questa línia de recerca compta amb el finançament dels projectes DER2013-44749-R i Prometeo II 2014/081. En el congrés participaran ponents de diverses universitats espanyoles (Sevilla, Castelló i València), estrangeres (Cambridge, Insubria, Freiburg, Utrecht), així com d’institucions internacionals (UE i Ambaixada d’Espanya a Rabat). També intervindran membres de la judicatura, notaria i registre. La inauguració estarà a càrrec de Guillermo Palao, vicerector de Relacions Internacionals, i de María Elena Olmos, degana de la facultat. La clausura comptarà amb l’assistència de la consellera de Justícia, Gabriela Bravo.

El model paradigmàtic de justícia del segle XX, vinculat intrínsecament a allòpúblic, a l’Estat, al nacional, i vertebrat sobre els ciutadans quan subjectes de drets i especialment de dret a la tutela judicial efectiva, va impulsar una justícia assentada en la concepció social de ‘Access to Justice’. Una concepció de justícia social projectada en les grans institucions socials, a saber, la Constitució política i les principals disposicions econòmiques i socials.

El despertar del segle XXI ha incorporat unes coordenades ben diverses les quals van impulsar la concepció protectora estatal en matèria de Justícia. Són molts els factors que han incidit en aquest canvi, alguns previsibles, uns altres, impredictibles, provocant un salt exponencial en els rols d’aquesta societat moderna global, canviant, digital, líquida, electrònica, sotmesa a constant pressió, amb grans desigualtats i més que mai inspirada en la idea de control o seguretat. Una perspectiva que obri un model de ‘Access to Justice’ amb arestes, condicions, limitacions, desigualtats i frustracions.

El congrés s’ha estructurat amb un punt de partida conceptual, lingüístic i sociològic, que pretén incorporar aqueixes noves coordenades que evidentment ofereixen un nou paradigma de Justícia, en el qual les ADR segueixen cobrint un eix fonamental, en el qual la conquesta dels drets humans i la labor de control realitzada pel Tribunal Europeu de Drets Humans ha sigut absolutament essencial, i en el qual la incorporació de nous protagonistes en la Justícia (materials, com les Tics, o personals, com els notaris, els registradors, els mediadors, els àrbitres…) ofereixen una enorme riquesa en aquesta nova visió, i en el qual l'esquizofrènia en l'àmbit de la tutela penal presenta una societat menys lliure i molt menys segura, en la qual la projecció penal cada vegada més supranacional i cada vegada més excepcionalment endurida mostra una societat de controls, de prevencions, que troben respostes en una realitat glocalizada en el jurídic, amb pèrdua d'identitat nacional i amb respostes que transcendeixen de l'Estat.

Més informació clicant ací.