La literatura de Pilar Pedraza, escriptora de reconegut prestigi, es caracteritza per compaginar la ficció amb l'assaig d'investigació, i les seues obres s'enquadren habitualment en la literatura fantàstica, encara que realment es tracta de fantasia travessada pel realisme. Per això, és possible que semble que les obres de Pedraza estan repletes de ficció, però en realitat, darrere seu, hi ha un minuciós estudi dels textos antics. Les arrels de la seua prosa es troben en aquesta cultura clàssica i van des de l'antiga Roma fins a l'avantguarda i el cyborg, passant per l'art barroc i els seus símbols.

La seua producció acostuma a explorar la frontera entre el que és humà i el que és animal, entre allò visible i allò invisible, entre el que és natural i el que és artificial, entre el present i el passat, entre la fantasia i la realitat. Les metamorfosis, així com la fascinació per l'alteritat, el mal, la mort i la ultratomba.

En aquesta conferència, Pilar Pedraza analitzarà la imatge de la dona en la societat actual a partir de la simbologia i l'herència que van deixar la Grècia i la Roma antigues. Una imatge que l'autora ha reflectit en tres de les seues obres ambientades en el món clàssic, però amb un fort component fantàstic, com La perra de Alejandría (2003), Lobas de Tesalia (2015) i, la seua última novel·la, El amante germano (2018).

Pilar Pedraza és doctora en Història i va ser consellera de Cultura entre 1993 i 1995 i vocal del Consell de RTVV. Abans de dedicar-se plenament a l'escriptura, l'autora també va ser professora a la Universitat de València fins a l'any 2011. La seua producció ha sigut guardonada amb el Premi Ciutat de València i el Premi de la Crítica el 1984 per Las joyas de la serpiente, el Premi Ignotus per Espectra. Descenso a las criptas de la literatura y el cine, el Premi Nocte per Lucifer Circus i el Premi Sheridan Le Fanu de la Semana Gótica de Madrid a la trajectòria gòtica. L'entrada a la conferència és lliure i limitada a la capacitat de la sala.

Aquest acte s’emmarca en el cicle ‘Dones creadores’ que organitza l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives juntament amb el Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat i la Unitat d'Igualtat, amb la col·laboració de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.

L'Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Esport i gestionat per la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d'actualitat. L'Escola, a més, té la participació d'altres actors de l'administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, Ajuntament de València, Conselleria de Transparència, Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, Escola Europea d'Humanitats i Caixa Popular.