El taller s’ha apropat al concepte de sexualitat en un intent de trencar amb tots els mites existents i d’aproximar-se a la realitat de les persones LGTBI amb discapacitat. Una de les talleristes, Noemí Soriano, responsable de les àrees d’Exclusió Social i Dona de Plena Inclusió CV, explicava que aquest tipus d’iniciatives busquen que les persones amb discapacitat tinguen una vida sexual plena i saludable, la qual cosa resulta molt més complicada si aquestes persones són LGTBI.

El principal problema amb el que es troben els professionals és la falta de visibilitat d’aquestes persones. “Aquest tipus de tallers i iniciatives tenen com a principal objectiu apoderar les persones perquè elles mateixes puguen alçar la veu i convertir-se en els seus propis representants”, comenta Soriano, qui reconeix la falta de referents per al moviment. A més, planteja la necessitat d’apropar les persones amb discapacitat a qualsevol reivindicació: “Durant un temps s’ha pensat que els nostres dies són els dies de les persones amb discapacitat però no és així, també tenim dret a reivindicar el dia del LGTBI o el dia de la dona”.
 
A més, aquest taller es presenta també com a una oportunitat per a trencar barreres i allunyar pors. “Cal tindre en compte que les famílies de les persones amb discapacitat ja s’enfronten a un procés d’acceptació, si a això li afegim que el seu fill o filla és LGTBI, aleshores ho viuen com un problema major”, afegeix.

En aquest sentit, Sela Andreu, tècnica de Diversitats de la Universitat de València, reivindica la importància de treballar les diversitats en els continguts curriculars. “No es parla d’aquests temes a la Universitat. El sistema educatiu actual no proporciona eines ni formació als educadors per a treballar en la diversitat. Per això, visibilitzar tallers com aquests és tan important. Treballar en el camp de la igualtat també des de la diversitat”, conclou.