‘Ritmes de La Coma’, una ullada a la cara més positiva del barri

  • 9 de novembre de 2017
 
Alumnes de La Coma que han participat en el documental
Alumnes de La Coma que han participat en el documental.

Anna Boluda. Fotos: Pablo Vila

“A mi m’agradaria que vinguera més gent nova al barri, i que estigueren a gust, que no tingueren por”. Les paraules són d’una xiqueta de cinqué de primària del CEIP La Coma dins el documental ‘Ritmes de La Coma’ que s’acaba de presentar. La idea nasqué d’unes pràctiques d’estudiants de Treball Social i l’estrena ha suposat una injecció d’autoestima per a l’alumnat i les famílies de l’escola. “A La Coma es fan moltes coses positives, però sempre es parla de les més negatives”, diu Consuelo Cano, directora del centre. “Aquest documental, que és un treball de generositat col·lectiva, ajuda a conéixer un poc més la realitat i, amb això, a perdre la por”.

 

Ritmos de La Coma from Viladetoro Studio on Vimeo.

Unes pràctiques voluntàries
El curs passat la mateixa directora del CEIP La Coma va acudir a la Universitat i va demanar persones voluntàries entre l’alumnat de l’assignatura de Treball Social amb Menors per a donar suport al programa d’acompanyament escolar del centre. “Quan sents parlar de La Coma, el primer que et ve al cap és que és un barri molt conflictiu, amb drogues, exclusió, tirotejos… Vaig decidir aprofitar l’oportunitat que ens oferia la Universitat per a conéixer-lo des de dins, per a veure una altra perspectiva”, diu María Amparo García, una de les quatre estudiantes que van optar per aquestes pràctiques extracurriculars. “En principi anàrem per a un mes, però ens vam implicar molt i ens vam acabar quedant quatre mesos”, explica Emérita Mena, una altra de les participants. 

Batucada com a eina de transformació social
A més d’algunes activitats de lectoescriptura amb els més menuts, se’ls va assignar com a tasca principal donar suport a un grup de batucada que s’estava posant en marxa al centre com a via per ajudar l’alumnat a véncer les seues pors i proporcionar-los un entorn amb què allunyar-se momentàniament de la seua realitat. “Com que nosaltres tampoc no sabíem res de batucada, apreníem alhora que els xiquets i xiquetes, i això els agradava molt”, diu María Amparo García.

Aquesta activitat, a més, havia de tindre el seu moment culminant amb una actuació de la batucada a la Facultat de Ciències Socials. “Per al nostre alumnat va ser un esdeveniment molt especial, perquè poques vegades tenen la possibilitat de sentir-se importants per a la gent de fora del barri”, segons la directora del CEIP La Coma.

De l’experiència al documental
Les mateixes alumnes en pràctiques van començar a gravar tota aquesta experiència amb els seus propis mitjans –amb els mòbils– i van veure que hi havia potencial per a plasmar el que elles estaven coneixent en vídeo. Li van traslladar la idea al professor de l’assignatura, que les va recolzar i va aconseguir la implicació d’un realitzador professional, Pablo Vila, per a fer el documental. “Vam apostar per fer un vídeo perquè hui en dia es pot penjar en qualsevol pàgina, és la manera d’arribar a molta gent”, diu José Javier Navarro, professor de Treball Social i membre del Grup d’Estudis Socials i Interacció i Innovació (GESinn).

El documental no només recull el grup de batucada, sinó la reflexió d’estudiantat i professorat, la faena que es fa amb un grup de mares i pares de l’escola i la tasca del centre educatiu com a espai d’acollida. “Fer de mestre en una escola com aquesta sovint té més de treball social que d’ensenyament. Saps que aquests xiquets tindran poques oportunitats i jo al que aspire en les meues classes és a ensenyar-los a somniar perquè siguen capaços de lluitar pel seu futur”, diu Pablo Alcón, mestre de primària al CEIP La Coma. 

De la Universitat al món real
“Com a professors no només tenim la funció docent d’organitzar i d’orientar l’alumnat, també tenim el compromís social que els estudiants puguen tindre una experiència pràctica real, que puguen enfrontar-se directament amb la realitat”, diu José Javier Navarro, el professor que organitza aquestes pràctiques. “A més, crec que generar sinergies interdisciplinàries que vinculen el treball social i la sociologia amb l’educació, les arts escèniques o la música, que també formen part de la intervenció social des de vies paral·leles, és fonamental a l’hora de construir treball social”. 

“Aquesta experiència ens ha donat trobar-nos en una situació que no ens havíem plantejat mai, i estar allí dins et dóna una altra perspectiva: veus dies bons, dies roïns, i aprens com tractar amb tot això”, afirma Emérita Mena. La seua companya María Amparo García també valora molt positivament aquesta experiència directa “perquè hem tingut opció de deixar un poc la nostra empremta”. 

Enguany el CEIP La Coma repetirà l’experiència de rebre estudiantat de l’assignatura de Treball Social amb Menors. S’han ampliat les places de quatre a set i ja estan cobertes. 

Suport de la Universitat, però pressupost escàs
En la presentació del documental Ritmes de La Coma, que va tindre lloc el passat dijous 26 d’octubre a la Facultat de Ciències Socials, van participar Xavier Uceda, delegat del Consell per al Model Social; Maria Vicenta Mestre, vicerectora d’Ordenació Acadèmica; Ernest Cano, degà de la Facultat de Ciències Socials; Francisco Ródenas, director del Màster de Benestar Social; i María Jesús Martínez Usarralde, directora del Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa (SFPIE-UV). 

José Javier Navarro va agrair la presència institucional, però va lamentar l’escàs suport que es dóna a projectes com aquest. “Sabem que és un projecte poc habitual dins de la Universitat per la seua dimensió transsocial, i ens agradaria poder continuar fent coses d’aquest tipus però, tot i el que hem fet, per a aquest curs ens han reduït el pressupost, que ja era limitat, a la meitat”.