Universitària, política, escriptora i, sobretot, feminista. El perfil professional i personal de Carmen Alborch (1947-2018) va ser sempre esquiu a la classificació. “Ser transgressora ha sigut en mi una constant vital. Des de xicoteta era així. Ha sigut una cosa natural”, va escriure a la ciutat i la vida (2009).

D’aquesta obra procedeix el títol de l’exposició que comença en 1965 amb l’inici dels seus estudis de Dret en la Universitat de València de la qual va ser professora de Dret Mercantil i degana. Allí va tornar en 2016, en concloure la seua vida política. “Un anhelat bucle”, assenyalen els comissaris de l’exposició, Salvador Albiñana i José Vicente Plaza. El retorn va ser breu a causa del càncer que la va afectar en 2017. No obstant això, va atendre les seues obligacions acadèmiques amb el seu natural entusiasme. “Volia tornar a la Universitat per a tancar el cercle, pel meu sentit de pertinença i per ser la professió que vaig triar. Aprendre, ensenyar, contribuir a la formació de bons professionals”, va manifestar en el discurs d’acceptació de la Medalla de la Universitat de València, a l’octubre de 2017.

Entre tots dos moments es desplega una biografia que Salvador Albiñana i José Vicente Plaza han ordenat amb sentit cronològic, il·lustrada amb fotografies, documents, llibres, objectes i una selecció de la seua col·lecció d’art. No va ser una col·leccionista a l’ús, però va reunir un interessant conjunt d’obres que procedeixen dels anys en què va formar part de la Galeria Temple, entre 1983 i 1987, i sobretot de la seua amistat amb artistes com Andreu Alfaro, Carmen Calvo, Miguel Ángel Campano i Manuel Sáez. L’exposició es complementa amb ‘Pantalles de Carmen’, un audiovisual que reuneix fragments d’entrevistes i declaracions realitzades entre 1978 i 2018, seleccionats pel seu germà Rafa Alborch.

En el voluminós catàleg de l’exposició són nombrosos els textos que recorden els seus anys universitaris: “Professora de Dret Mercantil, degana i amiga” (Jesús Olavarría); “La persona en el seu temps: una vida a doll” (Alfonso Alonso Barcón); “La taula d’Econòmiques” (Vicent Soler); “Allò personal és polític (Isabel Morant); i “El que Carmen ens va ensenyar sobre la llei” (Javier de Lucas), entre altres.

En 1999 va publicar Solas, un assaig que va aconseguir nombroses edicions i traduccions. Una defensa del dret a la soledat com un estat de goig i gaudi. Com la resta dels seus llibres – Malas, Libres, La ciudad y la vida y Los placeres de la edad - va mantindre sempre una lúcida capacitat d’introspecció.

“Entusiasta, extravertida i reservada al temps, disciplinada en el treball, i generosa en el cultiu de l’amistat, Carmen va mantindre la seua llibertat d’esperit, la seua naturalesa independent i les seues conviccions amb gran fermesa i un bell somriure”, recorden els comissaris de l’exposició.