L’autor, Joaquín Camps, és professor titular i catedràtic acreditat a la Facultat d’Economia, i aquesta és la seua primera obra de ficció. “Vaig escriure la novel·la totalment en secret, no ho sabia ningú”, explica l’autor. “Ho feia a estones lliures, i em va portar quasi tres anys acabar-la”. La Universitat de València no és només l’àmbit professional de l’autor, sinó també part de l’escenari de l’acció de la novel·la. La trama gira al voltant d’uns misteriosos manuscrits que envia de manera puntual, cada any, un escriptor donat per mort. La viuda encarrega la investigació a Víctor Vega, un professor –fictici– de literatura de la Universitat. “Crec que en una primera novel·la és molt complicat no bolcar vivències personals en els personatges. Víctor Vega, per tant, té moltes coses meues, però no sóc jo”, aclareix Joaquín Camps.

Èxit de vendes i traduccions

Després de tindre quasi un any la novel·la en un calaix, Joaquín Camps es va decidir a enviar-li’n unes quantes pàgines a una agent literària. “Com a professor d’estratègia d’empresa, sóc conscient de les dificultats que passa el sector editorial, per això vaig pensar en recórrer a una agent que coneguera bé el tema”.

A partir d’ací, tot va anar molt ràpidament. La novel·la es va publicar alhora en castellà (que és com havia estat escrita originalment) i en català, per Planeta i Columna, respectivament, a principis de l’any 2015. “A la facultat va ser tota una sorpresa, perquè ningú no en sabia res, ni tan sols li ho havia explicat a la meua família. Però quan ja estava clar que s’anava a publicar ho vaig anunciar al departament, i tant companys com alumnat van reaccionar molt bé. A més, com que la trama transcorre en bona part no només a la Universitat de València sinó també en altres punts de la ciutat, crec que els lectors d’ací empatitzen molt bé”, relata Joaquín Camps.

Des d’aleshores porten diverses edicions en tapa dura, s’ha publicat també en edició de butxaca i està disponible en format electrònic. En breu es publicarà també en francés i polonés, i una productora audiovisual s’ha interessat per la possible adaptació com a sèrie televisiva, tot i que encara no s’ha concretat.

Estratègies d’empresa per a l’escriptura de ficció

Tot i l’èxit d’aquesta novel·la, Joaquín Camps es defineix, sobretot, com a professor. “Sempre compatibilitze l’escriptura amb la meua tasca a la Universitat, que és, de fet, la meua primera passió. Escriure és per a mi una manera d’evadir-me i em resulta molt plaent. És la meua manera de desconnectar, i puc fer-ho a tot arreu: porte el meu pen i, allà on puc, vaig escrivint”, diu l’autor.

Joaquín Camps va planificar al detall tota l’estructura de L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, probablement influït per la seua especialitat acadèmica, l’estratègia i organització d’empresa. “Jo no he fet mai cap taller d’escriptura ni res de semblant, però a posteriori m’he adonat que sí que he seguit tot un mètode. La idea inicial sí que em va vindre de sobte al cap, i a partir d’això vaig planificar els passos a seguir. Crec que em va influenciar el fet que jo em dedique a la planificació empresarial. Em vaig passar diversos mesos treballant l’argument, les diverses trames i subtrames, els personatges i els capítols. I fins que no vaig tindre tot això clar, no vaig escriure ni una ratlla”, explica Camps.

Joaquín Camps ja ha enllestit una segona novel·la, que, de fet, va escriure pràcticament sencera abans de publicar la primera i que encara no s’ha editat. “La vaig poder fer encara sense cap pressió. Ara que ja pense en escriure la tercera crec que sí que notaré la pressió d’haver de complir les expectatives dels lectors”, conclou.