Un estudi de la Universitat proposa protocols diferenciats per a protegir les persones majors davant catàstrofes com la dana

La investigació llança llum sobre el desproporcionat impacte que la dana va tindre sobre la població major en la Comunitat Valenciana, subratllant com els factors estructurals i institucionals multipliquen la seua vulnerabilitat enfront de fenòmens climàtics extrems pel que es reclama incloure la longevitat en els plans de risc per a una gestió inclusiva i resilient.

De les dades analitzades les investigadores extrauen que els municipis de Massanassa, València, Catarroja, Alfafar i Benetússer van evidenciar taxes superiors al 60% de víctimes majors en relació al total local de víctimes. Aquesta concentració, segons l’estudi, revela una concentració territorial de la sobremortalitat que coincideix amb àrees urbanes densament poblades, amb infraestructures poc adaptades, alts nivells d’envelliment residencial i poca accessibilitat per a evacuacions.

La investigació de les professores Rosa Roig, Ángeles Tortosa i Carmen Pineda sobre la vulnerabilitat estructural en la vellesa a partir de les lliçons de la dana, s’ha publicat en el llibre ‘Longevitat, justícia social i polítiques públiques: mirades interseccionals des dels territoris’. En el treball s’insisteix en com l’elevada mortalitat no és atribuïble únicament a la fragilitat biològica, sinó que l’edat, combinada amb factors estructurals i institucionals augmenta la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu enfront d’esdeveniments climàtics extrems. Així, “l’absència de censos actualitzats, protocols d’alerta diferenciats i plans d’evacuació específics per a persones dependents van ser factors determinants en la tràgica estadística”, apunta l’estudi i assenyala que “la gestió institucional va tendir a homogeneïtzar la resposta, invisibilitzant la diversitat funcional i social de l’envelliment, la qual cosa va agreujar la situació”.

Propostes

La investigació critica que les polítiques autonòmiques, malgrat el seu grau d’avanç tècnic, no incorporen plenament una perspectiva interseccional sobre la vellesa, limitant les capacitats de resiliència comunitària i reproduint patrons d’exclusió estructural.

Les investigadores assenyalen també en l’estudi “la necessitat urgent de censos proactius a nivell municipal sobre persones majors amb dependència, protocols diferenciats d’evacuació i assistència, formació gerontològica per a equips de protecció civil, i refugis adaptats amb condicions físiques i sanitàries adequades”.

Experiències en altres països

La comparació internacional reforça la urgència del diagnòstic. Casos com els desastres naturals a l’Argentina, els EUA i Carib han posat de manifest l’efectivitat de les brigades comunitàries d’emergència específiques, la participació activa de persones majors en la presa de decisions i el disseny de mapes de vulnerabilitat. La investigació de la Universitat de València, en línia amb les recomanacions de la OMS i el Marc de Sendai de la ONU, incideix en la superació de models biomèdics i assistencialistes, apostant per una governança inclusiva i participativa que reconega els drets i agència del col·lectiu.

Les autores assenyalen que la sobremortalitat observada en la dana de 2024 va ser previsible i prevenible, i constitueix la manifestació concreta d’una exclusió institucional persistent. “Adaptar els sistemes d’alerta i les polítiques d’emergència a la nova realitat demogràfica no és només una qüestió tècnica, sinó un imperatiu ètic per a la justícia climàtica i social en la Comunitat Valenciana”, conclouen.