que s’ha tractat el tema des de diferents àmbits, la qual cosa ha fet que les jornades hagen sigut molt interessants.

Què fa falta per a continuar avançant en la visibilització de la dona esportista?
Crec que és molt important treballar en l’educació de xiquets i xiquetes, i en el foment de l’esport femení. L’esport és una part fonamental de la vida de les persones i hauria de poder ser igual d’important per a homes i dones.

Com decideixes dedicar-te a l’esport professional?
Des de molt menuda he sigut molt esportista. Vaig descobrir que podia competir per tot el món jugant al tennis en cadira de rodes, que ha sigut sempre el meu esport favorit, i açò em va fer voler seguir millorant i poder competir amb les millors del món.

Quina ha sigut la teua major lluita dins del món de l’esport?
El que es conega que una persona amb discapacitat física pot realitzar una gran quantitat d’esports adaptats, un d’ells, el tennis en cadira de rodes. Que la gent ho sàpiga, ho veja i puga provar-ho, i així animar-se a practicar-ho.

Alguna vegada has sentit més pressió que els teus companys per ser dona?
No, afortunadament no.

Una altra de les apostes de la Universitat de València és la visibilització de l’esport professional adaptat i de l’activitat física adaptada, com perceps ara la situació d’aquesta categoria esportiva?
Cada vegada hi ha més gent practicant esport adaptat i dedicant-se a nivell professional, però encara falta molt, es necessiten més ajudes, major difusió de l’esport adaptat i una major valoració de la gent. L’esport és esport, és igual que siga masculí, femení o adaptat.

Després de quatre olimpíades i nombrosos campionats d’Espanya i del món, podries descriure algunes de les llums i ombres de l’esport adaptat femení?
Crec que hi ha grans esportistes femenines tant a nivell internacional com a Espanya, i que existeix un gran nivell en l’esport adaptat. A poc a poc, cal seguir treballant que hi haja més dones practicant esport adaptat.

Quin ha sigut el millor moment de la teua vida esportiva?
Hi ha hagut molts però sense dubte em quede amb la participació en quatre Jocs Paralímpics.

I el que recordes amb més pena, potser?
Aquests moments m’han servit d’aprenentatge, així que tampoc són mals moments.

Plans de futur?
Seguir millorant cada dia i gaudir d’un esport tan bonic com el tennis en cadira de rodes.