Durant l'esdeveniment també coneixerem les importants contribucions del grup d'ATLAS de l’IFIC al descobriment i a aquests 10 anys d'investigació amb l'ajuda de l'artista visual Patossa. L'esdeveniment és gratuït prèvia inscripció en aquest link: https://ir.uv.es/A7ZjGuQ

Els protagonistes de l'esdeveniment

Javier Santaolalla és físic, enginyer, doctor en física de partícules i divulgador científic. Va treballar en el CERN on va formar part de l'equip de científics que va descobrir el Bosó de Higgs del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC, per les seues sigles en anglés, Large Hadron Collider). Ara es dedica en exclusiva a la divulgació participant en espectacles científics, col·labora en televisió, ha escrit 7 llibres i té una trilogia de canals de Youtube: Date un Voltio, Date un Vlog i Date un Mí.

Rocío Vidal, coneguda com la Gata de Schödinger, és una periodista científica, fundadora del canal de Youtube de la gata de Schrödinger que compta amb 580.000 subscriptors. Es dedica a divulgar ciència amb un marcat toc de crítica social. Aborda temes com les pseudociències, les creences, el feminisme, la consciència social i ambiental, entre altres, amb l'objectiu de fomentar el pensament crític dels seus followers.

Patossa, Patricia Barrachina, és una artista multidisciplinària que genera universos visuals amb colors, materials i objectes aplicats a il·lustració, l'animació en stopmotion i motion graphics i les projeccions escèniques. També intervé en performances de creació visual en directe per a esdeveniments i espectacles.

El Bosó de Higgs: una breu aproximació

En 1964, els físics Robert Brout, François Englert i Peter Higgs van proposar un mecanisme per a explicar l'origen de la massa de les partícules elementals. Aquesta teoria suggereix que el camp de Higgs impregna tot l'espai, i que les partícules elementals adquireixen massa en interactuar amb ell. Aquest camp té associada una partícula batejada amb el famós nom de bosó de Higgs.

48 anys més tard, el 4 de juliol de 2012, el personal investigador dels experiments ATLAS i CMS, els dos grans experiments del LHC van anunciar el descobriment d'una nova partícula compatible amb el bosó de Higgs, pedra angular del Model Estàndard de la Física de Partícules. La confirmació experimental va concloure una de les busques més longeves de la història de la física i va estendre el nostre coneixement de l'Univers.

Per a aquest descobriment es van necessitar grans detectors de partícules construïts per col·laboracions internacionals que agrupen milers de persones del camp de la física i l'enginyeria.

L'Institut de Física Corpuscular participa en l'experiment ATLAS que compta amb la col·laboració de 3000 persones. El grup ATLAS de l’IFIC va participar en la construcció i l'operació de diferents parts de l'experiment com: el detector de trajectòries de partícules, el trigger, sistema que decideix si es guarden o no les dades d'una col·lisió, i en el calorímetre hadrònic, que serveix per a mesurar l'energia de les partícules.

L’IFIC també ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament dels algorismes i l'anàlisi de dades, que han permés trobar els esdeveniments en els quals apareixia el Higgs i mesurar les seues propietats. Un altre aspecte clau de l’IFIC ha sigut el relacionat amb la gestió i distribució de la ingent quantitat de dades produïdes en les col·lisions i les seues simulacions.

Grup ATLAS IFIC

El grup ATLAS de l’IFIC està format per aproximadament 50 persones, que treballen en tots els aspectes relacionats amb l'experiment: construcció de detectors i la seua electrònica, l'operació i calibratge d'aquests, així com emmagatzematge i processament que es fa en el Tier2 de l’IFIC de les dades d'ATLAS.

L'esdeveniment de l'aniversari està coordinat pel grup ATLAS de l’IFIC amb el patrocini dels programes CIDEGENT i Prometeu de la Generalitat Valenciana i els projectes de l'Agència Estatal d'Investigació.