Un estudi apunta que el silici, l’alumini i el liti són les matèries primeres més crítiques del planeta per a la transició verda

El silici, l’alumini i el liti són les matèries primeres més crítiques del planeta. La seua escassetat i la complexitat per a extraure aquests materials pot dificultar el desenvolupament de tecnologies que són clau per a la transició verda. És una de les principals conclusions d’un estudi de la Universitat de València, l’Institut INGENIO, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat de Roma i la Universitat de Londres.

L'article, publicat recentment a la revista científica ‘Industry and Innovation’, analitza la relació entre les matèries primeres crítiques (CRMs, per les seues sigles en anglés) i les tecnologies verdes, i constata que les dificultats per a aconseguir aquests materials afecta la producció de panells solars i de cotxes elèctrics, tecnologies altament dependents d’aquests materials i, alhora, eixos centrals d’estratègies de sostenibilitat com el Pacte Verd Europeu.

Segons la mateixa Unió Europea, les matèries primeres crítiques són aquelles que es consideren essencials per al desenvolupament de certs sectors, com la generació d’energies renovables, però el subministrament de les quals presenta risc d’escassetat, ja que la seua producció està altament concentrada en pocs països.

Ara, l’article ‘Mapping critical raw materials in green technologies’, en el qual ha participat l’investigador de la Universitat de València Françoise Perruchas, utilitzant dades de patents tecnològiques de tot el món i tècniques de mineria de text, establix quines són les matèries primeres més crítiques en aquest sentit. Al silici, l’alumini i el liti li segueixen el coure, el níquel, el zinc, el magnesi, les terres rares, els metalls del grup del platí i el cobalt. Aquestes matèries són claus en tecnologies relacionades amb l’electricitat, l’emmagatzematge d’energia, el recobriment de turbines eòliques, els motors de vehicles elèctrics, diverses tecnologies de mitigació del canvi climàtic i bateries, entre altres aplicacions.

Davide Consoli, investigador d’INGENIO (CSIC-UPV) i coautor de la publicació, explica que “el principal objectiu d’aquest article era comprovar la viabilitat de la transició verda considerant el doble paper que juguen els països, bé com a desenvolupadors de tecnologies verdes, bé com a proveïdors de matèries primeres crítiques. La necessitat d’analitzar aquest tipus de qüestions respon als objectius que s’ha marcat la UE de cara al 2030, que passen per augmentar l’explotació dels seus recursos per a produir almenys el 10% de les matèries primeres estratègiques que consumeix”.

Segons l’estudi, Rússia, Austràlia, Taiwan i el Japó són els països amb una dependència més alta d’aquestes matèries primeres, ja que la seua economia depén altament del seu processament o de la fabricació de components que les utilitzen, com microxips o semiconductors.

L’anàlisi destaca també la bretxa entre països europeus amb alt grau de dependència dels CRMs i que no compten amb una dotació suficient d’aquests –per exemple, Àustria, Republica Txeca, Suïssa i Portugal. Països com Espanya, Alemanya o França compten amb més producció de certes matèries crítiques i, alhora, mostren menor dependència tecnològica de les mateixes gràcies al fet que els seus desenvolupaments no se centren únicament en aquest tipus de tecnologies i estan més diversificats.

Riscos i desafiaments

Una de les principals troballes de l’estudi és la desconnexió existent entre els països productors de CRM, com Xile, Argentina, la República Democràtica del Congo i Índia, i els països més innovadors en tecnologies verdes, com EUA, Alemanya o Japó.

L’estudi subratlla en aquest sentit la necessitat no només de polítiques que promoguen la cooperació internacional amb els països productors però amb limitades capacitats d’innovació, sinó també de polítiques que aborden els riscos de subministrament de CRM i que fomenten pràctiques de mineria sostenibles.

Així mateix, l’anàlisi destaca també la urgència de millorar les capacitats de reciclatge i reutilització de matèries primeres crítiques per a reduir la pressió sobre els recursos naturals i que els objectius de la transició verda no es vegen compromesos.

Referència:

de Cunzo, F., Consoli, D., Perruchas, F., & Sbardella, A. (2025). Mapping critical raw materials in green technologies. Industry and Innovation, 1–34. https://doi.org/10.1080/13662716.2025.2522451