Investigadors del projecte INMA (Infancia y Medio Ambiente), liderats per la Unidad Mixta de Investigación en Epidemiologia y Medio Ambiente de la Fundación para el Fomento de la Investigación Sanitaria y Biomédica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), la Universitat de València y la Universitat Jaume I, han estudiat la relació existent entre la qualitat de l’aire ambient i el risc per a la salut en etapes vulnerables de la vida com l’embaràs.

El naixement prematur (aquell que es produeix abans de la setmana 37 de gestació) és un factor determinant de mortalitat infantil i morbiditat. S’estima que és responsable d’un terç de la mort neonatal a tot el món i la segona causa més comuna de mort després de pneumònia en xiquets menors de 5 anys.

“Els resultats d’aquest, i altres estudis, ens ajuden a identificar riscos, en aquest cas ambientals, que es poden preveure amb accions de la societat i des de diferents polítiques. Les intervencions en l’àmbit de la prevenció són més eficients que el cost associat a tractar problemes de salut ja manifestats”, afirma Ferran Ballester, coordinador de l’Àrea d’Ambient i Salut de la Fundació FISABIO.

L’estudi està basat en una mostra de 2.409 embarassades de València, Astúries, Guipúscoa i Sabadell del projecte INMA, totes elles amb diferents nivells de contaminació i diferents característiques sociodemogràfiques.

Els nivells de NO2 i benzé van ser mesurats mitjançant captadors passius distribuïts en una xarxa de punts per a cadascuna de les zones a estudi i durant els diferents períodes de l’embaràs de les dones participants.

A partir dels nivells obtinguts i la combinació de sistemes d’informació geogràfica i l’ús de tècniques de geoestadística, es van estimar els nivells de contaminació als quals estava exposada cada mare en el seu domicili.

Els resultats demostren que l’exposició a NO2 durant tot l’embaràs s’associa amb un major risc de naixement prematurs, així com l’exposició a benzé, especialment en el tercer trimestre.

“És necessari dur a terme més recerca –afig Ferran Ballester– per a tractar d’identificar els elements d’aquests factors ambientals que puguen ser més perjudicials, així com les seues fonts. En el cas de la contaminació de l’aire, les partícules en suspensió més xicotetes o amb contingut d’alguns compostos tòxics, podrien ser les principals responsables dels efectes en la salut. Açò pot ajudar a l’eficiència de les mesures a prendre“.

La mitjana d’exposició a NO2 en ambient exterior durant tot l’embaràs va ser de 28,8 micrograms/m3, i a benzè, d’un 1.3 micrograms/m3. Els nivells de NO2 van ser majors en aquelles àrees amb una major densitat de població i de tràfic, com València (39.1) i Sabadell (34.3). Astúries va presentar uns nivells de 24.9 i Guipúscoa de 17.2. Quant a benzé, els nivells se situen en 2.2 a València; 2.0 a Astúries; 0.9 a Sabadell i 0.8 a Guipúscoa.

La principal font emissora de NO2 a l’atmosfera són els vehicles a motor mentre que el benzé també és emés per fonts industrials i en estacions de servei
“Encara que en mitjana els nivells no sobrepassen els límits establits en la legislació europea o les pròpies recomanacions de l’OMS, un percentatge important de dones van respirar, durant els seus embarassos, nivells per sobre d’aquests nivells”, destaca el coordinador d’aquest estudi.

“Per al NO2 i de l’àrea d’estudi de València –puntualitza Ballester– en més d’un 40% dels casos, els nivells mitjans en els períodes d’embaràs es van situar per baix de 40 micrograms/m3, valor límit anual en la Unió Europea. Açò representa un repte per a la societat en el sentit de millorar la qualitat de l’aire que respira tota la població, i especialment, els grups més sensibles”.

L’article, titulat “Exposure to ambient air pollution during pregnancy and pretermbirth: A Spanish multicenter birth cohort study”, ha sigut publicat recentment en la prestigiosa revista científica Environmental Research.

Signen l’article els investigadors Marisa Estarlich, Ferran Ballester, Carmen Íñiguez, Sabrina Llop, Ana Esplugues, Payam Davdand, Ana Fernández-Somoano, Aitana Lertxundi, Mònica Guxens, Mikel Basterrechea, Adonina Tardón i Jordi Sunyer.

Els centres que han participat en l’estudi són la Unitat Mixta FISABIO-UJI-UV, el Consorcio de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP), el Insituto de Investigación Sanitaria Biodonostia, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), la Sotsdirecció de Salut Pública de Guipúscoa, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat d’Oviedo, la Universitat del País Basc i Erasmus University Medical Centre–Sophia Children’s Hospital (Rotterdam).

Sobre el projecte INMA

L’Àrea d’Ambient i Salut de la Fundació FISABIO participa en el Projecte INMA (Infancia y Medio Ambiente), una xarxa de recerca de grups espanyols que té com a objectiu l’estudi del paper dels contaminants ambientals més importants en l’aire, aigua i en la dieta durant l’embaràs i inici de la vida, i els seus efectes en el creixement i desenvolupament infantil.

Quatre dels nou grups de persones estudiades, d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València, comparteixen un protocol comú que inclou avaluació de la contaminació des del principi de l’embaràs. A l’octubre de l’any 2003 es va dur a terme l’estudi pilot per a la creació de la cohort (grup) INMA a València on es van reclutar 855 dones de la província.

Actualment, l’estudi INMA a València està realitzant la visita dels 10-11 anys. En aquesta visita es revisa la salut general i respiratòria dels xiquets i xiquetes participants, així com el seu desenvolupament neurològic. Durant 24 hores, els menors porten amb si uns captadors personals amb els quals es mesuren els nivells de contaminació per partícules dels diferents ambients en els quals desenvolupen la seua vida (casa, escola, transport, aire lliure..).