La professora de la prestigiosa Universitat de Stanford ha posat exemples de la seua afirmació: “Recentment es van retirar deu medicaments del mercat dels Estats Units a causa d’efectes adversos que posaven en perill la vida dels consumidors; huit d’aquests medicaments comportaven un major risc per a les dones. Desenvolupar aquests medicaments no només costa milers de milions de dòlars, sinó que, quan fallen, provoquen la mort i el sofriment humà. No ens podem permetre equivocar-nos”.

També s’ha referit als transplantaments: “Per al trasplantament de cor, la coincidència de sexe dóna els millors resultats a llarg termini. El mateix passa amb el trasplantament de renyó, però el trasplantament de pulmó no segueix aquest patró. Per tant, no podem fer suposicions, i cal examinar totes les possibilitats”.

El problema abasta diferents camps de la ciència, com ara l’enginyeria, i ha posat com a exemple el biaix de gènere en el cèlebre traductor de Google. Per tot això ha animat les universitats a integrar “el coneixement de l’anàlisi de sexe i gènere en els seus plans d’estudis”. “Hi ha molta faena a fer. Els investigadors han d’aprendre mètodes avançats d’anàlisi de sexe i gènere. Les universitats han d’incorporar aquests mètodes en els seus plans d'estudis. Les empreses han d’integrar aquests coneixements en el disseny dels seus productes”.

El discurs complet de Londa Schiebinger es pot consultar clicant ací.

L’acte acadèmic s’ha celebrat al Paranimf de l’edifici històric del carrer de La Nau. Hi ha assistit, entre altres personalitats, la rectora recentment elegida, Mavi Mestre, i la directora general d’Universitats, Josefina Bueno.

La ‘laudatio’ ha estat a càrrec de Capitolina Díaz Martínez, catedràtica de la Facultat de Ciències Socials. Díaz ha recordat els llibres clau publicats per Schiebinger: ‘Té sexe la ment? Les dones en els orígens de la ciència moderna’, publicat en 1989, on tracta de desmuntar dos mites fundacionals de la ciència moderna: el mite del cos natural i el mite del coneixement no esbiaixat, sense valors. En 1993 es va editar ‘El cos de la naturalesa: el gènere en la construcció de la ciència moderna’. En 2004, ‘Plantes i Imperi: bioprospecció’. I en 2008, ‘Agnotología: El fer i desfer de la ignorància’.

També ha glossat el seu projecte ‘Gendered Innovations Gendered Innovations’, l’espai d’Internet en el qual s’arrepleguen tots aquells avanços de les ciències experimentals (medicina, enginyeria, medi ambient…) en els quals s’incorpora la perspectiva de sexe/gènere. I com a activista ha destacat la seua lluita per millorar la situació de les científiques –i, per tant, dels científics– en les institucions. Capitolina Díaz ha indicat: «Aquest doble caràcter activista del seu treball es pot resumir en una frase seua: “El meu propòsit a identificar les marques de gènere en els sistemes de coneixement és crear una ciència millor, amb la qual cosa vull dir moltes coses. Una d’elles és una ciència que servisca bé al major nombre de persones, incloses les dones. Una altra, és una ciència que represente nostra millor aproximació a la veritat en un moment i lloc donats”».

La ‘laudatio’ es pot llegir llegir clicant ací.

En el seu discurs, el rector, Esteban Morcillo, s’ha mostrat orgullós d’investir com a doctora ‘honoris causa’ una dona que “destaca, entre altres molts mèrits, per la seua direcció del programa Gendered Innovations”, i que estava acompanyada “per la nova rectora”. Esteban Morcillo ha dit: “Per primera vegada en vora cinc-cents vint anys, la Universitat de València ha elegit democràticament una professora per estar al capdavant d’aquesta estimada, antiga però alhora moderna, Universitat. Felicitats doctora Mestre, estimada Mavi, per la vostra elecció com a rectora de la Universitat de València”.

Però el rector també ha volgut recordar el reconeixement que s’ha fet en aquest Paranimf de dones treballadores i lluitadores, “prestigioses en els seus àmbits”. “Em permetran que les recorde: Carmen Fortes, Maria del Mar Bonet, Ana Lluch, Celia Amorós, Carmen Alborch, Antonia Mir, i Isabel Morant, guardonades amb la Medalla de la Universitat de València, i Seyla Benhabib, Mª Ángeles Durán, Amelia Valcárcel, Saskia Sassen, Mª Jesús Esteban, Jocelyn Bell i ara Londa Schiebinger, reconegudes amb el doctorat ‘honoris causa’”.

Les paraules del rector es poden llegir clicant ací.

Londa Schiebinger

Londa Schiebinger (Lincoln, Estats Units, 1952) és catedràtica John L. Hinds d’Història de la Ciència de la Stanford University, on dirigeix els estudis de postgrau del departament d’Història de la Ciència i copresideix, en els àmbits de sexe i gènere en salut pública, l’Stanford Center for Population Health Research. Dirigeix el programa Gendered Innovations in Science, Health & Medicine, Engineering and Environment, finançat per la Unió Europea i els Estats Units.

Bachelor en Lletres per la universitat de Nebraska, va obtenir el seu màster i doctorat en Història a Harvard University, i va gaudir de diverses beques com la Fulbright, beques Rockefeller i de la National Science Foundation nordamericana.

La seua destacada investigació s’ha centrat en la història de la participació de la dona en la ciència, el gènere a l’estructura de les investigacions científiques i el gènere del coneixement humà, essent una autoritat internacional reconeguda en gènere i ciència.

Autora de nombroses publicacions, diversos dels seus llibres han estat reconeguts a nivell mundial, rebent distints premis i reconeixements com, entre altres, l’Alexander von Humboldt Research Prize, l’Atlantic History i el John Simon Gugghenheim Fellowship, i és doctora ‘honoris causa’ per les universitats de Vrije (Brussel·les) i Lund (Suècia).