El 18,3% dels xics, enfront del 2,2 de les xiques, practica el joc online com una forma d'oci i per a establir relacions socials. Els que ja pateixen l'addicció (1,22%) són conscients que han de deixar de jugar, però reconeixen que necessiten apostar cada vegada més per a aconseguir els efectes desitjats, la qual cosa els provoca pèrdues econòmiques. També admeten que en alguna ocasió han mentit sobre la seua implicació en el joc i que necessiten als altres perquè el financen, l'única forma per a solucionar els deutes contrets.

Els xics també prefereixen els videojocs (17% enfront del 2,2% de les xiques), sobretot en la franja compresa entre els 11 i els 16 anys (23%) i principalment perquè els permet demostrar habilitats d'estratègia, així com “competir i guanyar”. Els qui trien aquesta forma d'entreteniment opten per videojocs de rol en modalitat multijugador massiu, potencialment més addictiu que el joc offline. Els videojocs es promocionen a edats primerenques i representen una part important de l'oci dels més xicotets, probablement en detriment d'altres activitats lúdiques necessàries per al desenvolupament i la maduració òptima.

L'informe ‘Detecció precoç i prevenció d'addiccions tecnològiques en adolescents’, de la Universitat de València i Fundació MAPFRE, ha permés desenvolupar el primer test realitzat per investigadors espanyols per a detectar de manera primerenca i previndre addiccions tecnològiques vinculades als videojocs, al telèfon mòbil, a les xarxes socials i a l'addicció al joc a partir dels 11 anys.

La investigació, resultat d'una enquesta realitzada durant els mesos previs al confinament a un total de 2.808 estudiants entre 11 i 20 anys, posa de manifest que el mòbil s'ha convertit en el principal “objecte de desig” dels adolescents espanyols, amb independència del sexe, edat i lloc de residència. Les xiques, en concret, mostren nivells d'addicció més elevats que ells (8,2% vs. 3,2%) i també majors conductes de risc de dependència (24,7 vs. 12,0%), la qual cosa pot haver-se al fet que la principal funció del mòbil és la comunicació instantània en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.

Per edats, els joves amb major dependència al telèfon mòbil tenen entre 18 i 20 anys i aquells amb major risc d'addicció, es troben en la franja compresa entre els 15 i els 16.

Xarxes “emocionals”: elles necessiten aprovació i ‘likes’

Igual que ocorre amb el mòbil, les xiques també mostren nivells més alts d'addicció i de risc de dependència de les xarxes socials que els xics (8,9 i 25% vs. 4,2 i 13,1%, respectivament). Els investigadors creuen que es deu al fet que a través de les xarxes elles mostren “major dependència al grup” i “amb conformitat amb les normes”, necessiten la “aprovació” i ser presents en la comunitat virtual.

L'informe revela que la “autoestima” de moltes d'elles depén de la quantitat de ‘likes’ que obtenen o dels comentaris d'acceptació del grup d'iguals. WhatsApp és la principal eina de comunicació que utilitzen els adolescents. Per edats, els que pateixen major dependència a les xarxes socials són els adolescents que tenen entre 15 i 16, la qual cosa segons els experts és congruent amb l'etapa evolutiva en la qual es troben, que es caracteritza per la “connexió permanent amb el grup d'iguals”, un factor “molt important” per a tots ells.

Tecno test: pioner a Espanya

Fruit d'aquestes dades, la Universitat de València, en col·laboració amb Fundació MAPFRE, ha creat un test pioner a Espanya que permet avaluar i detectar de manera ràpida l'addicció al mòbil, xarxes socials, videojocs i jocs d'atzar d'adolescents entre els 11 i els 20 anys.

El TecnoTest, disponible de manera gratuïta en www.fundacionmapfre.org, utilitza 24 preguntes, 12 d'elles clau, que permeten identificar tres nivells d'ús de les tecnologies per part dels joves: ús adequat, és a dir, aquells que fan ús de les tecnologies sense presentar criteris d'addicció, que són la majoria d'adolescents; aquells que tenen algun criteri que indica que poden estar en risc d'addicció a alguna de les tecnologies i que, per tant, convé que seguisquen unes certes pautes d'ús per a previndre addiccions futures amb l'ajuda d'un orientador o professor; i tercer, els qui es té la sospita que poden tindre un problema d'addicció, la qual cosa significa que no sols fan un ús excessiu de les noves tecnologies, sinó que els està interferint en el seu desenvolupament personal i que per tant necessiten una avaluació més en profunditat per part d'un especialista perquè els ajude a reprendre el control i revertir la situació.

El test, de 3-5 minuts de duració, està dissenyat per a ajudar a psicòlegs, mèdics/as i professors, i disposa de pautes clares per a contribuir a previndre l'addicció per a cadascuna de les tecnologies i del joc.

Reflexió Covid-19: pros i contres en l'ús de les TIC

“La necessitat d'usar les tecnologies per a dur a terme activitats que abans de la pandèmia del Covid podien fer-se de manera alternativa ha fet que molts adolescents no solament utilitzen les TIC més que abans, sinó que també puguen arribar a dependre d'elles amb major intensitat després que passe la crisi sanitària”. Així ho creuen Mariano Chóliz i Marta Marcos, investigadors de la Unitat d'Investigació, Joc i Addiccions Tecnològiques, de la Universitat de València i autors del TecnoTest, els qui consideren, a més, que “caldrà estar atents al fet que aquests nous patrons de conducta no generen o agreugen les addiccions tecnològiques en els adolescents”. De moment, els experts creuen que el confinament pot haver afavorit que es jugue més online i que s'incremente, per tant, el risc d'addicció.

Silenciar el mòbil i conéixer la despesa econòmica

“Per a evitar una addicció a les noves tecnologies és clau consolidar un hàbit d'ús que ens retorne el control i evite que amics i coneguts decidisquen per nosaltres sobre el temps i la forma”. Així ho ha manifestat Antonio Guzmán, director de Promoció de la Salut de Fundació MAPFRE, qui considera clau “aprendre a reconéixer” una addicció i “compartir-la” amb un adult per a poder rebre ajuda immediatament. En aquest sentit, s'ha referit als adolescents que consideren que els videojocs són “el més important en la seua vida” i els ha aconsellat que marquen un horari setmanal que els permeta programar el temps de joc, que eviten jugar amb l'objectiu de “escapar” dels problemes de la vida i que no abandonen les seues responsabilitats i aficions anteriors.

El director de Promoció de la Salut de Fundació MAPFRE ha posat l'accent, a més, que els joves establisquen diversos moments al dia per a revisar els WhatsApp, silencien les notificacions en alguns moments (durant l'estudi, les trobades familiars o l'assistència a espectacles, entre altres) i siguen conscients de la despesa que realitzen. Per a reduir el risc d'addicció a les xarxes socials, ha indicat, a més, la importància que té “reforçar les amistats i deixar en un segon pla la motivació supèrflua d'ampliar la xarxa social virtual, no utilitzar-les per a escapar dels problemes i intentar actualitzar l'estat o canviar la foto de perfil només una vegada al mes”.