Un estudi amb participació de la Universitat de València apunta que ChatGPT no genera addicció
Un estudi realitzat per un equip d’investigació internacional en el qual participa la Universitat de València desmenteix la idea que la intel·ligència artificial puga generar una addicció similar a les drogues o al joc. En resposta a un recent alarmisme mediàtic que apuntava en aquesta direcció, l’equip d’investigació exposa que no hi ha evidència científica sòlida que done suport a l’existència d’una ‘addicció a ChatGPT’ o a altres chatbots d’IA. L’estudi ha sigut publicat en la revista científica Addictive Behaviors.
10 de june de 2025
Els investigadors Víctor Ciudad-Fernández (Universitat de València), Cora von Hammerstein (Paris Cité University) i Joël Billieux (Université de Lausanne) van analitzar els estudis que intenten mesurar aquest fenomen i van descobrir un patró preocupant: les escales utilitzades per a avaluar la suposada addicció a ChatGPT han sigut copiades de qüestionaris originalment dissenyats per a avaluar addiccions a substàncies com l’alcoholisme o la dependència a la cocaïna.
“S’estan utilitzant criteris com ‘tolerància’ o ‘síndrome d’abstinència’ per a avaluar si algú utilitza massa un chatbot. És com diagnosticar addicció a ballar amb els mateixos criteris que l’heroïna”, afirma Víctor Ciudad, membre del grup d’investigació I-PSI-TEC de la Universitat de València.
Què diu realment la ciència?
Els autors adverteixen que el pànic moral davant de noves tecnologies no és nou. En els últims 100 anys, titulars han alertat sobre ‘addicció a la ràdio’, ‘addicció a la televisió’ i ‘addicció a Internet’, totes elles sense evidència concloent.
Segons la investigació, els estudis que han intentat demostrar l’existència d’aquesta 'addicció' no han mostrat proves de dany clínicament significatiu, com deteriorament funcional greu o conseqüències negatives importants en la vida dels usuaris. En canvi, els investigadors suggereixen que l’ús freqüent de ChatGPT sol estar més relacionat amb la curiositat, l’aprenentatge o fins i tot estratègies d’afrontament.
El risc real està en la sobrepatologització de conductes normals. “Si totes les conductes en què una persona s’implica poden ser considerades addictives, aleshores tot pot ser una addicció i el terme perd el seu significat. Hui en dia existeixen articles científics sobre addicció al tango argentí, a la pesca o al bronzejat, però l’evidència científica que recolza aquests constructes és mínima", assenyala l’investigador de la Universitat de València Víctor Ciudad.
Els autors adverteixen que etiquetar prematurament l’ús de ChatGPT com una addicció pot tindre greus conseqüències, com l’estigmatització dels usuaris, la creació de tractaments innecessaris i la promoció de regulacions infundades.
Així, segons els autors, “no es tracta d’addicció sinó de com utilitzem la tecnologia. Aquest estudi convida a un canvi de perspectiva: en lloc de patologitzar l’ús d’eines d’intel·ligència artificial, és més important analitzar quan i per què el seu ús es torna problemàtic". La clau, conclouen, està en un ús conscient i regulat, evitant caure en discursos alarmistes sense base científica.
Referència:
Víctor Ciudad-Fernández, Cora von Hammerstein, Joël Billieux. ‘People are not becoming “AIholic”: Questioning the “ChatGPT addiction” construct’. Addictive Behaviors. https://doi.org/10.1016/j.addbeh.2025.108325