L’equip d’investigadors Sanberry, compost per tres joves de Benetússer i dirigit pels professors Antonio Martínez i José Vicente Visconti, representa el paradigma del treball en equip. Un estudiant d’Infermeria, Alberto Pérez; un altre d’Òptica i Optometria, David Olmos; i un tercer d’Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions, Luis Miguel Gil; units no sols per l’amistat sinó també per les seues inquietuds per la investigació i la tecnologia; han acabat obtenint un exitós mecanisme d’avaluació mèdica gestat al Departament d’Infermeria de la Universitat de València.

L’inici del projecte es remunta a setembre del 2015 quan Alberto, el futur infermer, plantejà al professor Antonio Martínez la possibilitat de presentar un projecte sobre noves tecnologies i malalties cutànies en la tercera edició dels premis Motivem. El docent va rebre la iniciativa amb els braços oberts. “És molt important que els alumnes participen en aquest tipus de projectes, així com també ho que els professors els motivem perquè ho facen, ja que millora el seu currículum i les seues expectatives de futur”, subratlla el professor.

Amb una idea encara vaga del que es pretenia fer, Alberto començà a plantejar un projecte al voltant d’una idea clara: introduir les noves tecnologies en la infermeria i, més concretament, en les malalties cutànies. Compartí la idea amb els seu amic i estudiant d’Òptica i Optometria David, qui li va suggerir ampliar l’estudi al camp de l’oftalmologia. Més tard, amb la incorporació d’un tercer amic, Luis Miguel, estudiant d’Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions, el projecte donà un salt qualitatiu transcendental, passant de la teoria a la pràctica. I és que es va poder arrodonir amb la creació d’un dispositiu electrònic que a més d’avaluar malalties cutànies i òptiques permet mesurar-les i determinar quin tipus de teixit té la lesió i quantificar-lo.

Aquest novedós mecanisme representa un punt d’inflexió important en la medicina, ja que fins el moment l’avaluació de les lesions oculars i cutànies es fa per mitjà d’una regla i el resultat “de vegades ni arriba a la història clínica del pacient”, assegura Alberto. El dispositiu permetrà guanyar temps –dies, potser hores– per a determinar si una ferida en l’ull o en la pell està sanejant bé o no i, en conseqüència, “serà determinant per a conéixer la seua evolució”, afirma el jove investigador. D’aquesta manera, permetrà detectar de manera precoç malalties que fins ara es detectaven en etapes ja molt avançades. Professor i investigador coincideixen a indicar que el dispositiu permetrà millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen alguna lesió ocular o cutània.

De moment, el projecte està en fase de patent. El següent pas serà l’estudi de validació i d’assaig clínic.

El premi, que està dotat amb quatre mil euros, serà reinvertit per a continuar la investigació, segons han confirmat els membres de l’equip que volen dedicar els pròxims mesos a perfeccionar el dispositiu, detectar possibles deficiències i introduir les millores conseqüents.

Paga la pena afegir que ja hi ha centres d’investigació que s’han mostrat interessats en conéixer aquest dispositiu inventat per tres joves investigadors i amics de la Universitat de València.