Un estudi mostra l’impacte d’experiències adverses en les primeres fases de la vida sobre el volum del tàlem en pacients amb un primer episodi psicòtic

La investigació ha estat liderada per Juan Nácher, catedràtic de Biologia Cel·lular i investigador de l’Institut Universitari de Recerca en Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la Universitat de València, cap del grup del Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM) i membre del Grup d’Investigació en Psiquiatria i Malalties Neurodegeneratives d’INCLIVA.

Les troballes de la investigació mostren que les experiències adverses durant la infància i l’adolescència, com ara el maltractament, l’abandó o l’assetjament, poden ser factors que contribueixen a l’aparició de trastorns psiquiàtrics greus com la psicosi i l’esquizofrènia. El treball ha estat desenvolupat per un equip multidisciplinari que inclou professionals de la psiquiatria, neurobiologia, genètica, neuroimatge i psicologia. Els resultats obtinguts són molt rellevants per a comprendre com les experiències adverses primerenques influeixen sobre el desenvolupament del cervell i poden derivar en alteracions dels circuits neuronals que potencialment poden conduir a alteracions en el comportament i la cognició.

L’anàlisi de pacients amb trastorns psicòtics com l’esquizofrènia ha posat de manifest que hi ha alteracions en l’estructura de diferents regions cerebrals, entre les quals hi ha el tàlem. Aquesta és una regió profunda del cervell constituïda per diversos nuclis amb connexions específiques que participen en el processament de la informació que arriba a través dels sentits, però que també està involucrada en fenòmens com la consciència o la regulació del son, entre d’altres. El tàlem s’acaba de desenvolupar durant la infància i l’adolescència i, per tant, és especialment susceptible a canvis que es donen durant aquesta època de la vida. Les adversitats en la infància podrien afectar el seu desenvolupament i contribuir potencialment a la psicosi.

“De fet, estudis recents del nostre laboratori, utilitzant models animals d’esquizofrènia que comporten experiències adverses durant la infància i l’adolescència, mostren alteracions molt importants en l’estructura del tàlem. Aquestes alteracions són particularment rellevants en neurones inhibidores del tàlem i afecten també molècules relacionades amb la seua plasticitat. El paper d’aquestes neurones inhibidores és molt important en la funció del tàlem, ja que coordinen i sincronitzen el funcionament d’aquesta regió del cervell. A més, hi ha evidències que aquestes neurones inhibidores estan alterades en el cervell de pacients amb esquizofrènia”, explica Juan Nácher.

“En estudis previs del grup de recerca es va descobrir que el volum i la forma del tàlem i algun dels seus nuclis es trobaven reduïts en pacients crònics amb esquizofrènia, però no se sabia si això era producte del desenvolupament a llarg termini de la malaltia”, afig l’investigador.

En aquest estudi, els investigadors exploraren, utilitzant imatges del cervell obtingudes amb ressonàncies magnètiques, si aquestes alteracions en el volum del tàlem i els seus nuclis també estaven presents en el debut de la malaltia amb el primer episodi psicòtic (PEP). A més, es comprovà si aquestes alteracions en l’estructura del tàlem estaven relacionades amb esdeveniments traumàtics primerencs.

Per a realitzar aquest estudi es van reclutar pacients amb PEP i controls sans de la mateixa edat, que es van sotmetre a una ressonància magnètica estructural de 3 T i a una avaluació psicològica que incloïa un qüestionari de trauma infantil. Després d’això, es va analitzar la forma del tàlem i se segmentà en els diferents nuclis per avaluar-ne el volum. A més, s’analitzà en la sang l’expressió de diferents gens relacionats amb la plasticitat neuronal del tàlem i la psicosi.

“Els resultats mostraren reduccions volumètriques considerant tot el tàlem i en nuclis específics (lateral posterior, geniculat lateral, geniculat medial, ventrolateral, centromedià, anteroventral, mediodorsal i pulvinar). Alguns d’aquests nuclis estan directament relacionats amb la percepció sensorial, particularment la vista i l’oïda, i les seues alteracions podrien estar relacionades amb les al·lucinacions que freqüentment pateixen aquests pacients. Altres nuclis estan implicats en funcions cognitives superiors que també es troben afectades en la psicosi. També s’observà una associació significativa entre algunes experiències adverses com la desatenció durant la infància i el volum del tàlem i d’algun dels seus nuclis. Un altre aspecte interessant és que els investigadors van poder detectar en els pacients alteracions en l’expressió de gens relacionats amb la plasticitat neuronal del tàlem i la psicosi. A més, aquests canvis estaven correlacionats amb les anomalies en la volumetria del tàlem i alguns dels seus nuclis constituents”, resumeix Nácher.

“Aquest és el primer treball en què hem combinat dades de neuroimatge amb dades d’expressió gènica i amb anàlisi de l’impacte de les experiències adverses en les primeres etapes de la vida”, remarca Juan Nácher, que en conclusió afirma que “aquest estudi vincula el volum dels nuclis talàmics amb les adversitats infantils en els primers episodis de psicosi i destaca els canvis en l’expressió de molècules relacionades amb la plasticitat neuronal del tàlem i la seua correlació amb els volums dels nuclis talàmics”.

Article:

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0278584625001253?via%3Dihub