L’exposició presenta els treballs entorn de les txekes realitzades per l’Arxiu F.X., un projecte de l’artista Pedro G. Romero (Aracena, Huelva, 1964) en el qual treballa des de 1999 i que tracta sobre iconoclàstia, profanació i blasfèmia en relació amb les pràctiques radicals de l’art i l’estètica moderna i contemporània. El nucli central de l’exposició presenta les reconstruccions a escala 1:1 de tres de les txekes psicotècniques de Barcelona i València. La reconstrucció de les tres txekes es poden visitar a la Sala Acadèmia de La Nau. Al seu voltant hi ha tota mena de treballs documentals, fotografies, films, peces d’art, fons bibliogràfic i dissenys arquitectònics.

Les txekes (amb K i no amb C, per singularitzar aquestes construccions enfront del mite de la txeca, centres de detenció il·legal que van proliferar durant la Guerra Civil espanyola en un i l’altre bàndol) van ser dissenyades per Alfonso Laurencic al convent de Santa Úrsula de València i a les esglésies dels carrers Vallmajor i Saragossa de Barcelona entre el 1937 i el 1939. S’hi van fer servir elements de l’art modern, especialment dels anys Bauhaus de Wassily Kandinsky, per realitzar tortures, crides psicotècniques, sobre els penats. Més enllà de l’eficàcia d’aquests estris, Pedro G. Romero assenyala la paradoxa de com l’art modern, allò que es presentava com a eines i dissenys per eixamplar la consciència i emancipar-nos, serveixen ara, tanmateix, com a elements punitius i de subjecció. Amb Pedro G. Romero col·laboren els artistes Lola Lasurt, Patricia Gómez, María Jesús González i Álvaro Perdices.

Des de final dels anys 90, l’Arxiu F.X. treballa sobre les txekes psicotècniques que construïra per al Servei d’Informació Militar de l’Exèrcit republicà espanyol, entre el 1937 i el 1939, a temples i convents confiscats a l’Església catòlica. D’alguna manera, els camps de sentit antagonistes que operen en l’Arxiu F.X. estan ací naturalitzats: estètica, coneixement i violència donats alhora com a art experimental i com a profanació religiosa.

L’exposició s’estructura entorn de la reconstrucció de les txekes psicotècniques de Barcelona i València. Décor, la txeka psicotècnica de l’església de Vallmajor de Barcelona; Notes on Sculpture, la txeka psicotècnica del convent de Sanjoanistes del carrer de Saragossa, també a Barcelona; i Barracão, les primeres operacions experimentals a les txekes del convent de Santa Úrsula de València.

Décor pren la instal·lació homònima que l’artista belga Marcel Broodthaers va realitzar el 1975 per a l’Institute of Contemporary Art de Londres, la idea central del qual era “la relació entre guerra i confort”. A partir d’ací, els textos que acompanyen aquesta entrada, fragments discursius donats entorn de la txeka psicotècnica de Vallmajor, es presenten en relació amb fragments discursius donats entorn de la proposta de Broodthaers.

Notes on Sculpture, els treballs espacials i el text que l’estatunidenc Robert Morris va publicar el 1966 en la revista ArtForum, dona nom a una altra de les entrades de l’Arxiu que es correspon amb la txeka del convent Sanjoanista del carrer de Saragossa de Barcelona. En aquesta entrada es presenten una sèrie de fragments que analitzen el treball i les aportacions de Morris al desenvolupament teòric i pràctic de l’escultura, per relacionar-los amb diferents documents relatius a la construcció de la txeka de Laurencic en aquest convent.

Barracão parteix de les experiències d’Hélio Oiticica sobre habitació i sobre les seues experiències de convivència. Juntament amb els textos d’Oiticica, es reprodueixen una sèrie de fragments sobre la txeka del convent de Santa Úrsula de València, i s’estableixen, com en els casos anteriors, una sèrie de paral·lelismes que provoquen relacions i enfrontaments entre textos i experiències. 

Les tres peces constitueixen un assenyalament d’exemplaritat per a aquestes tres fites de l’escultura i l’art moderns, i un qüestionament de la seua hegemonia en el cànon modern, alhora que reivindica l’ús poètic i concret de les eines radicals de la modernitat i obri les fissures crítiques que ens permeten també qüestionar-la.

A més d’aquestes tres entrades, el nucli de l’Arxiu F.X. dedicat a les txekes inclou també altres entrades amb els títols Office Baroque, Carl Andre, Centre de Càlcul, Carl Schmitt, Sol LeWitt, School núm.6, Pavelló suspès, Trisha Brown o Suprematistic games, que completen el recorregut de l’Arxiu F.X. sobre aquest tema i es presenten en aquesta exposició en relació amb una sèrie de documents sorgits a partir de les txekes de Laurencic. S’hi recopilen també materials documentals de les txekes i tot un seguit de operacions sobre aquestes, recuperades, produïdes o distribuïdes des de l’Arxiu F.X.: ceràmiques, mescles musicals, projeccions cinematogràfiques, anotacions…

Aquesta exposició, que organitzen i coprodueixen el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, el CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo de Madrid, i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, proposa una revisió de les avantguardes a partir de la radicalització estètica que van suposar, vinculada a la radicalització política a través de les imatges recopilades en l’Arxiu F.X. o de la reconstrucció de les txekes psicotècniques d’Alphonse Laurencic. Imatges i obres que constitueixen un testimoniatge i una elegia sobre la iconoclàstia política esdevinguda a l’Estat espanyol i que s’obri al debat crític.