El reconeixement dels diversos tipus d’àmfores des del punt de vista morfològic s’utilitza habitualment com a eina per conèixer-ne la procedència i, en conseqüència, les rutes comercials de l’antiguitat. No obstant això, aquesta metodologia no sempre permet conèixer l’origen, de manera que s’ha completat amb anàlisis mineralògiques i químiques que permeten conèixer aspectes clau com el procés d’elaboració, taller i matèries primeres utilitzades en els objectes arqueològics.

En l’anàlisi de diverses peces de Sagunt, un empori comercial de l’antiguitat en contacte amb la resta de la Mediterrània fa 25 segles, especialistes de la UV procedents de el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga; el Departament de Química Analítica; i l’Institut de Ciència dels Materials (ICMUV) han combinat diversos tipus d’anàlisis químiques i físiques per adscriure els fragments.

L’equip d’especialistes va analitzar les característiques de 20 peces d’origen conegut (iberoromanes, púniques, adriàtiques, de Campània, de Marsella i de Tarragona) per esbrinar el de 27 més de difícil adscripció. Van utilitzar un conjunt de tècniques analítiques que necessiten un total de menys d’un gram de mostra, de manera que l’estudi ha estat mínimament invasiu i ha permès treballar sobre fragments de mida molt reduïda.

Gianni Gallello, investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga i coordinador de la unitat multidisciplinària d’investigació ArchaeChemis, explica que aquest treball estableix les bases metodològiques per determinar el tipus i procedència de fragments ceràmics que amb els mètodes de classificació clàssics són impossibles d’identificar, fet que constitueix un dels obstacles més importants per a l’estudi d’aquest tipus de materials. “Aquestes anàlisis ajuden a obtenir dades més exhaustives en un jaciment o àrea d’estudi sobre l’intercanvi o el comerç i la manufactura dels objectes ceràmics i el que contenien”, apunta.

Clodoaldo Roldán, investigador de l’ICMUV, ha combinat quatre tècniques analítiques diferents clau per identificar els fragments desconeguts. Així, l’espectrometria de masses, utilitzada per a la determinació de matrius orgàniques, combinada amb un equip de raigs X portàtil, que és una tècnica no destructiva, ha facilitat identificar elements químics majoritaris i traces d’uns altres, i determinar la procedència de les matèries primeres emprades.

D’altra banda, l’infraroig proper i la voltamperometria, unes tècniques analítiques per a estudiar processos d’oxidació i reducció, han aportat informació rellevant sobre el procés de manufactura de les àmfores a partir de la identificació espectroscòpica de compostos relacionats amb les temperatures de cocció. Ací cal destacar la contribució determinant de dos especialistes de Departament de Química Analítica: Salvador Garrigues per a les anàlisis d’infrarojos, i Antonio Doménech, per als de voltamperometria.

Agustín Pastor, investigador del Departament de Química Analítica, comenta que en els últims anys l’ús de terres rares en arqueologia ha anat prenent força en ser marcadors de fonts de matèries primeres. Aquests elements han tingut un paper clau en la determinació de la procedència dels fragments.

En la investigació també ha col·laborat Emilia Hernández, directora del Museu Arqueològic de Sagunt, que ha permès l’accés als fragments de la col·lecció d'àmfores i Mirco Ramacciotti, investigador predoctoral d’ArchaeChemis.

Article: Mirco Ramacciottia et al. «An innovative multi-analytical approach based on spectroscopic and electrochemical techniques to study a complex Roman amphorae collection». Applied Clay Science 198:1-13. DOI: https://doi.org/10.1016/j.clay.2020.105857

Peus de fotografia annex:

1. (D’esquerra a dreta): Gianni Gallello, Clodoaldo Roldán i Agustín Pastor.

2. Anàlisis d’un fragment d’àmfora amb un equip de raigs X portàtil, per part de Mirco Ramacciotti.