Poemes moriscos valencians, els versos que ni se sospitava que existien

  • February 8th, 2017
 
Fotograma Carmen Barceló i Ana Labarta.

ANNA BOLUDA. És un descobriment que canvia el que se sabia dels moriscos valencians, i una de les fites més importants en la carrera investigadora de Carmen Barceló i Ana Labarta, segons expliquen elles mateixes. Aquestes dues catedràtiques de l’àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de València han publicat un recull de 168 poemes del segle xvi originalment escrits en àrab dialectal i ara traduïts al castellà. El seu Cancionero Morisco fa palés que els moriscs mantenien la seua cultura i que l’àrab va continuar sent una llengua de cultura tot i la conversió forçosa, en contra del que es pensava fins ara. “Amb aquesta publicació hem donat a conéixer un material que ni tan sols se sospitava que existia”, afirmen les investigadores.

Moriscos, dialecte i cultura
Els moriscos eren els musulmans que van ser obligats a convertir-se al cristianisme el 1520, sota l’amenaça d’expulsió. Els qui no van voler assimilar la cultura dels vencedors van acabar sent expulsats l’any 1609, però durant aquest quasi un segle van mantindre la seua llengua no només de manera parlada sinó, tal com demostren aquests poemes, també en la creació literària. És a dir, com a llengua de cultura.
La majoria de la població morisca en aquells anys es concentrava al Regne de València, i la majoria dels versos trobats estan escrits en el dialecte que parlaven ací.

168 poemes i quaranta anys de recerca
En total s’han localitzat 168 poemes moriscos, bona part dels quals dins d’un mateix còdex que es troba a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. Una altra font importat han estat els materials que la Inquisició va requisar als moriscs valencians i que es troben a Madrid, i també se n’han trobat a la Universitat de Pamplona i a l’Arxiu Històric Provincial de Màlaga.
La recopilació s’ha fet al llarg de quaranta anys de recerca. “En principi buscàvem, i busquem, tot tipus de documents en àrab”, explica Ana Labarta. “Hem fet cerques sistemàtiques arxiu per arxiu, i aquests poemes els hem trobat de manera fortuïta dins de cada lligall. La majoria dels textos els va trobar Carmen Barceló en els anys setanta, mentre recopilava material per a la seua tesi. Jo em vaig encarregar de la secció de la Inquisició de l’Arxiu Històric Nacional a Madrid, i en altres arxius hem treballat juntes”. Alguns dels textos formen part de manuscrits de temàtica poètica, però altres són fulls solts que s’han conservat entre altres documents.

Poema 61. Biblioteca UV.

Més enllà de localitzar els textos, les majors dificultats es van presentar a l’hora de transcriure i traduir el contingut. Per una banda, perquè en molts casos semblen ser poemes escrits al dictat i amb diverses paraules escrites com si en foren una de sola. A més, “hem trobat els entrebancs habituals amb els documents dialectals, com ara la lletra descuidada i bruta, i com que la majoria són textos amb una sola còpia, no tenim amb què comparar allà on falta un tros de paper o hi ha una taca de tinta”, diu Ana Labarta. “A l’hora de traduir, i en tractar-se de poesia, costa més captar el significat i les metàfores, o les al·lusions als aspectes religiosos. I tot això en un dialecte que ha desaparegut, del qual no tenim ni parlants, ni gramàtiques ni diccionaris”.

Entre el rap i el romanç de cec
La traducció dels poemes ha revelat textos d’amor i de temes religiosos, però també llegendes i aventures de personatges dels primers temps de l’Islam, poemes de gran extensió sobre fets contemporanis i crítiques al comportament de les autoritats cristianes, de l’Església i de la Inquisició. Les investigadores estan convençudes que molts d’aquests textos eren composicions per a ser cantades en públic. “A mi el que més m’ha sorprés és un grup de poemes que són com els gojos, i que es cantaven durant les romeries que es feien cada any a la tomba del místic Abu Ahmad Ibn Sid Buna al poble d’Atzeneta”, diu Ana Labarta. “Un altre fet sorprenent és que feien versos de crítica social, un poc com el rap actual, o amb la narració d’aventures, com els romanços de cec tradicionals”.
Algunes d’aquestes cançons, a més, devien ser molt conegudes. “A mi m’ha cridat molt l’atenció que en alguns casos hem trobat dues i fins i tot tres còpies d’un mateix poema, cosa que indica que tenien molta popularitat en aquella època, en la segona meitat del segle xvi”, diu Carmen Barceló.

El goig de resoldre un repte intel·lectual
“Per a la nostra carrera, aquest Cancionero suposa la culminació d’anys dedicats a estudiar el dialecte àrab valencià”, afirmen les catedràtiques. “És probablement la faena en què hem invertit més hores, esforç i dedicació. I hem aconseguit presentar a la comunitat científica un material que no se sabia que existia. És més, es donava per segur que ni tan sols podia existir, perquè se suposava que els moriscos eren tots llauradors incultes”.

El resultat a tant d’esforç, asseguren, ha pagat la pena. “El nostre camp concret d’edició, traducció, comentari i estudi de textos antics en una llengua estrangera –i mal vista– requereix molta paciència, constància i tenacitat, i no dóna diners, ni glòria ni visibilitat en els mitjans de comunicació. L’única satisfacció és tindre entre mans allò que ens interessa, però no es pot descriure amb paraules el goig i l’alegria quan aconseguim desxifrar un d’aquests poemes, és tot un repte intel·lectual”.

This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy